Vés al contingut

Carcí el Jove

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carcí el jove)
Plantilla:Infotaula personaCarcí el Jove
Biografia
Naixementc. 380 aC Modifica el valor a Wikidata
Antiga Atenes Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Siracusa (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor de tragèdies Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV Modifica el valor a Wikidata)
OcupadorDionisi el Jove Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsXènocles d'Atenes el Jove Modifica el valor a Wikidata
PareXenocles d'Atenes el Vell (possible) Modifica el valor a Wikidata

Carcí (en grec antic: Καρκίνος, llatí: Carcinus) fou un poeta tràgic de l'antiga Grècia, fill de Xènocles i net de Carcí el Vell, també dramaturgs.

Segons Diògenes Laerci, va passar gran part de la seva vida a la cort de Dionisi II el jove de Siracusa. Aquesta afirmació coincideix amb el que diu la Suda, que Carcí, fill de Xènocles, va viure entorn de l'any 380 aC.

El primer festival on consta que competí són les Lenees del 376 aC, i va guanyar la seva primera victòria a les Grans Dionísies del 372 aC. En total, consten deu victòries en certàmens de teatre.[1]

La Suda li atribueix 160 tragèdies, però només es conserven fragments de drames indeterminats i el títol de nou: Àlope, Aquil·les, Tiestes, Sèmele, Amfiarau, Medea, Èdip, Tereu i Orestes. Aquestes obres les citen Aristòtil, Ateneu de Nàucratis, Estobeu i Foci; també l'esmenten altres autors com Lísies i Menandre. Respecte al seu estil, Foci diu també que l'expressió poemes de Carcí (Καρκίνου ποιήματα) significava 'poemes obscurs', en referència a l'estil de Carcí, i Ateneu de Nàucratis confirma que la seva poesia era d'una obscuritat estudiada. Pels fragments conservats no es pot demostrar aquesta afirmació, i el seu estil s'assembla al d'Eurípides.[2]

Sembla que el seu fill, Xènocles el Jove, també fou dramaturg.

Referències

[modifica]
  1. Hornblower & Spawforth, S., A. (eds). «Carcinus (2)». A: Oxford Classical Dictionary. Oxford University Press, p. 279. 
  2. 1.Carcinus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 612