Camacuc
| Tipus | premsa infantil  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | juny 1984 |
| Estat | Espanya |
Camacuc és una revista infantil en valencià publicada per l'editorial homònima des de l'any 1984.[1] Composta sobretot per còmics, té 32 pàgines.[2]
La revista s'edita amb la intenció de difondre i normalitzar el valencià oferint lectures en format de còmic de la mà dels millors dibuixants del País Valencià. La publicació està present en els col·legis, instituts, biblioteques i cases particulars. Es finança a través de subscripció i publicitat,[3] i té una periodicitat bimensual. Compta amb un fons editorial de llibres de la mateixa editorial que es pot consultar al seu web. De l'any 2000 i durant quinze anys publicà una versió en aranès sota el títol d'Era Garbèra,[4] amb 800 subscriptors que s'afegeixen als 1.000 que ja tenia l'edició en valencià.[2]
Contingut
[modifica]La revista està escrita íntegrament en valencià i el seu contingut està fet per autores i autors valencians i valencianes.[5] A banda de còmics, també inclou notícies i seccions fixes de text com "Contes", "La barraqueta de la ciència","De tot arreu" o "passatemps".[6] Una secció breu titulada "Recomanem" sol ressenyar títols de literatura infantil i juvenil o música. Durant uns anys s'hi van publicar entrevistes, algunes de les quals a escriptors de literatura infantil i juvenil, com Mercè Viana.
Trajectòria
[modifica]Oficialment sols ha tingut dos etapes: la primera, que durà fins a febrer de 1987, i l'actual que s'encetà en setembre del mateix any, després d'una aturada de sis mesos.[2]
Inicis (1985)
[modifica]Camacuc va aparèixer el juny de 1984, desmarcant-se de seguida del seu model Cavall Fort per partir de la iniciativa privada i potenciar el còmic autòcton en comptes del còmic francobelga.[7] A la primeria era editada per la Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, que posteriorment s'anomenaria Edicions Camacuc.[8] En esta etapa la revista tenia 24 pàgines.[2]
| Títol | Autoria | Procedència | Números |
|---|---|---|---|
| Ramonell El Camell | Pedro Sestelo | Ipurbeltz | |
| Tom i Wandi | Gregorio Muro | Ipurbeltz | |
| Ot el Bruixot | Picanyol | Cavall Fort[7] | |
| Sidral Bromeral | Teresa Durán | Cavall Fort[7] | |
| Els Bufanúvols | Madorell | Cavall Fort[7] | |
| Iznogoud | Jean Tabary | Pilote | |
| Percevan | Jean Léturgie/Xavier Fauche | Gomme! | |
| La basca del 85 | Carles Cano/Paco Giménez | 5 |
Creixement (1986-1989)
[modifica]En 1987 passa un hiatus de sis mesos sense publicar-se, però en 1989 arriba a 900 subscriptors.[2] Poc després, i gràcies al suport de la Generalitat Valenciana, Camacuc augmenta el seu tiratge fins a vora els 24.000 exemplars,[9] Joan Escrivá, Pep Mata i Emper Pascual componen la seua redacció en esta etapa[9] i és distribuïda a escoles i biblioteques.[2]
Durant esta etapa les sèries provinents de revistes catalanes (Cavall Fort) o basques (Ipurbeltz) que havien estat un sostén en els primers números, van sent substituïdes per producció pròpia, bé siga d'autors veterans de l'Escola Valenciana de còmic com de nous autors.[2]
| Títol | Autoria | Procedència | Números |
|---|---|---|---|
| Little Nemo in Slumberland | Winsor McCay | Tira de premsa[9] | |
