Bigues (Granera)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Granera (Moianès) | |||
| Localització | Carena de Bigues | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 28919 | |||
Bigues és una masia del terme municipal de Granera, a la comarca catalana del Moianès. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] Es tracta d'una masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana, de composició asimètrica. El parament és treballat amb petits carreus disposats regularment, i en alguns llocs és arrebossat. Consta de planta baixa, pis i golfes. El portal d'accés és dovellat. Al primer pis hi ha dues finestres amb llinda d'una sola peça i ampit. La part posterior de la casa, amb coberta a una vessant, sembla afegida posteriorment i no té cap element arquitectònic. Davant la casa hi ha una construcció annexa, avui casa del masover.[1]
Situació
[modifica]És a 746,3 metres d'altitud a prop i al nord-oest del Barri del Castell de Granera, a ponent del castell de Granera. Pel costat de llevant de la casa passa el camí de Monistrol de Calders a Granera. S'arriba a la masia pel camí de Monistrol de Calders a Granera en 450 metres de bon camí, ben arranjat durant el 2009.[2][3]
Capella
[modifica]La capella de Bigues és una construcció inacabada amb finalitat religiosa que aprofita una barraca de vinya gran per encabir-hi una capelleta. Pròpiament, no era una capella, sinó una barraca de vinya gran, una part de la qual fou habilitada com a capella.[4] És a més de 500 metres al nord-oest de la masia de Bigues, a la baga de Bigues, a migdia i a prop de les roques de Caldat.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Bigues». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2015].
- ↑ Garcia-Pey, Enric. Granera: recull toponomàstic. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya - Societat d'Onomàstica, 2004 (Col·lecció "Monografies", 26). ISBN 978-84-393-6526-6.
- ↑ Rodríguez Lara, José Luis. «Granera». A: Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009 (Col·lecció "Camí Ral", 30). ISBN 978-84-232-0735-0.
- ↑ GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0