Mallerenga emplomallada europea
Lophophanes cristatus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 1,31 g |
| Envergadura | 100.000 mm |
| Nombre de cries | 6,3 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22711810 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Paridae |
| Gènere | Lophophanes |
| Espècie | Lophophanes cristatus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Parus cristatus
|
| Protònim | Parus cristatus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La mallerenga emplomallada europea,[1] mallerenga emplomallada,[2] mallerenga de cresta,[2] mallerenga grossa,[3] totestiu[4] estiverol[5] (/capellana),[3] capellana, capellanet, ferrerico (de capell)[6] o primavera de cresta[7] (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.
Subespècies
[modifica]Es reconeixen sis subespècies:[8]
- L. c. scoticus (Pražák, 1897) - Escòcia.
- L. c. abadiei (Jouard, 1929) - nord-oest de França (Bretanya).
- L. c. cristatus (von Linné, 1758) - Fennoscàndia fins a Rússia Europea, nord dels Urals i Ucraïna.
- L. c. mitratus (Brehm, 1831) - centre i oest d'Europa.
- L. c. weigoldi (Tratz, 1914) - Portugal i sud d'Espanya; rar al Marroc.
- L. c. baschkirikus (Snigirevski, 1931) - sud dels Urals.
Morfologia
[modifica]La seua longitud és d'uns 11 cm i el pes oscil·la entre 9 i 13 g. L'ala és més llarga en el mascle, en el qual pot assolir 67 mm.
És l'única mallerenga europea que presenta plomall. El plomall del capell és erèctil a voluntat, i l'aixeca quan se sent alarmat, adoptant aleshores una silueta cefàlica punxeguda, molt característica. Les plomes que formen el capell són negres, amb les vores blanques. La nuca és blanca i molt ostensible. El mentó és negre i es perllonga en forma de collar pels laterals del coll. També mostra una llista ocular del mateix color que continua semicircularment i que voreja la cara, blanca. En conjunt forma un disseny molt particular, que el singularitza dels altres moixons. Les parts superiors són brunes grisenques, amb les ales i la cua més fosques. El carpó i les supracaudals són tenyides d'ocraci. Al dessota és blanc, sobretot al pit. Els flancs i l'abdomen són també tenyits d'ocraci. Les cames són blavenques, el bec negre i els ulls rogencs.
No existeix pràcticament dimorfisme sexual ni diferències ostensibles pel que fa a l'edat. Tanmateix, sembla que les femelles presenten un collar més fi, una cresta més petita. Malgrat tot, els joves exhibeixen petites variacions en el mentó, en el collar i en el capell abans d'efectuar la muda de la tardor.
Ecologia
[modifica]Fonamentalment habita boscos de coníferes i rouredes, on sembla el més especialitzat dels pàrids ibèrics. Per altra banda, dins el bosc, sembla tindre especial predilecció pels indrets ombrívols i els boscos d'alta muntanya poblats de pi negre. Es nodreix d'insectes, de larves i d'ous, comportant-se llavors com els raspinells i altres ocells enfiladissos. També s'alimenta de pinyonets i de baies.
La seua veu és monòtona però ensems característica. És el pàrid menys sociable, tot i que a l'hivern augmenta el seu grau de gregarisme.
Per a criar pot emprar forats de pigot o escletxes naturals, però té una especial predilecció per foradar fustes mig corcades, i no defuig murs i talussos. La femella és normalment la que perfora i és la que cova els set o nou ous blancs amb taquetes, de què consta la posta, la qual normalment es realitza dues vegades. Els polls són nidícoles i tenen la boca groga i van proveïts de plomissol al cap i al dors.
Bibliografia
[modifica]- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 173. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa,1993,ISBN 84-88545-01-0
- Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002,ISBN 8428213178.
Referències
[modifica]- ↑ «Mallerenga emplomallada europea». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
- ↑ 2,0 2,1 «mallerenga». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 3,0 3,1 https://dcvb.iec.cat
- ↑ «totestiu». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «estiverol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «ferrerico ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Primavera. Nom penedesenc de les mallerengues, ocells de la família dels pàrids, migratoris i de costums arbòries». Institut d'Estudis Penedesencs. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ Clements, J. F.; Schulenberg, T. S.; Iliff, B.L. Sullivan i C. L. Wood, M. J. «The Clements checklist of birds of the world: Version 6.6» (XLS) (en anglès). Cornell University, 04-12-2011. Arxivat de l'original el 2011-12-04. [Consulta: 4 febrer 2023].