| Ion i Mirka | Harriet/Daniel Redondo | Habeko Mik | |
| En Massagran | Madorell | Cavall Fort[9] | |
| Georgina | Toni Cabo | ||
| Pasqualet, rei de la brosta | Rafa Reinoso | 6 | |
| Fotomató | Jovi | ||
| L'Estadi Boig | Jovi |
Expansió (1990-1992)
[modifica]Joan Escrivá dirigeix en solitari la revista, augmenta el seu nombre de pàgines i comença a distribuir-la en els quioscs[9] (abril 1990-setembre 1992),[2] a més de llançar àlbums recopilatoris de les seues sèries i una col·lecció de llibres il·lustrats infantils.[9] El contingut de la revista també es torna menys infantil, arribant als seus majors nivells de qualitat tècnica.[2] La producció pròpia es consolida plenament en 1990-91.[10] En 1992 es recupera un caràcter més infantil, però es fan tres fitxatges de renom: Micharmut amb Pip el viatger, Josep Sanchis amb Miss i Fuss, els fills de Pumbi, i Josep Palop amb Bertomeu, l'as dels ganduls i Robinsó Pérez.[10] En eixa etapa, els diners de les subvencions públiques no era excessiu.[11]
| Títol | Autoria | Procedència | Números |
|---|---|---|---|
| M | Manel Gimeno | ||
| Les aventures del Dr. Von Kum | Juan Puchades | ||
| Genial | Pau Llorens | ||
| El Grial | Rafa Fonteriz | ||
| Remi el missatger | Burguitos | ||
| Miss i Fuss, els fills de Pumbi | Josep Sanchis | Pumby | 70[9] |
| Bertomeu, l'as dels ganduls | Josep Palop | Jaimito | 70 |
| Pip | Micharmut | 70 | |
| L'Home Bèstia | Rafa Fonteriz | ||
| Lluc al pais dels cómics | Juanvi Chuliá/Manel Gimeno |
Crisi (1993-2000)
[modifica]S'abandona la distribució en quioscos, i cau el nombre de subscriptors fins a 500.[2] La revista pateix un daltabaix en desembre de 1993, quan s'anuncia que la Generalitat Valenciana no anava a fer cap compra més de la publicació.[2] En este període la revista passa de 48 a 24 pàgines.[2]
En 1994 es redueix la qualitat del paper per a quadrar despeses i es fan crides per a guanyar subscriptors.[2] En gener de 1996 la revista passa a ser bimensual.[2] Quatre anys després que la Generalitat Valenciana deixara de donar suport a la publicació, el nombre de subscriptors s'estabilitza en 1.500.[4][2] Durant este període perd col·laboradors i la seua línia editorial es torna més infantil, especialment des de 1999, quan comença a publicar totes les pàgines a color.[2]
| Títol | Autoria | Procedència | Números |
|---|---|---|---|
| El Senyor Julivert | José Fraile | ||
| Sulu i Solo, transport espacial | Manel Gimeno | ||
| Florenci Montes | Burguitos | ||
| Boro, Moro i Puromoro | Toni Cabo | ||
| Perolet, estudiant fluixet | Vicent Dolç | ||
| Pinxo | Josex | ||
| El Capità Jonàs | David Salvador | ||
| Vicent un heroi diferent | Manuel Bartual | ||
| Estrellats | Xoan Marín | 1999-2000 | |
| Cap Indi | Maria José Arana | ||
| Sir Fredo | Álex Cervantes | ||
| Corgelat | Pere Amorós | ||
| Pasqualet | Rafa Reinoso |
Supervivència (2001-2010)
[modifica]S'aconsegueixen els 2.000 exemplars de tiratge, gràcies a una nova edició en aranés, titulada Era Garbèra[4] i, en acabant, Fiulet.[12]
| Títol | Autoria |
|---|---|
| Sebastià Somiat | Jesús Huguet |
| Joana Defensora | Giner |
| Escola de Superherois | Manel Gimeno |
En l'actualitat la revista Camacuc continua tenint 32 pàgines. S'edita bimensualment, i es distribueix per correu a tots els subscriptors.
