Llorer d'Alexandria
Calophyllum inophyllum  | |
|---|---|
 flor | |
| Dades | |
| Font de | tacamahac i oli tamanu |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 33196 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Calophyllaceae |
| Gènere | Calophyllum |
| Espècie | Calophyllum inophyllum L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El llorer d'Alexandria, Calophyllum inophyllum, (l'espècie Danae racemosa també rep el nom comú de Llorer d'Alexandria) és una espècie de planta de fulla persistent[1] És una planta nativa de l'Àfrica oriental i del litoral sud d'Índia fins Malèsia i Austràlia. No està estretament relacionada amb el llorer (Laurus nobilis).
Descripció
[modifica]Calophyllum inophyllum és un arbre de creixement lent amb la capçada de forma irregular. Normalment arriba a fer de 8 a 20 m d'alt. La flor fa 25 mm d'amplada i es presenta en racems o panícules en inflorescències de 4 a 15 flors. Pot florir al llarg de tot l'any. El seu fruit és una drupa esfèrica que fa de 2 a 4 cm de diàmetre i només conté una llavor. Actualment es cultiva en regions tropicals de tot el món com a planta ornamental
Usos
[modifica]La seva fusta és dura i forta i s'ha fet servir per a construir barques, especialment la quilla mentre que la barca es feia de la fusta de l'arbre del pa (Artocarpus altilis).
La llavor proporciona un oli (oli de tamanu) medicinal i per greixar els cabells. La primera neoflavona aïllada el 1951, va ser la calophyllolide a partir de llavors de Calophyllum inophyllum.[2]
També la seva pols té localment usos fitopatològics, concretament a Kerala.[3]
La saba és verinosa i a Samoa s'usava per fer verí de sageta. També el fruit madur és verinós.
L'àcid gras metil èster de les llavors de C. inophyllum es fan servir per a biodièsel. El rendiment mitjà és d'11,7 kg d'oli per arbre.
Durant la Segona Guerra Mundial es va usar aquest oli com a combustible per a generar electricitat destinada a les ràdios.
Referències
[modifica]- ↑ Mabberley, D.J.. The plant book: A portable dictionary of the vascular plants. Cambridge: Cambridge University Press, 1997.
- ↑ Garazd, M. M.; Garazd, Ya. L.; Khilya, V. P. (en anglès) Chemistry of Natural Compounds, 39, gener 2003.[Enllaç no actiu]
- ↑ Suresh, K. P. «Indigenous Agricultural Practices among Mavilan Tribe in North Kerala» (en anglès), 2010.
Bibliografia
[modifica]
- Stevens (1998). Calophyllum inophyllum. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 maig 2006 (en anglès).
- «Prospects and potential of fatty acid methyl esters of some non-traditional seed oils for use as biodiesel in India» (en anglès).