Carlos Sorín
(S'ha redirigit des de: Carlos Sorin)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1944  (79/80 anys)Buenos Aires (Argentina) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, director de fotografia, productor de cinema, guionista, fotògraf | ||
   
| |||
Carlos Sorín (Buenos Aires, 1944) és un director de cinema i guionista argentí.[1] Ha dirigit pel·lícules com La película del rey (1985), La era del ñandú (1986), Eterna sonrisa de New Jersey (1989) Historias mínimas (2002), Bombón - el perro (2004) i El camino de San Diego (2006). A tres d'elles ha comptat amb l'ajuda del seu fill, el compositor Nicolás Sorín, que ha intervingut en la producció musical. Pel seu treball ha rebut més de 20 premis nacionals i internacionals, entre ells el Premi Konex - Diploma al Mèrit 1991 com un dels 5 millors Directors de Cinema de la dècada 1981-1990 a l'Argentina.[2] També ha participat diverses vegades al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.[3]
Filmografia
[modifica]- Joel (2018)
- Días de pescia (2012), participà en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2012[4]
- El gato desaparece (2011)
- La ventana (2009)
- El camino de San Diego (2006)
- Bombón, el perro (2004)
- Historias mínimas (2002)
- Eversmile, New Jersey (1989)
- La película del rey (1985), Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana
- Director de fotografia
- La Nueva Francia (abandonada) (1972)
- La familia unida esperando la llegada de Hallewyn (1971)
- El adentro (abandonada) (1971)
- Este loco verano (1970)
- ... (Puntos suspensivos) (inèdita) (1970)
Televisió
[modifica]- La Era del Ñandú (1986) (Fals documental)
Referències
[modifica]- ↑ Carlos Sorín en Cinenacional.com
- ↑ Carlos Sorín: “Yo filmo a los no-actores y que hagan lo que quieran”, Clarín, 5 de juny de 2018
- ↑ Del culto a los vivos y a los muertos, El País, 24 de setembre de 2006
- ↑ Carlos Sorín y François Ozon competirán de nuevo por la Concha de Oro, El País, 2 d'agost de 2012