Carlos Fabra Carreras
Carlos Fabra Carreras (Castelló de la Plana, 1945) és un empresari i polític valencià, fill de Carlos Fabra Andrés. Va ser president de la Diputació de Castelló (1995-2011), i ha estat imputat en diversos casos de corrupció.
Biografia
[modifica]De petit va perdre un ull en un accident, raó per la qual des d'aleshores sempre duu ulleres fosques.
Es llicencià en dret a la Universitat de València i a la Universitat de Granada, encara que no va acabar en cap de les dues universitats. El 1972 fou nomenat president de la Junta Provincial de Menors, i el 1975 secretari de la Cambra de Comerç i Indústria de Castelló. El 1977 es va afiliar a la UCD, que abandonà el 1983 per a ingressar a Aliança Popular i després al Partit Popular.
És regidor de l'ajuntament de Castelló de la Plana des de 1987 fins al 2011. El 1995 és nomenat president de la Diputació de Castelló i fou elegit diputat les Corts Valencianes a les eleccions d'aquell any. D'aleshores ençà és el cap del Partit Popular a Castelló, i home fort de Francisco Camps, a qui convencé de fer les inversions per a l'Espai d'Art Contemporani de Castelló.
El càrrec de president de la Diputació de Castelló ha estat ocupat des del segle xix per fins a cinc ascendents familiars de Carlos Fabra: Victorino Fabra Gil, quadrioncle; Victorino Fabra Adelantado, besavi; Hipólito Fabra Adelantado, rebesoncle; Luis Fabra Sanz, besoncle; i Carlos Fabra Andrés, pare de l'actual president. És també el pare d'Andrea Fabra Fernández.
El 2011, després de deixar la presidència de la Diputació de Castelló, tornà a la secretaria general de la Cambra de Comerç de Castelló, càrrec que deixà el 1995 per presidir la corporació provincial.[1]
El 25 de novembre de 2013 és condemnat per quatre delictes contra la Hisenda pública a 4 anys de presó per diversos delictes fiscal.[2][3][4][5][6][7][8][9][10][11] Després de diversos recursos i de la denegació d'un indult pel govern espanyol va ingressar a la presó l'1 de desembre de 2014.[12]
Corrupció
[modifica]Cas Fabra
[modifica]Es troba acusat dels delictes de tràfic d'influències, suborn i quatre delictes fiscals en l'anomenat cas Fabra.[13][14] La fiscalia demana 13 anys de presó, mentre que l'acusació popular demana 20 anys. Se li ha imposat una fiança de 4,2 milions d'euros. La instrucció del cas ha estat finalitzada i s'ha dictat acte d'obertura de judici oral, la data de la qual resta encara per ser fixada.
El 25 de novembre de 2013, l'Audiència Provincial de Castelló el condemna per quatre delictes contra la Hisenda pública a 4 anys de presó i a pagar una multa de 693.000 euros i indemnitzar a Hisenda.[2][3][4][5][6][7][8][9][10][11]
El 23 de juliol de 2014, el Tribunal Suprem confirma la seua condemna a 4 anys de presó i a pagar una multa de 693.000 euros i indemnitzar a Hisenda.[15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25]
L'1 de desembre de 2014 ingressà en la presó d'Aranjuez, per no haver declarat 3,3 milions d'euros sense justificar. A més dels 4 anys de condemna ha de pagar una multa d'1,4 milions d'euros que encara no ha abonat.[26]
L'abril de 2016 va poder sortir de la presó, en aplicació del tercer grau, una decisió de la jutge de vigilància penitenciària del jutjat número 3 de Madrid que va ser recorreguda per la Fiscalia Anticorrupció.[27]
Cas de les corregudes de la Beneficència
[modifica]Es troba imputat,[28] juntament amb qui era vicepresident primer de la Diputació de Castelló Francisco Martínez Capdevila, pel cas de les corregudes de la Beneficència,[29] on s'investiguen els presumptes delictes de prevaricació, frau i exaccions.[30]
El 17 de març de 2014, Carlos Fabra declara en qualitat d'imputat davant el jutge instructor i afirma que el seu successor al càrrec com a president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner Gargallo, és el responsable de cobrar il·legalment a l'Ajuntament de Vila-real, ja que és ell qui signà el decret.[31]
El 28 de març de 2014, el jutge instructor imputa dos funcionaris de la Diputació de Castelló: María Isabel Gil de Grados (interventora) i Manuel Pesudo Esteve (secretari).[32]
Cas Gürtel
[modifica]El 14 de març de 2014, l'Agència Tributària tramet al jutge instructor de la branca valenciana del cas Gürtel l'informe definitiu sobre el finançament il·legal del PP valencià i assenyala que, entre altres polítics del PP valencià, Carlos Fabra Carreras (anomenat El Borni per la trama Gürtel) realitzà una activitat de col·laboració necessària en la comissió dels delictes de defraudació tributària.[33]
A més, la defensa d'uns dels principals acusats a aquesta branca valenciana de Gürtel, Ricardo Costa, va descargar la presumpta responsabilitat en el finançament del partit en terceres persones, dirigents del PP de diverses províncies valencianes, entre les quals destacava l'ex polític castellonenc.[34][35]
Referències
[modifica]- ↑ (castellà) Carlos Fabra cobrarà 90.000 euros anuals en la Cambra del Comerç de Castelló Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine., a La Vanguardia del 19/08/2011. [Consultat: 16/09/2011]
- ↑ 2,0 2,1 Twitter del TSJCV
- ↑ 3,0 3,1 «L'Audiència de Castelló condemna Carlos Fabra a quatre anys de presó per quatre delictes fiscals». Ara, 25-11-2013.
