Vés al contingut

Carme Miquel i Diego

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carme Miquel Diego)
Plantilla:Infotaula personaCarme Miquel i Diego
Biografia
Naixement(ca) Carme Miquel i Diego Patreste Modifica el valor a Wikidata
14 abril 1944 Modifica el valor a Wikidata
la Nucia (la Marina Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 2019 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Escola Valenciana
1991 – 1994
← Josep Francesc Chaqués i NoverquesVicent Romans → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Carme Miquel i Diego (la Nucia, 1945 - València, 18 de juny de 2019), coneguda amb el nom de ploma de Carme Miquel, va ser una mestra i escriptora valenciana.[1][2]

Destacà principalment en dos àmbits: el de l'ensenyament i el de l'escriptura. Pel que fa al camp de l'ensenyament, fou una de les defensores més destacades de l'ensenyament en valencià, vinculada amb el moviment de renovació pedagògica i impulsora d'entitats cíviques com la Federació Escola Valenciana, la qual va presidir de 1990 fins a 1994. En l'àmbit literari, va publicar més d'una trentena de novel·les i llibres de narrativa infantil i juvenil.[3] També fou membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua des de 2006 fins a la seua mort.[4]

Biografia

[modifica]

Carme Miquel va nàixer a la Nucia (Marina Baixa) el 1945. En la seua joventut va ser membre de diversos moviments de renovació pedagògica i el 1964 va ser cofundadora de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat.[5] El 23 de març de 1969 els mestres de la Secció van organitzar la I Festa de la Primavera, una trobada de xiquets i xiquetes que practicaven les tècniques del text lliure i la correspondència escolar, i on es presentaven treballs i exposicions i es realitzaven jocs.[6]

Quan era menuda estiuejava a Gata de Gorgos, del qual va traure diversos llibres.[cal citació]

Als anys 70 va ser professora de la Didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana sota la direcció de Manuel Sanchis Guarner (1974-1977) i va coorganitzar les primeres Escoles d'Estiu del País Valencià (1975-1979). Així mateix, també fou membre de l'equip tècnic del Pla Experimental d'Ensenyament del Valencià en el primer Consell Preautonòmic (1978-1980), i continuaria dins el govern valencià entre 1983 i 1986 com a cap de la Secció de Programacions i Estudis de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

El 1985 va ser impulsora i cofundadora de la Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyament Públic en Valencià (CAPPEPV) i el 1990 va impulsar la creació de la Federació Escola Valenciana, i va presidir ambdues entitats entre 1989 i 1993. Des d'Escola Valenciana va impulsar les Trobades d'Escoles en Valencià i els cinc congressos que l'entitat ha organitzat, exercint de coordinadora en dos d'ells.[5]

Va publicar diversos llibres de narrativa infantil i juvenil i la novel·la Aigua en cistella, guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1998, que atorga l'editorial Bromera.[7] Publicà també regularment en la premsa periòdica, com per exemple en el diari Levante-EMV, en què tingué una columna d'opinió setmanal. El 1995, va rebre el Premi d'Honor Jaume I per les seues actuacions en el camp cívic i cultural i va ser nomenada Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València. El 2005, va ser nomenada Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla.[2][8] El 2019 va rebre el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura en la modalitat individual.[3]

Obres

[modifica]
  • Un estiu a la Marina Alta, València: Falla Sant Josep de la Muntanya 1970 (narrativa breu per a infants)
  • Marieta o les bromes d'un rei, Barcelona: La Galera, 1972 (adaptació d'un conte popular valencià)
  • La rabosa, Barcelona: La Galera, 1973 (adaptació d'un conte popular valencià)
  • Escola i llengua al País Valencià, València: 3 i 4, 1976 (assaig, escrit en col·laboració amb Maria Conca, Robert Lafont i d'altres)
  • Estimem la nostra llengua, València: Institució Alfons el Magnànim, 1981 (assaig per a infants i joves)
  • Milotxa. Llibre per a l'ensenyament de la llengua. 2n nivell, València: Diputació de València, 1981 (llibre de text, escrit en col·laboració amb Empar Arenas, Fina Mesquida i d'altres)
  • Vola, Topi! Llibre per a l'ensenyament de la llengua. 1r nivell, València: Gregal, 1983 (llibre de text, escrit en col·laboració amb Empar Arenas, Fina Mesquida i d'altres)
  • Barrets barata rialles, València: Gregal, 1984 (rondalles per a infants)
  • Xarq al-Àndalus. Guia didàctica, València: Generalitat Valenciana, 1987 (assaig)
  • Uns papers en una capsa, Alzira: Bromera, 1994 (novel·la per a joves)
  • La rabosa viatgera, València: Generalitat Valenciana, 1995 (narrativa breu per a infants)
  • A cau d'orella. Cartes a Roser, València: Tàndem, 1997 (narrativa breu per a joves). Premi Samaruc de l'Associació de Bibliotecaris Valencians, 1998
  • Aigua en cistella, Bromera, València, 1998 (novel·la). Premi Ciutat d'Alzira 1998[2]
  • Murmuris i crits. Cartes a Mireia, Tàndem, València, 2003 (prosa de no-ficció)
  • La mel i la fel, Tàndem, València, 2005 (novel·la)
  • Els contes de Marc, Edicions 96.

Referències

[modifica]
  1. «Mor l'escriptora i docent Carme Miquel». Diari La Veu, 18-06-2019 [Consulta: 18 juny 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 «La novel·la Aigua en Cistella de Carme Miquel arriba a la X edició | riberaexpress.es». [Consulta: 20 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 Levante-EMV. «La Fundació Bromera premia a Carme Miquel per "tota una vida" dedicada al valencià» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2019].
  4. Nucía, Ayuntamiento de La. «La escritora nuciera Carme Miquel entra en la Acadèmia Valenciana de la Llengua» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-02-01. [Consulta: 31 gener 2019].
  5. 5,0 5,1 «Muere la escritora valenciana Carme Miquel» (en castellà). Levante-EMV, 18-06-2019.
  6. Carme Miquel : una mestra del país.. 1a. ed. València: Saó, 2004. ISBN 84-88513-57-7. 
  7. «Premis Literaris Ciutat d'Alzira | Edicions Bromera». [Consulta: 31 gener 2019].
  8. «Entrevista a Immaculada Cerdà i Carme Miquel, noves acadèmiques de la llengua». Saó Edicions, 14-06-2016.

Vincles

[modifica]