Vés al contingut

Carlota Bustelo García del Real

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carlota Bustelo)
Plantilla:Infotaula personaCarlota Bustelo García del Real

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Carlota Bustelo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Instituto de la Mujer
1983 – 1988
← nou càrrec – Carmen Martínez Ten →
Diputada al Congrés dels Diputats
2 juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Madrid

Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesFrancisco Bustelo Vázquez Modifica el valor a Wikidata  i Carlota García del Real Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancisco Bustelo
Carlos Bustelo y García del Real Modifica el valor a Wikidata
ParentsLeopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, cosí Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carlota Bustelo García del Real (castellà: Carlota Bustelo) (Madrid, 1 de novembre de 1939) és una política espanyola. Llicenciada en Ciències Polítiques.[1] Històrica del feminisme i el socialisme. Pertany al PSOE des de 1974[2] i el 1976 participa en la creació del Frente de Liberación de la Mujer.[3] Va ser diputada per Madrid pel PSOE en la Legislatura Constituent (1977-1979). Va defensar la legalització dels anticonceptius i la igualtat consitucional. Va ser la primera directora de l'Instituto de la Mujer d'Espanya (1983-1988).[4]

Biografia

[modifica]

Procedia d'una família socialista i liberal en el si de la qual s'havia rebut una educació basada en els principis d'igualtat de la Institución Libre de Enseñanza.[5]

Llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid, va ingressar en el PSOE en 1974 als 35 anys, després de la renovació que va suposar el Congrés de Suresnes encara que el seu compromís amb el socialisme es remuntava a la fi dels anys 50.[5][2]

Després d'haver viscut amb el seu marit exiliat durant alguns anys a París va tornar a Espanya i va entrar en contacte amb les associacions de mestresses de casa i l'Asociación de Mujeres Universitarias creant al costat d'altres militants del partit socialista el grup Mujer y Socialismo iniciat de manera informal a mitjan 1975.[5]

Va participar en la primera ponència sobre les dones en el Congrés del PSOE en 1975.[4] i va ser elegida diputada per Madrid en la candidatura del PSOE a les eleccions generals de 1977, va defensar la legalització dels anticonceptius i la igualtat constitucional.[6]

Va ser la primera directora de l'Instituto de la Mujer (1983-1988), creat per llei en 1983 com a organisme autònom en el Ministeri de Cultura, substituint a l'antiga Subdirecció de la Condició Femenina.[7]

Des de 1985 fins a 1996 va formar part de la Convenció sobre l'Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona de Nacions Unides. En 1988 va ser nomenada sotssecretària del Ministeri d'Assumptes Socials al capdavant del qual estava Matilde Fernández.[1] Va renunciar al càrrec a l'octubre de 1990 assegurant que s'anava per cansament.[2]

Drets de les dones

[modifica]

Bustelo va formar part dels inicis del moviment feminista a Espanya. Segons l'investigador Francisco Arriero Ranz a la fi dels 60 i principis dels 70 va formar part del Movimiento Democrático de Mujeres al costat d'altres dones de procedència socialista com Helga Soto o Graciela Uñá.[8]

En 1975 va ser una de les principals impulsores del grup Mujer y Socialismo:[5]

« En aquesta època constituïm el grup Mujer y Socialismo, que el formem feministes militants del partit. Creem el grup informalment. Ens comencem a reunir i en veure que érem bastants i estàvem d'acord en el que volíem, decidim constituir un grup i intentar influir en el partit perquè assumís les nostres reivindicacions. I realment era difícil, perquè els nostres companys no eren feministes en absolut. Hi havia algunes excepcions però.... »
— Carlota Bustelo

Defensora de les quotes i la paritat en els partits, va renunciar a ser inclosa en les llistes del PSOE en les eleccions legislatives de març de 1979 per considerar que el nombre de dones que incloïen era insuficient.[1]

La seva participació va ser clau en la Llei del Divorci aprovada a Espanya el 22 de juny de 1981.[9]

Defensora dels drets sexuals i reproductius, compromesa en la lluita pel dret a l'avortament era partidària que el PSOE desenvolupés una “llei de terminis” "que permeti a la dona decidir lliurement durant els tres primers mesos amb la màxima informació possible" comptant amb el suport d'Esquerra Unida.[2]

Sobre la prostitució va advocar per abordar la prostitució com un tema polític, debatut per tota la societat, igual que ha ocorregut amb els maltractaments i la violència contra la dona. Com a objectiu immediat, els drets humans de les prostitutes han de ser respectats. A llarg termini, l'objectiu és que la prostitució desaparegui.[10]

