Vés al contingut

Catalunya en Comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Categoria:Comuns)
Infotaula d'organitzacióCatalunya en Comú
Dades
Nom curtEn Comú Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasobiranisme
globalització alternativa
socialisme
ecologisme
republicanisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació12 gener 2017
Activitat
Membre deInternacional Progressista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaCandela López Tagliafico Modifica el valor a Wikidata
Part deCatalunya en Comú-Podem (2016–2017)
En Comú Podem-Guanyem el Canvi (2017–2020)
En Comú Podem-Podem en Comú (2020–2024)
Confluència (2023–)
Sumar (coalició) (2023–)
Comuns Sumar (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Senat espanyol
0 / 262
Congrés dels Diputats
5 / 350
Parlament de Catalunya
6 / 135
Parlament Europeu
0 / 720 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://catalunyaencomu.cat
Facebook: SomComuns X: SomComuns Telegram: SomComuns Modifica el valor a Wikidata

Catalunya en Comú (sigles CAT EN COMÚ), conegut informalment com Comuns,[1] és un partit polític català. Es va presentar el 19 de desembre de 2016 a Barcelona, en un acte on es va informar que el grup impulsor estava format per membres de Barcelona en Comú, ICV, EUiA, Podem, Equo i persones independents i amb el suport de noms com Ada Colau, Vicenç Navarro, Arcadi Oliveres, o Joan Subirats.[2] El març de 2017 Podem es desvinculà del projecte de construcció d'un partit pròpiament dit,[3] i al maig es va adoptar formalment el nom de Catalunya en Comú. Xavier Domènech va dirigir inicialment la formació com a coordinador general, fins que va renunciar al càrrec i fou substituït per Ada Colau, Ramón Arnabat i Candela López l'any 2018,[2][4] sent Arbanat també substituït per Jèssica Albiach l'any 2019.[5] Malgrat la no integració de Podem al nou partit, ambdues formacions s'han presentat en coalició als diferents comicis, sent els darrers les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, amb el nom d'En Comú Podem-Podem en Comú.[6]

Història

[modifica]

Context previ

[modifica]

Després de la crisi econòmica global de 2008, les mobilitzacions del 15-M i l'inici del procés independentista, diverses organitzacions polítiques van patir un daltabaix entre els seus electorats. Van sorgir noves organitzacions, noves confluències; i en les successives eleccions, especialment entre 2012 i 2016, diversos partits polítics van canviar el nom amb el qual concorrien a les eleccions. En el sector de l'esquerra, l'aparició de candidatures locals d'esquerres amb el nom d'En Comú o de Guanyem (com per exemple Barcelona en Comú) o la creació de la secció catalana de Podem, van fer que, en poc temps, es presentessin a les successives eleccions diversos projectes similars, amb bona part dels mateixos actors però noms diferents, com ara Catalunya Sí que es Pot i En Comú Podem. No totes aquestes coalicions tenien els mateixos equilibris de força i representativitat. La proposta inicialment anomenada Un país en comú va néixer en el context d'intentar organitzar aquesta complexitat.[2]

Constitució

[modifica]
Xavier Domènech en una imatge de l'any 2015

El 19 de desembre de 2016 es va presentar un projecte polític amb la intenció d'aglutinar-hi una bona part de l'esquerra a Catalunya. Una de les personalitats que va intervenir a l'acte fou Xavier Domènech, diputat d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats d'Espanya, qui va recordar que havien guanyat l'alcaldia de Barcelona i les dues darreres eleccions generals a Catalunya. Dins del grup inicial d'impulsors del projecte es trobaven Marta Ribas i David Cid (ICV), Joan Josep Nuet i Toni Salado (EUiA), Joan Giner i Àngels Martínez (Podem) i Toni Ribas (Equo), tot i que la llista s'allargava fins a la vuitantena de persones. Xavier Domènech n'actuà inicialment com a portaveu.[2][7][4]

L'assemblea constituent de la nova formació es realitzà el 8 d'abril de 2017 [8] i s'hi escollí la Direcció Transitòria, alhora que s'aprovaren els documents "Ideari polític: objectius i model de país" i "Principis d’ètica política i radicalitat democràtica".[9][10] El 22 de maig de 2017 es van presentar els resultats de la consulta interna per escollir el nom definitiu de l'organització, que va ser Catalunya en Comú amb un 53,57% dels vots enfront d’En Comú Podem amb un 46,43%.[1] La seva nova portaveu va ser Elisenda Alamany. Després d'un període de negociació, Podem va decidir no sumar-se al projecte, optant per fer tan sols coalicions electorals amb els Comuns, tot i que molts dels seus membres sí que en formen part a títol individual, com és el cas Jéssica Albiach o Marc Bertomeu.[11]

Consolidació de la formació

[modifica]
Ada Colau en una imatge de l'any 2015

El 8 de juliol de 2017, en una reunió de la coordinadora nacional del partit, es va aprovar un document on es va decidir donar suport al Referèndum sobre la independència de Catalunya de l'1 d'octubre, però sense considerar-lo vinculant però si una mobilització legítima pel dret a decidir.[12] La celebració del referèndum, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola i la convocatòria posterior d'eleccions al Parlament van forçar el partit a concórrer als comicis encara eren en procés de formació.[13] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 es van presentar en coalició amb Podem, amb el nom de Catalunya en Comú-Podem,[14] aconseguint 8 diputats.

