José Celestino Mutis y Bosio
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 abril 1732 Cadis (Espanya) |
| Mort | 11 setembre 1808 (76 anys) Bogotà (Colòmbia) |
| Causa de mort | accident vascular cerebral |
| Residència | Cadis Madrid Santa Fe de Bogotà |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Religió | Catòlica |
| Formació | Col·legio Mayor de Nuestra Señora del Rosario |
| Es coneix per | Taxonomia Botànica Medicina Anatomia Cirurgia Docència Matemàtica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica |
| Ocupació | Botànica, biologia, medicina i matemàtica |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Mutis |
 | |
José Celestino Bruno Mutis y Bosio (Cadis, 1732 – Bogotà, 1808) fou un il·lustrat, científic, biòleg, metge, cirurgià, anatomista, matemàtic, físic, mineralogista, docent, eclesiàstic i, possiblement, un dels majors botànics espanyols del segle xviii.[1][2]
Personatge polifacètic
[modifica]Nascut a Cadis sota el regnat de Carles III, estudià medicina a la seva ciutat natal, en el Real Colegio de Cirugía, i a la Universitat de Sevilla.[3][4] Viatjà a Madrid en busca de treball. Després d'un temps, aconseguí convertir-se en el metge dels virreis de la Nova Granada a partir de 1761 de la mà del virrei Pedro Messía de la Cerda.[5] Mutis també fou defensor de les idees de Newton i Copèrnic, per la qual cosa fou investigat per la Inquisició;[6] simpatitzant de Carl von Linné, a qui serví d'inspiració (igualment amb Humboldt) i hi mantingué correspondència.[1]
Salut i medicina
[modifica]Fou reformador dels estudis mèdics, modernitzà i feu més científics els plans d'estudis vigents a la capital de forma eficaç.[3] En els seus inicis a Madrid, fou ajudant d'un catedràtic d'anatomia; amb això, posteriorment, també contribuí al descobriment de la quina com el primer component, i únic en aquell moment, per a evitar la febre. Com a comerciant creà una empresa nacional de la quina, però al descobrir-se la del Perú perdé el monopoli, llavors s'alià amb els criolls per a explotar aquest recurs. Obra derivada sobre aquesta temàtica és El arcano de la quina.[1]
Sacerdot i educador
[modifica]Fou també sacerdot amb vocació tardana ordenat el 1772,[2] però intel·lectual i políticament fou innovador, progressista com a sacerdot catòlic.
Tingué una vessant educadora en la seva etapa americana vers els joves americans a influir-los en la ciència. Així intentà inocular els seus coneixements en els col·legis majors, com el Colegio Mayor del Rosario, que posteriorment aquest i altres serien les bases de les futures universitats colombianes; ocupà les càtedres d'anatomia, medicina, cirurgia i matemàtiques modernes (copernicanes); entre els seus ensenyaments destaquen, entre altres temes, la física de Newton i la teoria heliocèntrica.[4] Construí també un observatori astronòmic a Bogotà amb tots els instruments necessaris, es manté encara dempeus.[5][7]
Vessant botànica
[modifica]José Celestino Mutis destacà sobretot en el camp de la botànica, on se situa la seva obra cabdal, tant com biòleg investigador com taxonomista de noves espècies, originàries d'Amèrica, catalogades i registrades.[3]
Reial Expedició Botànica del Virregnat de Nova Granada
[modifica]Durant 25 anys fou director de la Reial Expedició Botànica del Virregnat de Nova Granada (1783-1816), recorrent els territoris de l'actual Colòmbia a través del riu Magdalena; l'expedició només es veié truncada per la independència de Colòmbia. No obstant això, durant la seva estada a l'antic virregnat convertí Santa Fe de Bogotà en una de les majors seus en il·lustració botànica, arribant a comparar-se amb ciutats europees com París o Londres.[6][1]
