Territ menut comú
Calidris minuta | |
---|---|
Exemplar adult a l'estiu. | |
Il·lustració del territ menut. | |
Dades | |
Pes | 6,3 g 24 g 27,1 g |
Envergadura | 36 cm |
Nombre de cries | 4 |
Període d'incubació de l'ou | 22 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22693379 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Charadriiformes |
Família | Scolopacidae |
Gènere | Calidris |
Espècie | Calidris minuta (Leisler, 1812) |
Tipus taxonòmic | Calidris |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Protònim | Tringa minuta |
Distribució | |
El territ menut o terretitona (Calidris minuta) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més petit dels territs.
Morfologia
[modifica]- Fa 13,5 cm de llargària total.
- És més rogenc a l'estiu i més blanquinós a l'hivern que la terretita.
- Potes negres.
- En vol presenta una franja alar molt estreta.
Reproducció
[modifica]Pon 3-5 ous i pot fer dues postes.
Alimentació
[modifica]Com tots els limícoles, aprofita els sòls tous per a extreure'n els petits invertebrats que són la base de la seua alimentació.[1]
Distribució geogràfica
[modifica]Viu al nord de Noruega, Rússia (incloent-hi Sibèria), i hiverna a Àfrica, Àsia i algunes àrees de l'Europa meridional.
Costums
[modifica]És comú en migració, a l'hivern, a les zones humides continentals dels Països Catalans, i molt més rar a les Balears. És gregari a l'hivern i forma grans estols. És polígam.
Observacions
[modifica]Les poblacions d'aquest ocell depèn de les poblacions de lèmmings, ja que si n'hi ha pocs d'aquests darrers, les aus depredadores com el duc blanc i els paràsits escolliran territs menuts com a potencials preses.
Referències
[modifica]- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 110. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6