Direcció de Xavier Domènech i Ada Colau

[modifica]

L'abril del 2018 es van aprovar el codi ètic i la paritat a la direcció i, poc temps després en sorgí una cúpula liderada per Xavier Domènech i Ada Colau. Tanmateix, al mes de setembre i degut a qüestions personals, Domènech renuncià a tots els càrrecs polítics, tant al de co-coordinador de Catalunya en Comú com de secretari general de Podem a Catalunya i a l'escó al Parlament de Catalunya, on n'exercia de portaveu.

Direcció d'Ada Colau, Candela López i Ramon Arnabat

[modifica]

Arrel de la renúncia de Domènech, fou elegida una nova direcció formada per Ada Colau, Candela López i Ramon Arnabat. El març del 2019, Catalunya en Comú expulsà el diputat Joan Josep Nuet després que aquest s'integrés a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya per a les eleccions generals del 28 d'abril, en les quals En Comú Podem - Guanyem el Canvi, que va ser el nom de la coalició, aconseguí 7 escons,[15] resultats que gairebé repetiria a les noves eleccions avançades del mes de novembre. A les eleccions municipals de 2019, Catalunya en Comú va ser la segona força més votada a Barcelona darrera Esquerra Republicana de Catalunya, però Colau va revalidar l'alcaldia amb un pacte de govern amb el PSC i el suport extern de tres regidors de Barcelona pel canvi,[16] entre ells Manuel Valls.

Direcció d'Ada Colau, Candela López i Jéssica Albiach

[modifica]
Jéssica Albiach en una imatge de l'any 2016

El desembre de 2019, Jéssica Albiach substitueix Ramon Arnabat i passa a ser també coordinadora de Catalunya en Comú,[17] juntament amb Ada Colau i Candela López. Després de l'acord del PSOE amb Unides Podem i del Pacte dels Sis es va formar el 2 de gener del 2020 el primer govern de coalició des de la Segona República Espanyola format per membres del PSOE, d'Unides Podem i independents proposats per ambdós partits.[18]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 Jèssica Albiach també va ser la cap de llista dins de la coalició En Comú Podem-Podem en Comú, on van mantenir els 8 diputats. A les Eleccions municipals de 2023 a Barcelona, Ada Colau es va presentar a la reelecció per un tercer mandat i va quedar tercera amb nou regidors, perdent tota opció a mantenir l'alcaldia, i la seva formació i el Partit Popular van votar a favor del socialista Jaume Collboni i Cuadrado perquè no governés Xavier Trias, cadascun per motius diferents.[19] A les eleccions generals espanyoles de 2023 va arribar a un acord de coalició amb Moviment Sumar, Podem, Esquerra Unida, Compromís, Més per Menorca, Més per Mallorca, Verdes Equo, Chunta Aragonesista, Més País, Més Madrid, Batzarre, Projecte Drago, Izquierda Asturiana i Iniciativa del Poble Andalús,[20][21] perdent set diputats respecte la coalició Unides Podem, i en el govern de coalició que en sorgí en novembre de 2023, encapçalat per Pedro Sánchez,[22] Ernest Urtasun fou nomenat ministre de Cultura del tercer Govern de Pedro Sánchez.[23]

Ernest Urtasun, ministre de Cultura del Tercer Govern de Pedro Sánchez

La coalició En Comú Podem-Podem en Comú no es va repetir a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 i mentre Jéssica Albiach encapçalaria la candidatura de Catalunya en Comú i Sumar, anomenada Comuns Sumar, Conchi Abellán ho faria amb la de Podem.[24] Comuns Sumar va treure sis escons, dos menys que En Comú Podem-Podem en Comú en 2021.[25]

Direcció de Candela López i Gemma Tarafa

[modifica]

L'Assemblea Nacional de Catalunya en Comú del 16 i 17 de novembre de 2024 va renovar la seva direcció, proclamant com a coordinadores a Candela López, diputada al Congrés i exalcaldessa de Castelldefels, i a Gemma Tarafa, que va ser tinenta d'alcaldia de Barcelona amb Ada Colau, que encapçalaven l'única llista que es va presentar per rellevar la coordinació sortint d'Ada Colau, Jéssica Albiach i Candela López.[26]

Militància

[modifica]

