Vés al contingut

Cabussó emplomallat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cabrellot)
Infotaula d'ésser viuCabussó emplomallat
Podiceps cristatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hàbitatzona humida Modifica el valor a Wikidata
Pes39,5 g
920 g
830 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura88 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou28 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22696602 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePodicipediformes
FamíliaPodicipedidae
GènerePodiceps
EspèciePodiceps cristatus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicPodiceps Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Verd (àrea de cria), marró (poblacions sedentàries) i roig (àrea d'hivernada).
Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia.
Cabussó emplomallat alimentant-se.

El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.

Nom vernacle al Delta del Llobregat: cabussaire gran.[1] Conegut al Baix Ebre com a cabrella.[2]

Morfologia

[modifica]
  • Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d'envergadura alar.
  • Té el coll llarg i blanc i, a l'estiu, té al costat del cap blanc i vermell, dues tofes de plomes groguenques o fosques en forma de banyes, les quals desapareixen a l'hivern.
  • El dors és de color bru, i el ventre, blanc.
  • No tenen dimorfisme sexual.
  • Els exemplars immadurs tenen el cap ratllat de negre i blanc (recorda el disseny de la zebra) que els fa fortament críptics.

Subespècies

[modifica]
  • Podiceps cristatus australis
  • Podiceps cristatus christiani
  • Podiceps cristatus cristatus
  • Podiceps cristatus infuscatus

Reproducció

[modifica]

Nia en gairebé tot Europa. Construeix una plataforma flotant en aigües de fins a 40 cm de fondària, envoltades de canyís, on pon de 3 a 6 ous de color blanc o terrós, a l'abril-juliol, que coven, mascle i femella, durant 28-30 dies. Quan els progenitors abandonen el niu cobreixen els ous amb algues i d'altres vegetals (aquesta activitat acompleix una doble funció: per un costat, impedeix el refredament dels ous i, per l'altre, els camufla i els fa passar desapercebuts davant els possibles depredadors). Els pollets comencen a cabussar-se a les 6 setmanes i és molt freqüent que algun dels dos adults transporti durant un període més o menys llarg les cries sobre el dors.[3]

Alimentació

[modifica]

Menja peixos, mol·luscs i herbes.

Hàbitat

[modifica]

Viu als rius, estanys i pantans.

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l'Empordà i també als embassaments lleidatans (com ara, l'Embassament d'Utxesa), la construcció dels quals afavoreix l'expansió d'aquesta i d'altres espècies.[4]

Costums

[modifica]

Als Països Catalans és, principalment, sedentari. És un excel·lent nadador i bussejador (persegueix els peixos sota l'aigua). En canvi, és molt feixuc fora de l'aigua i han de córrer per sobre la superfície per poder adquirir velocitat.

Mascle i femella fan una parada nupcial mitjançant un cerimonial més o menys complicat, sacsejant el cap, doblegant el coll, capbussant-se, dansant en posició vertical i oferint-se mútuament algues i d'altres presents.

Observacions

[modifica]

Aquesta espècie va ésser caçada per les plomes del cap al Regne Unit fins a la seua quasi extinció al segle xix, car eren emprades per decorar barrets.

Referències

[modifica]
  1. Gutiérrez, Ricard; Esteban, Pau; Santaeufemia, F. Xavier. Els Ocells del Delta del Llobregat (en calalà). 1995. Barcelona: Linx Edicions, p. 173. ISBN 84-87334-16-4. 
  2. «Cabrella al DIEC2».
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 78-79. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 15. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]