Vés al contingut

Calígula (obra de teatre)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Calígula (obra teatral))
Infotaula de llibreCalígula
(fr) Caligula Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAlbert Camus Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Publicació1944 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereteatre de l'absurd Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Caligula (en) Tradueix
Drusilla (en) Tradueix
Cherea (en) Tradueix
Scipio (en) Tradueix
Mucius’ wife (en) Tradueix
Caesonia (en) Tradueix
Helicon (en) Tradueix
Mucius (en) Tradueix
Octavius (en) Tradueix
Lucius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Cicle de l'absurd Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 2356 Modifica el valor a Wikidata

Calígula (títol original en francès, Caligula) és una obra de teatre en quatre actes del dramaturg francès Albert Camus publicada el 1944.

Argument

[modifica]

L'obra mostra a Calígula, emperador romà, destrossat per la mort de Drusil·la, la seva germana i amant. En l'obra, Calígula finalment trama el seu propi assassinat. (Històricament aquests esdeveniments van ocórrer el 24 de gener de l'any 41).

En paraules del mateix autor, en l'edició nord-americana de la seva obra de 1957, l'obra es resumeix en els següents termes:

Calígula, fins llavors príncep relativament amable, s'adona quan mor Drusila, la seva germana i el seu amant, que "els homes moren i [...] no són feliços". Des de llavors, obsessionat amb la cerca de l'absolut, enverinat de menyspreu i horror, intenta exercir, a través de l'assassinat i la perversió sistemàtica de tots els valors, una llibertat que finalment descobreix que no és bona. Rebutja l'amistat i l'amor, la solidaritat humana senzilla, el ben i el mal. Pren la paraula els que li envolten, els empeny cap a la lògica, anivella tot el que està a la seva al voltant per la força de la seva negativa i per la fúria de la destrucció que condueix la seva passió per la vida.
Però, suposant que la veritat sigui rebel·lar-se contra la destinació, el seu error consisteix a negar als homes. No es pot destruir tot sense destruir-se a si mateix. Per això Calígula desallotja a tots els que li envolten i, fidel a la seva lògica, fa el necessari per armar a aquells que finalment l'assassinaran. Calígula és la història d'un suïcidi superior. És la història del més humà i més tràgic dels errors. Infidel als éssers humans a causa de l'excessiva lleialtat a un mateix, Calígula consent a morir després d'adonar-se que no es pot salvar sol i que ningú pot ser lliure si és en contra d'uns altres.

Versions

[modifica]

La versió final de quatre actes, es va publicar en 1944, encara que existeix una versió anterior en tres actes, de 1941 (encara que no publicada fins a 1984), Les diferències entre ambdues registren l'efecte de la II Guerra Mundial sobre l'ànim de l'autor.

En català

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Fitxa espectacle Calígula». Teatre Romea. [Consulta: 31 octubre 2021].