El partit encara es debat sobre com gestionar el tipus de militància, si cal seguir un sistema com el dels partits tradicionals, amb militants censats i que paguin quota, o com el de Podem, amb un registre telemàtic on els inscrits no paguen cap mena de quota per participar en els processos de presa de decisions. Tampoc no s'ha decidit encara si a les assemblees hi haurà representació directa, com s'han fet fins ara, o bé delegada.[13]

Ideologia

[modifica]

Dins del seu ideari públic, Catalunya en Comú promou un model econòmic i ecològic basat en el bé comú, una societat justa i igualitària, un país fratern i sobirà, feminista i inclusiu.[27] El partit defensa el dret a decidir i la realització d'un referèndum, si bé en una consulta d'aquest tipus donaria llibertat al seu electorat.[11]

Executiva del partit (principals càrrecs en 2024) [26]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Catalunya en Comú, el nom del nou partit dels comuns». [Consulta: 22 maig 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Mumbrú, Joan «Els 'comuns' presenten el seu equip». Ara, 19-12-2016.
  3. ↑ Ríos, Daniel. «La dirección de Podemos Cataluña rompe con el partido de Colau a tres días del inicio de las primarias» (en castellà). [Consulta: 9 setembre 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 ««Un País en Comú», nombre provisional del nuevo partido de Ada Colau» (en castellà). abc, 16-12-2016.
  5. ↑ «Jéssica Albiach: “ERC sap que el referèndum no serà demà passat”» (en castellà), 01-02-2020. [Consulta: 26 abril 2021].
  6. ↑ «Catalunya en Comú y Podem reeditan el acuerdo para ir juntos a las elecciones del 14F» (en castellà). Europa Press, 20-12-2028. [Consulta: 23 gener 2021].
  7. ↑ País, Ediciones El «Un País en Comú, nombre provisional de la nueva formación de Ada Colau» (en castellà). EL PAÍS, 16-12-2016.
  8. ↑ «En Comú y Podem sellan la confluencia tras llegar a un acuerdo sobre el censo en las primarias» (en castellà). eldiario.es.
  9. ↑ «Assemblea Fundacional». [Consulta: 5 abril 2017].
  10. ↑ «Horaris Assemblea Fundacional». [Consulta: 5 abril 2017].
  11. ↑ 11,0 11,1 Puig, Xavier «El ball dels Comuns». El Temps.
  12. ↑ «Domènech, en». La Vanguardia.
  13. ↑ 13,0 13,1 Puig Sedano, Xavier «Els 'comuns' s'arromanguen». El Temps, 3-2018, pàg. 11-13.
  14. ↑ Piñol, Àngels «Podem anirà a les eleccions del 21-D en coalició amb Catalunya en Comú». El País, 07-11-2017.
  15. ↑ «Catalunya en Comú Podem». enciclopèdia.cat. [Consulta: 23 abril 2021].
  16. ↑ Ortega, Maria. «Colau revalida l'alcaldia en el ple més trist». Ara, 15-06-2019. [Consulta: 31 agost 2020].
  17. ↑ «Jéssica Albiach: “ERC sap que el referèndum no serà demà passat”». [Consulta: 25 abril 2021].
  18. ↑ Ruiz Castro, Miriam «El Gobierno más nutrido desde Suárez y con récord de vicepresidencias» (en castellà). El Periódico de Catalunya [Madrid], 12-01-2020.
  19. ↑ «Jaume Collboni, investit nou alcalde de Barcelona». Beteve, 17-06-2023. [Consulta: 18 juny 2023].
  20. ↑ «Podem i Sumar tanquen un acord per a anar junts a les eleccions generals del 23 de juliol». À Punt Mèdia, 09-06-2023. [Consulta: 9 juny 2023].
  21. ↑ Gil, Andrés; Ortiz, Alberto; Pozas, Alberto. «Sumar y Podemos firman un acuerdo para la unidad de la izquierda» (en castellà). Eldiario.es, 09-06-2023. [Consulta: 9 juny 2023].
  22. ↑ «Pedro Sánchez, investit per majoria absoluta en un Congrés polaritzat per l'amnistia». CCMA, 16-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  23. ↑ Barnils, Andreu. «Ernest Urtasun, un diplomàtic al servei d'Espanya». Vilaweb, 21-11-2023. [Consulta: 24 gener 2024].
  24. ↑ Carles Castellnou. «La marca En Comú Podem, a un pas de desaparèixer: sense acord per concórrer junts el 12M». 324, 20-03-2024. [Consulta: 21 març 2024].
  25. ↑ «Ciutadans desapareix del Parlament set anys després de guanyar les eleccions». 3CAT, 13-05-2024. [Consulta: 13 maig 2024].
  26. ↑ 26,0 26,1 «Els Comuns obren una nova etapa amb el tàndem López-Tarafa i un vot crític a la gestió recent». 324, 17-11-2024. [Consulta: 21 novembre 2024].
  27. ↑ «Ideari polític». [Consulta: 28 juny 2017].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catalunya en Comú
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Catalunya_en_Comú&oldid=34269222»