Del 1994 al 1999 Bustelo va ser presidenta fundadora de Fundación Mujeres[11]organització des de la qual va continuar treballant en la defensa dels drets de les dones[12] i de la qual actualment és presidenta d'honor.[13]

El 2004, va rebre el Premi Menina del Ministeri d'Igualtat i la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere per defensar a les diferents institucions espanyoles on va ser la igualtat constitucional i la legalització dels anticonceptius.[14]

Al maig de 2020 va renunciar a la dotació econòmica (15.000 €) que portava aparellada el Premi internacional a la Igualtat Luisa de Medrano, per a destinar-lo a recursos, en favor de les dones víctimes de violència de gènere i creats en el context del COVID-19.[15]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • Premi Mujer Progresista 1995.[17]
  • Premi Menina, 2004[14]

Obra

[modifica]
  • Reflexiones sobre mujer y feminismo (1977).[18]
  • Una alternativa feminista (1979).[18]
  • Prólogo en el libro: Las Mujeres de los 90: El largo trayecto de las jóvenes hacia su emancipación. (1991) Autoría: Josep María Riera, Josep María Riera Mercader y Elena Valenciano. Ediciones Morata.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 El País. «Carlota Bustelo, 'segunda' de Asuntos Sociales» (en español), 30-07-1988. [Consulta: 14 maig 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 El País. «"Me voy por cansancio"», 03-10-1990. [Consulta: 14 maig 2013].
  3. ↑ Karmentxu Marín. El País. «Carlota Bustelo: "El nombramiento de una feminista al frente del IDEM puede tener un sustrato de mala conciencia"» (en español), 04-04-1983. [Consulta: 14 maig 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 Oliva Acosta. «Las constituyentes» (en español), 2011. Arxivat de l'original el 2020-06-14. [Consulta: 14 maig 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Quaggio, Giulia «La cuestión femenina en el PSOE de la Transición: de la marginación a las cuotas» (en castellà). Arenal. Revista de historia de las mujeres, 24, 1, 23-06-2017, pàg. 219–253–253. DOI: 10.30827/arenal.vol24.num1.219-253. ISSN: 1134-6396 [Consulta: 28 març 2019].
  6. ↑ Oliva Acosta. «Las constituyentes» (en español), 2011. Arxivat de l'original el 2020-06-14. [Consulta: 14 maig 2013].
  7. ↑ El País. «Instituto de la Mujer: ¿In memoriam?» (en español), 14-04-2012. [Consulta: 14 maig 2013].
  8. ↑ Arriero Ranz, Francisco «El movimiento democrático de mujeres, del antifranquismo a la movilización vecinal y feminista: Ideología, identidad y conflictos de género» (en castellà). Dialnet. Universidad Autónoma de Madrid, 2015 [Consulta: 28 març 2019].
  9. ↑ Lola Huete Machado. El País. «Pioneras de la democracia» (en español), 02-12-2012. [Consulta: 14 maig 2013].
  10. ↑ Rosa Rivas. El País. «Un debate sobre prostitución compara a ésta con la venta de órganos» (en español), 25-03-1994. [Consulta: 14 maig 2013].
  11. ↑ «Mujeres ZP». El siglo de Europa, 14-07-2008. Arxivat de l'original el 21 de juliol de 2015. [Consulta: 17 juliol 2015].
  12. ↑ «Committee on the Elimination of Discrimination against Women» (en anglès). ONU, 01-05-1999. [Consulta: 17 juliol 2015].
  13. ↑ «Organigrama de Fundación Mujeres». Fundación Mujeres. Arxivat de l'original el 2021-05-18. [Consulta: 17 juliol 2015].
  14. ↑ 14,0 14,1 Bermúdez, Mar. «L'advocada Carla Vall rep el premi del Menina 2022 en justícia feminista». Principal, 21-11-2022. [Consulta: 18 abril 2024].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ Press, Europa. «Bustelo renuncia a dinero del Premio 'Luisa de Medrano' en favor de las mujeres víctimas de violencia de género», 03-05-2020. [Consulta: 6 maig 2020].
  16. ↑ «Carlota Bustelo, V Premio Internacional de Igualdad Luisa de Medrano» (en anglès), 30-04-2020. [Consulta: 6 maig 2020].
  17. ↑ El País. «Premios Mujer Progresista» (en español), 23-03-1996. [Consulta: 14 maig 2013].
  18. ↑ 18,0 18,1 Instituto Andaluz de la Mujer. «Carlota Bustelo: vivir en igualdad» (en español), 2003. [Consulta: 14 maig 2013].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carlota_Bustelo_García_del_Real&oldid=33911504»