Catalina Flaquer Pascual
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1876 Capdepera (Mallorca) |
| Mort | 5 gener 1937 (60/61 anys) Porreres (Mallorca) |
| Causa de mort | assassinat, ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Ocupació | espartera |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
| Família | |
| Fills | Antònia Pascual Flaquer, Maria Pascual Flaquer |
 | |
Catalina Flaquer Pascual (Capdepera, 1876 - Porreres, 5 de gener de 1937)[1] va ser una activista política comunista, que fou empresonada i torturada per no voler dir on estaven les seves filles i fou assassinada pels franquistes. També era coneguda com a Na Catalina Torreta.[2][3][4]
Biografia
[modifica]Dona amb fortes conviccions polítiques, va lluitar activament per l'alliberament de la dona i la seva participació plena en la vida política. D'ideologia comunista, era anomenada popularment, junt amb les seves dues filles Antònia i Maria Pasqual Flaquer, «Les roges del Molinar», on vivia.[2]
El 1934 es va celebrar a Mallorca per primera vegada el Dia Internacional de la Dona, celebrat el 8 de març per commemorar 129 dones americanes que varen ser cremades dins una fàbrica per reclamar els seus drets. En aquesta diada van participar Aurora Picornell i altres dones, tant republicanes com Antonia Rigo, com socialistes com Pilar Sánchez. Totes elles, en els quatre mítings que realitzaren a Palma, se centraren en l'encariment de les subsistències, en la necessitat de cases bressol per als infants, en la lluita contra el feixisme i en la necessitat d'un canvi en el pes de la religió en la societat, ja que era un obstacle per a l'alliberament de la dona.[2]
Amb l'arribada de la Guerra Civil espanyola, la vida d'aquestes dones es va veure truncada per la forta repressió. Catalina Flaquer va ser empresonada i torturada per desvetllar on estaven amagades les seves filles. Ella resistí, però finalment van ser descobertes i tancades a la presó de dones situada al carrer de ca’n Sales.[2]
La nit abans de Reis, el 5 de gener de 1937, van ser afusellades al cementiri de Manacor totes tres, juntament amb Aurora Picornell.[2]
Reconeixement i memòria
[modifica]L'any 2021, el Govern de les Illes Balears, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, s'adherí al Projecte Internacional Stolpersteine / Pedres de la Memòria per fer homenatge a les víctimes del franquisme a les Illes Balears amb la instal·lació de prop d'un centenar de Pedres de la memòria, entre les quals n'hi ha una dedicada a recordar na Catalina Flaquer.[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ Llull, Maria; Crespí, Toni. «Identifiquen les restes d'Aurora Picornell, el símbol de la repressió franquista a Mallorca». Ara Balears, 20-10-2022. [Consulta: 20 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Catalina Flaquer». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 3,0 3,1 «El Govern ret homenatge a 97 víctimes del nazisme i del franquisme a través de les pedres de la memòria». Govern Illes Balears. Conselleria de Transició energètica, Sectors productius i Memòria democràtica, 17-02-2021. Arxivat de l'original el 2022-04-17. [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Catalina Flaquer Pascual». Pedres de la memòria. STOLPERSTEINE. Víctimes del franquisme a les Illes Balears – Palma. Arxivat de l'original el 2021-08-02. [Consulta: abril 2022].
Bibliografia
[modifica]- Peñarrubia, I. (2008). Moviment Feminista i Sufragi a Mallorca (Segle XX). Palma: Edicions Document Balear.
- Escartín, J. M.; Serrano, A. R. (1997). La dona en la Mallorca Contemporània. Palma: Edicions Document Balear.