Habitatge al carrer Estolt, 16 (Tossa de Mar)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Casa  | ||||||
| Construcció | segle xviii Mitjan, XXI Inici | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tossa de Mar (Selva) | ||||||
| Localització | C. Estolt, 16. Tossa de Mar (Selva) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 33514 | ||||||
| |||||||
L'edifici situat al Carrer Estolt, 16 és una obra del municipi de Tossa de Mar (Selva). És un edifici de planta basilical que consta de planta baixa i dos pisos superiors, cobert amb una teulada de dues aigües de vessants a laterals. L'immoble està ubicat al carrer Estolt, però simultàniament fa cantonada amb dos carrers més, com són el carrer de Sant Josep i el carrer de les Flors.[1] Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]La façana principal és la que dona al carrer Estolt i està estructurada internament basant-se en tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures: per una banda tenim dues obertures rectangulars, equipades amb llinda monolítica, muntants de pedra i cobertes amb un enrreixat de ferro forjat, que flanquejen un gran portal adovellat d'arc de mig punt amb unes dovelles de gran mida molt ben escairades.[1]
El primer pis o planta noble, contempla tres obertures de similar tipologia, és a dir tres finestres rectangulars equipades amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Sota de l'ampit de les tres, trobem la solució arquetípica que consisteix en la disposició de dues o tres pedres, com a mesura de reforç en la sustentació de la pesant finestra.[1] El segon pis que podria executar les tasques de golfes o d'altell, s'ha projectat en la façana en una finestra de mida mitjana, equipada amb llinda monolítica i muntants de pedra.[1]
Cal remarcar dues qüestions: per una banda, que la casa presenta una morfologia bastant irregular en la base, pel fet d'adaptar-se i alhora salvar el desnivell del carrer. Mentre que per l'altra, que en els laterals s'ha deixat la pedra vista.[1]
Referències
[modifica]