Casa Ernest Castellar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Part de | Eixample | |||
| Arquitecte | Isidre Gili i Moncunill | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Altitud | 28 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | C. València, 149 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41333 | |||
La Casa Ernest Castellar és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]La Casa Ernest Castellar està ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada pels carrers de València, Casanova, Mallorca i Muntaner.[1]
Té façana al carrer València, la seva parcel·la és un rectangle estret i llarg, circumstància que només permet ubicar un sol pis per planta. Aquest fet es reflecteix en la inusual dimensió de la façana per un edifici de planta baixa més cinc plantes.[1]
La planta baixa disposa d'una obertura pel local comercial i una porta d'accés al reduït vestíbul on apareix l'escala comunitària d'accés als pisos.[1]
La façana té una composició diferenciada en tres parts:[1]
La part baixa, decorada amb aplics ceràmics, disposa de només dues finestres.[1]
La central que abasta tres plantes, és de maó vist i disposa de tres finestres.[1]
Finalment l'última planta presenta un revestiment continu amb esgrafiats de sanefes, i una finestra triforada amb dues columnes classicistes.[1]
Destaca l'arc decoratiu de maó, de mig punt amb una clau de ceràmica, que remata la part central de maó de la façana i les llindes on l'acabat del maó agafa formes mossàrabs.[1]
Referències
[modifica]