Actualitat (2010-2024)
[modifica]La revista es troba en el seu millor moment de continguts. Sempre ha estat oberta a la participació dels xiquets i xiquetes i publiquen els contes de cada número amb les il·lustracions de professionals de l'APIV (Associació Professional d'Il·lustradors de València). L'editorial publica còmic d'autor i una sèrie de números dedicats al feminisme, l'assetjament escolar i la diversitat sexual, molt útils en els centres educatius. També publica còmics contant la història de pobles i ciutats valencians.
En 2023 en un acte de censura per part de l'Ajuntament de Borriana, al qual van seguir Torrent i Montserrat, la societat civil de parla catalana abrigalla i demostra el seu rebuig a aquests actes impulsant el projecte de foment de la lectura i normalització lingüística de Camacuc.
En 2022 fou guardonada amb el premi a la millor publicació en la categoria de revistes a la Nit de la Premsa i les Revistes en Català.[1] En 2023 rebé el premi Martí Gasull de part de Plataforma per la Llengua.
| Títol | Autoria | ||
|---|---|---|---|
| Boro Moro i Puromoro | Toni Cabo | ||
| Conte | Autores diversos | ||
| Cocodril | Joanot | ||
| Barraqueta de la ciència | Joan Escrivà Torres | ||
| Alina | Carles Tarazona | ||
| Nina | Manel Gimeno | ||
| Lluna, Bernat i Eugeni | Rafa Reinoso | ||
| Lila i Dino | Joanot | ||
| Carla | Marc Llorens | ||
| Contes oncle Pere | Pere Amorós | ||
| Passatemps | Zoraida Zaro | ||
| Nicasi i Blai | Burguitos | ||
| Imaginautes | Jesús Huguet | ||
| Cap Indi | M. José Arana | ||
| Vampi | José Fonollosa | ||
| Anna Gamma | Zoraida Zaro | ||
| Corgelat | Pere Amorós |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Guerra, Lucas. «"Camacuc també és una crida a totes les persones a què s’expressen en valencià"». La Directa, 11-03-2022. [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 Camacuc a Tebeosfera
- ↑ Martínez Sanchis, Francesc. Premsa valencianista. Universitat de València, 2017. ISBN 9788437099460.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pons (2007), pp. 243 a 247.
- ↑ «La revista en valencià Camacuc arriba a les escoles de Sagunt». Diari Millars, 3 de març 2020. [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ «Camacuc» (en valencia). Arxivat de l'original el 13 de novembre 2014. [Consulta: 13 juliol 2013]."
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Pons (2007), pp. 235 a 237.
- ↑ Fitxa a Tebeosfera
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Pons (2007), pp. 238 a 243.
- ↑ 10,0 10,1 Jesús Cuadrado a Gimeno, Porcel et alii (1992), pp. 292.
- ↑ Antonio Martín (Alien Dossier num. 7, Ed. Forum, abril, 1992) reproduït a: Jesús Cuadrado, Gimeno, Porcel et alii (1992), pp. 294.
- ↑ «Fiulet» (en castellà). Tebeosfera. [Consulta: 31 març 2017].
Bibliografia
[modifica]- PONS, Álvaro, PORCEL, Pedro i SORNÍ, Vicente. Viñetas a la luna de Valencia. Castalla: Edicions de Ponent, Col·lecció Papers Grisos, 2007. Dipòsit Legal: A-295-2007. ISBN 978-84-96730-04-5.
- GIMENO, Manel, PORCEL, Andrés, PORCEL, Pedro i PUCHADES, Juan. Historia del tebeo valenciano. València: Editorial Prensa Valenciana, 1992. Dipòsit Legal: V-1070-1992. ISBN 84-87502-23-7.
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa de la revista al Catàleg de Còmic en Català. Arxivat 2015-07-24 a Wayback Machine.
- Web oficial.
- Camacuc, 29 anys de resistència en valencià Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Article a Nonada del 9 de gener de 2013