Carles Flavià i Pons
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 desembre 1945 Barcelona |
| Mort | 20 març 2016 (70 anys) Barcelona |
| Causa de mort | càncer |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, humorista, presentador de televisió |
 
| |
Carles Flavià i Pons (Barcelona, 10 de setembre de 1945 - Barcelona, 20 de març de 2016)[1] fou un actor, presentador i sacerdot català.[2]
Flavià va estudiar als Maristes de l'Eixample Barcelona i a l'Institut Catòlic de París, a on va ser testimoni de primera fila del maig del 68. En tornar a Barcelona, va estudiar Teologia i es va ordenar capellà, exercint el sacerdoci a parròquies de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. El 1982 va penjar els hàbits.[3][4] Va iniciar aleshores una activitat laboral que el va dur a ser el representant de Gato Pérez, l'Orquestra Plateria i Pepe Rubianes, i també empresari de sales i bars nocturns.
Va intervenir als programes de televisió Crónicas marcianas i El club de la comedia, i també a les sèries Laura, El ministerio del tiempo, La memòria dels cargols, Majoria absoluta i Pop ràpid.[1] A BTV, va presentar els programes d'entrevistes Kaníbal i Jo què sé! i el programa de monòlegs Qualsevol nit pots sortir sol.[5]
Llibres
[modifica]- 2011 Carles Flavià i Manel Pousa; converses transcrites per Xavier Febrés.
- 2006: La de Dios es Cristo: monólogos comecuras y otras incontinencias verbales
- 1996: Rubianes, payaso!: (conversaciones a platea vacía)[6]
Cinema
[modifica]- 2008 Soy un pelele Hernán Migoya, 2008
- 2003 Excuses! Joel Joan[1]
- 2003 Haz conmigo lo que quieras, Ramón de España
- 2002 Lisístrata, Francesc Bellmunt
- 2002 Lola, vende cá. Llorenç Soler
- Curtmetratges
- 2001 Flor de Lotro. Fernando de France
- 2000 Ha llegado el momento de contarte mi secreto. Iván Morales
- 2000 El armario. Ignacio López Serra[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cervantes, Xavier. «Mor Carles Flavià als 70 anys» (Web). Diari Ara, 20-03-2016. [Consulta: 20 març 2016].
- ↑ «S'ha mort l'actor Carles Flavià a 70 anys» (Web). Vilaweb, 20-03-2016. [Consulta: 20 març 2016].
- ↑ Torres, Rosana. «Mor l'iconoclasta Carles Flavià». El País, 20-03-2016.
- ↑ Tapounet, Rafael. «Carles Flavià se'n va de nit». El Periódico de Catalunya, 20-03-2016.
- ↑ «Mor Carles Flavià, la veu dels sermons més divertits de Barcelona» (Web). BTV.
- ↑ «Flavià Pons, Carles» (Web) (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 20 març 2016].
- ↑ La Higuera. Carles Flavià biografía, filmografía (Web) (en castellà) [Consulta: 20 març 2016].