Vés al contingut

Carduòidies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carduoideae)
Infotaula d'ésser viuCarduòidies
Carduoideae Modifica el valor a Wikidata

Galactites tomentosa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
SubfamíliaCarduoideae Modifica el valor a Wikidata
(Sweet) Cass.

Carduoideae és una subfamília de la família de les asteràcies. Comprèn un gran nombre de tribus en diverses circumscripcions de la família, afegint les Cynareae.

El sistema Takhtajan, segons Reveal, inclou 10 tribus afegint la Cynareae: Arctotideae, Barnadesieae, Carlineae, Cichorieae, Echinopseae, Eremothamneae, Gundelieae, Liabeae, Mutisieae, i Vernonieae. D'aquestes onze, Thorne està d'acord amb 7 en la seva taxonomia en 8 tribus de les Carduoideae, posant les tribus Cardueae (Cynareae), a més d'Arctotideae, Cichorieae, Eremothamneae, Liabeae, Mutisieae, i Vernonieae dins la subfamília, a més de les Tarchonantheae.[1] La classificació de Panero i Funk de (filogenètica basada en els gens del cloroplast posa només tres tribus en la subfamília: les Cynareae, a més de Dicomeae (creada per Panero i Funk, consta de Dicoma, Erythrocephalum, Gladiopappus, Macledium, Cloiselia, Pasaccardoa, i Pleiotaxis), i Tarchonantheae (Tarchonanthus a més de Brachylaena). [2] El gènere Oldenburgia pot estar dins la subfamília però les dades no són concloentse. El sistema Takhtajan divideix les Asteraceae només en dos subfamílies, les Asteroideae afegint-hi Carduoideae, mentre que Thorne afegeix la subfamília basal i monofilètica, Barnadesioideae. La recent filogènia de Panero i Funk divideix les Asteraceae en 11 subfamílies.

Referències

[modifica]
  1. Reveal, JL. «Còpia arxivada». PBIO 450 Lecture Notes. Norton-Brown Herbarium, University of Maryland, 14-03-1999. Arxivat de l'original el 2007-09-05. [Consulta: 25 desembre 2012].
  2. Panero, JL; VA Funk «Toward a phylogenetic subfamilial classification for the Compositae (Asteraceae)». Proceedings of the Biological Society of Washington. Biological Society of Washington, 115, 4, 30-12-2002, pàg. 909–922. Arxivat de l'original el 2006-09-14 [Consulta: 12 agost 2007].