Casa del carrer Quintana, 5 (Can Culleretes)
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial  | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica Romanticisme | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | ||||
| Localització | Quintana, 5 | ||||
| |||||
| Format per | Can Culleretes | ||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 42565 | ||||
| Id. Barcelona | 958 | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |||||
| Can Culleretes | |||||
| Id. IPAC | 43060 | ||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Can Culleretes | |||||
| Tipus | establiment d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 4360 | ||||
La casa del carrer Quintana, 5 és un edifici de Barcelona catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local,[1] que inclou el restaurant Can Culleretes, catalogat com a establiment d'interès (categoria E2).[2]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici entre mitgeres, en un solar petit, d'aproximadament 20 metres de profunditat, amb planta baixa i quatre pisos. Cal situar-ne la construcció a mitjans del segle xix.[3]
A la façana principal, el tram inferior està compost per un arc de mig punt a l'entresòl flanquejat per dues finestres enreixades, amb dues pilastres laterals que menen als baixos. A partir del primer pis, les pilastres ascendeixen fins a la tercera, coronades per capitells jònics i medallons de terracota. El darrer pis no compta amb l'acompanyament de pilastres però està coronat per permòdols decorats. Altres elements de l'estructuració de la façana són els balcons i obertures. Aquestes es troben unides en una balconada al primer pis, amb forja senzilla i sòbria. Per sobre, les obertures del segon i tercer pis tenen balcons per cada obertura, malgrat això, el de la obertura central és més gran i els laterals més petits. Al quart pis, cada obertura té un petit balcó de desenvolupament quasi interior.[3]
Can Culleretes
[modifica]El restaurant Can Culleretes ocupa la planta baixa i l'entresòl, amb l'accés format per un moble de fusta encaixat al portal. Aquest disposa d'una llinda amb un gran treball decoratiu que consisteix en garlandes de fruits i un medalló central oval amb el nom de l'establiment i la data de fundació inscrita. La porta d'accés queda una mica enretirada del nivell de façana i així, formant un petit vestíbul, s'accedeix a l'interior amb una porta vidriera centrada i emmarcada per una fulla fixa a cada costat.[4]
Pel que fa a l'interior, es conserven pocs elements originals, però cal mencionar alguns mobles, tres grans pintures murals amb imatges de Barcelona i grans llums, obra de Francesc Tey, que evoquen l'ambient de mitjan segle xix, i alguns dels arrimadors ceràmics situats al menjador de l'entrada, obra de Xavier Nogués.[3][4] En un dels salons es conserva com a decoració l'antic rostidor de pollastres.[4]
Història
[modifica]El 1847 hi havia la xocolateria de Domènec Jovell,[5][6][7][8] que el 1863 pertanyia a Ignasi Pujol i Viralta (†1884).[9][10] El 1885 va passar a mans del seu fill Joaquim Pujol i Requesens,[11][8] que també era propietari de l'edifici.[12]
El 1895, Tito Regàs[13] va adquirir el negoci, i el 1902 va encarregar-ne la reforma al pintor i decorador Jaume Llongueres per a transformar-lo en restaurant,[14][8][4] que gaudí d'una gran popularitat fins a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola el 1936.[8][4] Tot i que no va tancar les portes durant el conflicte, Regàs va fugir a l'estranger amb tota la familia. El 1939 va recuperar l'establiment, però no va tardar a cedir-lo, amb la condició que els beneficis fossin destinats als necessitats del ram d'hostalers i de cuiners.[3]
El 1950, el negoci passà mans d'Antoni Jaumà i al seu germà, i el 1958, el van comprar Francesc «Sisco» Agut (nebot del restaurador Agustí Agut, que havia estat el seu mestre) i la seva dona Sussi Manubents.[8][4]
Referències
[modifica]- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Can Culleretes». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Habitatge al carrer Quintana, 5». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Can Culleretes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Diario de Barcelona, 26-11-1847, p. 5603.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 304.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 176, 306.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Can Culleretes». Ruta dels Emblemàtics. Fons d'imatges del comerç de Catalunya (FICCat).
- ↑ «esquela de Ignacio Pujol y Viralta». El Diluvio (edición mañana), 02-06-1884, pàg. 15.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 135, 264.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1886, p. 842.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 413.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 179.
- ↑ Anuario-Riera, 1903, p. 402.
Enllaços externs
[modifica]
- «Edifici del carrer Quintana, 5». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Can Culleretes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Ruta dels Emblemàtics. Restaurant Can Culleretes (vídeo)». FICCcat.