Biancaea sappan
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | Sappan Lignum |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 34641 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Caesalpinieae |
| Gènere | Biancaea |
| Espècie | Biancaea sappan (L. 1753) Tod. 1875 |
| Tipus taxonòmic | B. sappan |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Caesalpinia sappan |
| Sinònims | Caesalpinia sappan, L. 1753
|
.svg){kind=icon}
Biancaea sappan (Caesalpinia sappan)[2] o arbre de sapan és una espècie pertanyent a la família de les lleguminoses (Fabaceae). És nativa del sud-est d'Àsia i l'arxipèlag malai. Pertany al mateix gènere que Caesalpinia echinata, i originalment a Europa era anomenada "fusta brezel".[3]
Hàbitat i distribució
[modifica]Originària de Myanmar, Xina i el Vietnam. No requereix cures especials, necessita aigua i suporta bé la sequedat.
Propietats
[modifica]Aquesta planta té molts usos. Posseeix propietats com a bactericida,[4] i per la seva lluita contra les propietats coagulants. També produeix un tipus de tint vermellós anomenat brasilina, usat per tenyir les teles, així com la fabricació de pintures i tints de color vermell.
L'arbre de sapan va ser objecte d'un comerç important durant el segle xvii, quan es va exportar des de nacions del sud-est asiàtic (especialment Siam) a bord de bucs del segell vermell fins al Japó.
Principis actius: De la fusta s'extreu un oli essencial, àcid gàl·lic i algunes saponines.[5][6]
Indicacions: és astringent i emmenagog. La fusta té propietats com a bactericida i hemostàtic. En els seus llocs d'origen es mengen les llavors crues i s'han usat en casos de diarrees, contra els vòmits de sang i les hemorràgies uterines.
Altres usos: jardineria (parcs, arbredes, barreres). La fusta s'ha usat com a colorant vermell, és tan dura com el banús.
Taxonomia
[modifica]Biancaea sappan va ser descrit per Carl von Linné i per Tod. el 1875. Com a Caesalpinia sappan va ser descrit per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 381. 1753.[7]
Caesalpinia: nom genèric que va ser atorgat en honor del botànic italià Andrea Cesalpino (1519-1603).[8]
sappan: epítet
- Caesalpinia sappan (L.)[9]
Referències
[modifica]- ↑ World Conservation Monitoring Centre «Caesalpinia sappan». The IUCN Red List of Threatened Species. IUCN, 1998, 1998, pàg. e.T34641A9880683. DOI: 10.2305/IUCN.UK.1998.RLTS.T34641A9880683.en.
- ↑ Iucnredlist
- ↑ Caesalpinia sappan a ILDIS
- ↑ «Antimicrobial Activity of 5-Hydroxy-1,4-Naphthoquinone Isolated from Caesalpinia sappan toward Intestinal Bacteria». Food Chemistry, 100, 3, 2007, pàg. 1254–1258. DOI: 10.1016/j.foodchem.2005.12.009.
- ↑ Namikoshi, Michio; Nakata, Hiroyuki; Yamada, Hiroyuki; Nagai, Minako; Saitoh, Tamotsu «Homoisoflavonoids and related compounds. II. Isolation and absolute configurations of 3,4-dihydroxylated homoisoflavans and brazilins from Caesalpinia sappan L». Chemical & Pharmaceutical Bulletin, 35, 7, 1987, pàg. 2761. DOI: 10.1248/cpb.35.2761.
- ↑ «Caesalpinia sappan». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 23 de novembre de 2010. [Consulta: 14 novembre 2009].
- ↑ «Caesalpinia sappan». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 9 maig 2013].
- ↑ "Botanicalnames" a Calflora.net
- ↑ Caesalpinia sappan en PlantList
Bibliografia
[modifica]- Howard, R. A. 1988. Leguminosae. Fl. Lesser Antilles (Dicotyledoneae–Part 1) 4: 334–538.
- ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
- Flora of Xina Editorial Committee. 2010. Flora of Xina (Fabaceae). 10: 1-642. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
