Col·libiode
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
Els fongs col·libioides[1][2][3], anomenats de manera més precisa cama-secs col·libiodes, produeixen bolets de barret convex a estès i làmines adnatedes i espores de color blanc o crema pàl·lid (alguns exemplars de certes espècies poden tenir reflex rosacis o ocracis). Les espècies més representatives pertanyen a l’antic gènere Collybia, avui escindit, d’on prové el nom.[2][3]
Són bolets poc consistents, fins i tot fràgils, de mitjans a menuts, de cama sovint molt aprimada i gairebé tots saprotròfics. Només un grup molt reduït (cama-secs fungícoles), són col·líbies que es desenvolupen sobre altres bolets. Alguns són paràsits i creixen sobre bolets vius, altres saprotròfics especialitzats, que creixen sobre bolets en descomposició.
La majoria de cama-secs col·libioides es van disposar inicialment en el gènere Collybia, però al llarg dels darrers anys els micòlegs han buidat pràcticament aquest gènere. De fet, ara conté només tres espècies: la col·líbia d’escleroci groc (Collybia cookei), la col·líbia d’escleroci negre (Collybia tuberosa)(= Microcollybia tuberosa) i la col·líbia de desfila (Collybia cirrhata).[3]
A nivell europeu hi ha al voltant de 80 espècies de cama-secs col·libiodes. El nucli del grup és representat pels gèneres Collybia, Dendrocollybia, Gymnopus i Rhodocollybia[4].
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. II, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Antonín, Vladimír; Noordeloos, Machiel E. A monograph of marasmioid and collybioid fungi in Europe. Eching: IHW-Verl, 2010. ISBN 978-3-930167-72-2.
- ↑ «Distinguishing European Rhodocollybia species». iNaturalist.