- ↑ 4,0 4,1 «Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó per delictes fiscals». VilaWeb, 25-11-2013.
- ↑ 5,0 5,1 «Cuatro años de cárcel para Carlos Fabra por delitos contra la Hacienda Pública». Europa Press, 25-11-2013.
- ↑ 6,0 6,1 «Cuatro años de cárcel para Carlos Fabra». Levante-EMV, 25-11-2013.
- ↑ 7,0 7,1 «Carlos Fabra, condenado a cuatro años de cárcel». El País, 25-11-2013.
- ↑ 8,0 8,1 «El todopoderoso Carlos Fabra, a quien Rajoy tildó de “político ejemplar”, condenado a cuatro años de cárcel». El Plural, 25-11-2013.
- ↑ 9,0 9,1 «Cuatro años de cárcel para Carlos Fabra por delitos contra la Hacienda Pública». Público, 25-11-2013.
- ↑ 10,0 10,1 «Cuatro años de cárcel para Carlos Fabra». Cuatro, 25-11-2013.
- ↑ 11,0 11,1 «Carlos Fabra, condenado a cuatro años de prisión por cuatro delitos contra la Hacienda Pública». RTVE, 25-11-2013.
- ↑ «L'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra ingressa a la presó». Agència EFE. [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ «El juez ratifica la apertura de juicio a Fabra y añade a un nuevo imputado». El País, 14-03-2012.
- ↑ «El 'caso Fabra' sale de Nules para ser juzgado en la Audiencia de Castellón». El País, 18-04-2012.
- ↑ «L'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, passarà quatre anys a la presó». Ara, 23-07-2014.
- ↑ «El Suprem confirma els quatre anys de presó per a Carlos Fabra». El Punt Avui, 23-07-2014.
- ↑ «Carlos Fabra passarà quatre anys a la presó». VilaWeb, 23-07-2014.
- ↑ «El Suprem confirma la pena de quatre anys per a Carlos Fabra, que haurà d'entrar a presó». 324, 23-07-2014.
- ↑ «El Supremo envía a la cárcel a Carlos Fabra, ex presidente de la Diputación de Castellón». El Mundo, 23-07-2014.
- ↑ «El Supremo envía a Carlos Fabra a la cárcel». El Diario, 23-07-2014.
- ↑ «El Supremo confirma la pena de cuatro años de cárcel a Carlos Fabra». El País, 23-07-2014.
- ↑ «Carlos Fabra ingresará en la cárcel». Público, 23-07-2014.
- ↑ «El Tribunal Supremo envía a la cárcel a Fabra». Cuatro, 23-07-2014.
- ↑ «El Tribunal Supremo envía a la cárcel a Carlos Fabra». La Sexta, 23-07-2014. Arxivat de l'original el 2014-07-28. [Consulta: 23 juliol 2014].
- ↑ «El Supremo confirma la pena de cuatro años a Carlos Fabra, que ingresará en prisión». RTVE, 23-07-2014.
- ↑ «Vilaweb», 01-12-2014.
- ↑ «Carlos Fabra surt de la presó en aplicació del tercer grau». 324.cat. [Consulta: 22 abril 2016].
- ↑ «La justicia imputa ahora a Carlos Fabra por una corrida de toros». El País, 15-01-2014.
- ↑ «Fiscalía investiga las corridas de la Beneficencia de Carlos Fabra». El País, 23-10-2013.
- ↑ «El fiscal ve prevaricación y fraude en Fabra por cobros no documentados». El País, 15-01-2014.
- ↑ «Fabra responsabiliza a Moliner de los cobros irregulares de la Beneficencia». El País, 17-03-2014.
- ↑ «Imputados dos funcionarios de la Diputación por la corrida de Beneficencia». El País, 28-03-2014.
- ↑ «El PP valenciano financió ilegalmente las campañas electorales de 2007 y 2008». El País, 04-03-2014.
- ↑ «Costa confessa que el PP valencià “es va finançar amb diner negre” per ordre de Camps». El País.
- ↑ «Costa declara la guerra al PP de Camps denuncia a Fabra y Castedo ante el juez de Gürtel por pagar 178.000 euros en B». eldiario.es.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Biografies de polítics valencians Arxivat 2009-09-20 a Wayback Machine.
- Estàtua de 24 metres a l'aeroport de Castelló Arxivat 2010-12-11 a Wayback Machine.
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José María Escuín Monfort |
_Logo_(2008-2015).svg){kind=logo} President del PP de Castelló 1991-2012 |
Succeït per: Javier Moliner Gargallo |
| Càrrecs públics | ||
| Precedit per: Francisco Solsona Garbí |
 President de la Diputació Provincial de Castelló 1995-2011 |
Succeït per: Javier Moliner Gargallo |
- Persones vives
- Polítics castellonencs
- Diputats a les Corts Valencianes pel PP
- Militants valencians del Partit Popular
- Alumnes de la Universitat de València
- Presidents de la Diputació de Castelló
- Delinqüents valencians contemporanis
- Diputats de la quarta legislatura del País Valencià
- Diputats de la cinquena legislatura del País Valencià
- Alumnes de la Universitat de Granada