Caràbids
Carabidae | |
---|---|
Carabus auratus menjant-se un cuc de terra | |
Dades | |
Principal font d'alimentació | larva i gasteròpodes |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Coleoptera |
Subordre | Adephaga |
Família | Carabidae Latreille, 1802 |
Els caràbids (Carabidae) son una famílies de coleòpters del subordre Adephaga. Són una de les grans famílies de coleòpters amb 1500 gèneres i 40.000 espècies,[1] (7 vegades més que mamífers) a tot el món (2.500 a Europa, 2.200 a Amèrica del Nord). Es tracta de la família d'adèfags més àmplia i representativa. Són típicament habitants del sòl, ja que no són bons voladors.
Morfologia
[modifica]La seva mida varia entre els 2 i els 60 mm. Hi ha força espècies de color negre o marró, per bé que són freqüents les coloracions amb brillantor metàl·lica (verd, daurat, bronzejat). Les antenes són en general filiformes, les mandíbules són poderoses i les potes són fortes i corredores, els èlitres solen tenir costelles, estries, cadenetes o punts, alineats longitudinalment; acostumen a estar imbricats i les ales membranoses escurçades, de manera que moltes espècies no volen.
Cicle vital i ecologia
[modifica]Tant les larves com els adults són generalment habitants del sòl, es refugien sota pedres o entre la fullaraca i són depredadors, caçant principalment altres insectes, cucs i cargol, de manera que contribueixen a controlar les seves poblacions; també mengen fruita madura; rarament són herbívors (Zabrus, Amara).
Els caràbids són una baula important de les xarxes tròfiques, sent depredats per rapinyaires diürnes i nocturnes, gripaus, talps, etc. Com a defensa secreten substàncies repugnatòries pudents o irritants i alguns emeten sons amb un aparell estridulador; les espècies del gènere Brachinus són coneguts com a escarabats bombarders o escopeters, ja que tenen la facultat de llançar raigs d'un líquid acre des del seu abdomen.
Els membres de la subfamília Cicindelinae es coneixen com a escarabats tigre. Al contrari d'altres espècies de Carabidae, que són nocturnes, els escarabats tigre són actius caçadors diürns.
Taxonomia
[modifica]La subdivisió en subfamílies d'una família tan àmplia ha estat sempre motiu de controvèrsies; algunes de les subfamílies llistades han estat considerades en algun moment com famílies independents (per exemple, Cicindelidae, Paussidae, Harpalidae, etc.). Les subfamílies adoptades aquí són les reconegudes per Lawrence & Newton,[2] autors de la revisió més recent i exhaustiva dels tàxons de coleòpters del nivell família.
- Brachininae Bonelli, 1810
- Carabinae Latreille, 1802
- Cicindelinae Latreille, 1802
- Elaphrinae Latreille, 1802
- Gehringiinae Darlington, 1933
- Harpalinae Bonelli, 1810
- Hiletinae Schiödte, 1847
- Loricerinae Bonelli, 1810
- Migadopinae Chaudoir, 1861
- Omophroninae Bonelli, 1810
- Paussinae Latreille, 1807
- Pseydomorphinae Newman, 1842
- Scaritinae Bonelli, 1810
- Siagoninae Bonelli, 1813
- Trechinae Bonelli, 1810
Referències
[modifica]- ↑ Slipinski S.A., Leschen R.A.B., Lawrence J.F. 2011. Order Coleoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang Z.-Q. (ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa 3148: 203–208, 2011
- ↑ Lawrence, J. F. & Newton, A. F., Jr. 1995. Families and subfamilies of Coleoptera (with selectes genera, notes, references and data on family-group names). In: Pakaluk y Slipinski (Eds.). Biology, phylogeny and classification of Coleoptera: Papers celebrating the 80th birthday of Roy A. Crowson. Muzeum i Instytut Zoologii PAN, Warszawa. Pp. 779-1006. ISBN 83-85192-34-4.