Vés al contingut

Briza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Calosteca)
Infotaula d'ésser viuBriza Modifica el valor a Wikidata

Briza maxima Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
GènereBriza Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicBriza media Modifica el valor a Wikidata

Briza és un gènere de plantes de la família de les poàcies [1] natives de les zones temperades de l'hemisferi nord.

És una planta de la família de les gramínies, d'espigues ovalades, sovint de color bru o purpuri, que pengen de pedicels filiformes.

Se solen anomenar herbes de tremolor o balladors/balladores, perquè les dacses que porten els fruits (les espigues) es mouen en les seves tiges amb la brisa més lleu. Alguns dels seus membres es conreen com a plantes ornamentals.

Descripció

[modifica]

Són plantes anuals. Fulles amb beina de marges lliures; lígula membranosa; limb pla. Inflorescència en panícula laxa, amb espiguetes pedunculades; peduncles filiforme, més o menys flexuosos. Espiguetes comprimides lateralment, amb de 4 a 20 flors hermafrodites, imbricades; quilla glabra, desarticulant-se en la maduresa. Dos glumes subiguals, papiràcies, més curtes que les flors; la inferior amb de 3 a 7 nervis; la superior amb entre 3 i 9 nervis. Lema tallada a la base, amb set nervis, papiràcia. Pàlea el·líptica, aproximadament de dos terços de la longitud de la lema, escariosa, amb dues quilles marginals ciliades. Androceu amb tres estams. Ovari glabre. Cariopsis més o menys obovada, glabra.[2]

Ecologia

[modifica]

Les espècies de Briza són utilitzades com a font d'alimentació per les larves d'algunes espècies de lepidòpters, incloent-hi Coleophora lixella.[3]

Taxonomia

[modifica]

El gènere va ser descrit per Linneé i publicat a Species Plantarum 1: 70-71. 1753.[4] L'espècie tipus és: Briza mitjana L.

Citologia
Briza minor.

El nombre cromosòmic bàsic és x = 5 i 7, amb nombres cromosòmics somàtics de 2n = 10, 14 i 28. Hi ha espècies diploides i tetraploides. Els cromosomes són relativament grossos. El contingut d'ADN per nucli haploide és de 5,2-10,8 pg (informat per 6 espècies, amb una mitjana de 7,3). El contingut d'ADN en les cèl·lules somàtiques és -en mitjana- de 17,7 pg (3 espècies, el rang de variació és de 14.6 a 21.6).[1]

Etimologia

El nom del gènere deriva del grec brizo (somni o assentiment), referint-se al capdavant de les espigues.

Taxonomia

[modifica]
  • Briza bipinnata L.
  • Briza brizoides (Lam.) Kuntze
  • Briza erecta Lam.
  • Briza glomerata Kuntze
  • Briza humilis M. Bieb.
  • Briza lamarckiana Nees
  • Briza lindmanii Ekman
  • Briza mandoniana (Griseb.) Henrard
  • Briza marcowiczii Woronow ex B. Fedtsch.
  • Briza maxima
  • Briza media L. belluguet mitjà, bellugadís mitjà
  • Briza minor L. belluguet petit, bellugadís petit
  • Briza rufa (J. Presl) Steud.
  • Briza subaristata Lam.
  • Briza uniolae

(vegeu-ne una relació més exhaustiva a Wikispecies)

Sinònims

[modifica]

(Els gèneres marcats amb un asterisc (*) són sinònims probables)

*Brizochloa V. Jirásek & Chrtek, Calosteca Desv., Calotheca P. Beauv., orth. var., Chascolytrum Desv., Chondrachyrum Nees, *Lombardochloa Roseng. & B. R. Arill., Macrobriza (Tzvelev) Tzvelev, Tremularia Heist. ex Fabr.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Watson L, Dallwitz MJ. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World, 2008. [Consulta: 19 agost 2009]. (anglès)
  2. Briza a Flora Vascular
  3. InfoRapid Portal de Coneixement. Briza. Consultat el 29 de juliol de 2012.
  4. «Briza». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 febrer 2013].
  5. Germplasm Resources Information Network, consultada 22.06.08

Bibliografia

[modifica]
  1. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ Arxivat 2010-05-26 a Wayback Machine..
  2. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
  3. Longhi-Wagner, H. M. 1987. Gramineae. Tribo Poeae, in Fl. Ilust. Rio Grande do Sul. Bol. Inst. Bioci. Univ. Fed. Rio Grande do Sul 41: 1–191.
  4. Longhi-Wagner, H. M., V. Bittich, M. d. G. L. Wanderley & G. J. Shepherd. 2001. Poaceae. Fl. Fanerogâm. Estado São Paulo 1: i–xxv,.
  5. Luteyn, J. L. 1999. Páramos, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  6. McClure, F. A. 1955. Bamboos. In: J. R. Swallen, (ed.), Flora of Guatemala. Fieldiana, Bot. 24(2): 38–331.
  7. Missouri Botanical Garden. MO Generic Names in Use
  8. Morales, J. F. 2003. Poaceae. En: Manual de Plantas de Costa Rica. Vol. 3. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (editors). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 93: 598–821.
  9. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  10. Pohl, R. W. 1994. 32. Briza L. Fl. Mesoamer. 6: 229.