Vés al contingut

Cefalù

(S'ha redirigit des de: Cefalú)
Plantilla:Infotaula geografia políticaCefalù
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 02′ 22″ N, 14° 01′ 19″ E / 38.039481°N,14.022061°E / 38.039481; 14.022061
PaísItàlia
Regió amb Estatut EspecialSicília
Ciutat metropolitanaCiutat Metropolitana de Palerm Modifica el valor a Wikidata
CapitalCefalù Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població13.881 (2023) Modifica el valor a Wikidata (209,56 hab./km²)
Geografia
Superfície66,24 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud16 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal90015 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0921 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT082027 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaC421 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.cefalu.pa.it Modifica el valor a Wikidata

Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia. Està situada a la costa nord entre Palerm i Messina, té uns 50.000 habitants i és una de les grans atraccions turístiques en la regió. És una ciutat tranquil·la i plena d'història amb meravelloses platges que s'omplen a l'estiu. Port de pesca i seu d'un bisbat. Limita amb els municipis de Castelbuono, Gratteri, Isnello, Lascari i Pollina.

Llocs d'interès

[modifica]
  • La catedral va començar a construir-se en 1131, sota el patronatge de Roger II de Sicília. Més correctament, aquest estil d'arquitectura normanda s'hauria de denominar Romànic Sicilià. Dos grans torres de pedra flanquegen el pòrtic, que té 3 arcs (reconstruïts el 1400) corresponents a les 3 naus. Un absis semicircular es troba en la part est del mur posterior. Els contraforts estan construïts com columnes per a alleugerir el seu aspecte. Els mosaics estan entre els més famosos del món.
  • El Palau d'Osterio Magno, que va ser la residència preferida de Roger II abans de passar a ser propietat dels Ventimiglia.

Història

[modifica]
Vista superior de la catedral de Cefalù.

Cefalù es deia en grec Kephaloidion i en llatí Cephaloedium. Tucídides diu que Hímera era l'única colònia grega en aquesta part de l'illa, de manera que se suposa que fou d'origen fenici i que, abandonada, va ser convertida en fortalesa (phrouphion) per la gent d'Hímera, que més tard la van poblar quan la seva ciutat fou destruïda.

Apareix esmentada el 396 aC, amb motiu de l'expedició cartaginesa dirigida pel general Himilcó, que va fer un tractat amb Hímera i Cefalù (Kephaloidion). Després de la derrota cartaginesa, Dionís de Siracusa se'n va apoderar. Més tard, fou independent i aliada a Cartago. Per això, Agàtocles l'atacà el 307 aC. A la Primera Guerra Púnica, el 254 aC fou reduïda per la flota romana dirigida per Atilius Calatinus i Scipio Nasica, gràcies a una traïció.

Sota els romans, va prosperar i va gaudir de privilegis municipals. En temps de Ciceró era una civitas decumanae que pagava amb moresc a l'estat romà. Va patir els abusos de Verres. Després ja no s'esmenta cap fet especial, però va subsistir com a ciutat.

El 858 fou ocupada pels àrabs, que la van conservar fins al 1063, quan la va ocupar el normand Roger I. El segle xii Roger II de Sicília, fill de Roger I, va traslladar la ciutat a una posició més forta i fàcil de defensar i amb un bon port. La catedral es va iniciar el 1131.

Romanen algunes restes de l'antiga ciutat, entre ells un edifici amb diversos apartaments, que sembla un palau però construït a l'estil ciclop o poligonal.

El 1285, s'hi va signar el Tractat de Cefalù, entre Carles de Salern i Pere el Gran de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume, germà del futur Alfons el Cast de la Corona d'Aragó, i a canvi era alliberat. També s'establí el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la princesa catalana Violant amb un dels fills de Carles. Tot i que Carles el va ratificar després de ser alliberat, però encara en territori català, ni França ni el Papa van reconèixer el tractat.

Evolució demogràfica

[modifica]