Vés al contingut

Caratac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Caratacus)
No s'ha de confondre amb Caradoc Freichfras.
Plantilla:Infotaula personaCaratac
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(cy) Caradog Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 dC Modifica el valor a Wikidata
Mort54 dC Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Rei
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap tribal Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Comandant de (OBSOLET)Ordovics i silurs Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
FillsCillin, Eigen, Claudia Modifica el valor a Wikidata
PareCunobel·lí Modifica el valor a Wikidata
GermansTogodumnus
Admini Modifica el valor a Wikidata

Caratac (llatí Caratacus, britònic * Caratācos, gal·lès mitjà Caratawc; gal·lès Caradog; bretó Karadeg; grec Καράτακος; variants llatina Caractacus i grega Καρτάκης) va ser un rei britó de la tribu dels catuvel·launs (tot i que també va liderar els silurs) que es va imposar com a cap suprem d'una coalició de caps britons que es va formar l'any 42.[1]

Fill de Cunobel·lí, va fer la guerra als romans que el van atacar però llavors va traslladar les operacions al territori dels ordòvics (ordovices) i va escollir una posició optima per la batalla. El propretor Publi Ostori Escapula se'n va adonar i no es va atrevir a lluitar però els seus oficials li van imposar el combat, i la superior disciplina i armament dels romans van aconseguir la victòria a la batalla de Caer Caradoc.

La dona i les filles del rei van caure en mans dels romans i els seus germans es van rendir. Caratac va buscar la protecció de la reina Cartimandua dels brigants, però aquesta el va entregar als romans que el van portar a Roma l'any 51.

Claudi el va fer desfilar a les celebracions del triomf. Caratac es va dirigir a l'emperador de manera noble i l'emperador el va perdonar, així com a la seva família i amics, però no va tornar a Britànnia i va haver de romandre a Itàlia.

Referències

[modifica]
  1. Cannon, John; Crowcroft, Robert. The Oxford Companion to British History (en anglès). Oxford University Press, 2015, p. 161. ISBN 0199677832.