Del treball de l'expedició destaca la magnífica conservació de l'herbari, a diferència del treball d'altres viatgers europeus, que preservà 20.000 exemplars representants de 2.600 espècies de la flora colombiana; tant Mutis com els seus companys pretenien representar en el seu arxiu tots els cicles de la planta, des de la llavor fins a la seva floració o foliació. A més a més, combinà la botànica i les arts plàstiques, utilitzant pigments naturals americans i europeus pintant làmines curoses i coloristes, que després mostrava la Corona.[1]
Llegat de Mutis
[modifica]A més dels 20.000 exemplars en plantes esmentats, Mutis i el seu equip deixaren 6.800 làmines i 4.000 folis manuscrits; tots aquests elements es guarden actualment al Reial Jardí Botànic de Madrid.[8] Inicialment es trobaven a Colòmbia, però el 1810, amb la independència d'aquesta, front possibles perills de destrucció del llegat de Mutis, es planteja la repatriació a Espanya del seu treball. El 1816 es realitza la catalogació i trasllat per part de Pablo Morillo de l'herbari, la iconografia i l'arxiu; a Colòmbia resta només la seva biblioteca a l'Arxiu Nacional de Colòmbia.[1]
Tanmateix, més enllà del llegat material, un dels objectius de Mutis era la de crear esperit científic a Amèrica. Malgrat les opinions contràries a la mínima possibilitat de crear-se una tradició científica americana, Mutis es convertí en un referent per als cercles il·lustrats locals, formats per intel·lectuals criolls d'inspiració europea, fins i tot amb trets d'afrancesament; molts d'ells també lluitarien per les independències americanes,[1] encara que no és possible atribuir a Mutis cap mena de participació notable en la vida política.[5]
Honors i reconeixements
[modifica]
La persona i l'obra de Mutis ha estat molt reconeguda. L'extens i minuciós treball en botànica li valgueren el reconeixement de molts científics, entre ells Carl von Linné i el seu fill, que va batejar una planta en honor de Mutis, la Mutisia, gènere de la qual n'hi ha almenys 11 espècies diferents.[3]
A Espanya, fins a l'entrada de l'euro, els bitllets de 2.000 pessetes dugueren l'efígie de Mutis.[9] Tot i aquest fet, generalment ha estat i és una figura desconeguda. Malgrat això, existeix la Asociación de Amigos de José Celestino Mutis, que vol divulgar la importància de la seva persona i les seves obres, a més d'exaltar l'expedició americana.[5] Gràcies a les seves iniciatives, la figura de José Celestino Mutis ha estat reconeguda i homenatjada, sobretot a la seva ciutat natal, Cadis, on es col·locà una placa en el seu honor el 1988.[10]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Sánchez-Vallejo, M. A «Un tesoro de ida y vuelta» (en castellà). El País, 12-04-2009 [Consulta: 23 juliol 2013].
- ↑ 2,0 2,1 Pericot García, Luis (dir.); DD. AA. Ediciones Océano. Historia de España: La Casa de Borbón. Barcelona: Instituto Gallach de Librería y Ediciones, 1983, p. 166. ISBN 84-7505-725-X.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Lain Entrelago, P «Una 'mutisia' en Cádiz» (en castellà). El País, 21-12-1988 [Consulta: 23 juliol 2013].
- ↑ 4,0 4,1 DD.AA. Gran Larousse Català. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 3435. ISBN 84-297-3088-5.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 García, Á «Nace la Asociación de Amigos de José Celestino Mutis» (en castellà). El País, 03-03-1987 [Consulta: 23 juliol 2013].
- ↑ 6,0 6,1 Muñoz Molina, A «Paraíso botánico» (en castellà). El País, 04-04-2009 [Consulta: 23 juliol 2013].
- ↑ Ortiz, A. P. «José Celestino Mutis. Docente del Colegio Mayor del Rosario» (en castellà). Universidad Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 23 juliol 2013].
- ↑ Rodríguez Marcos, J «Naturaleza y verso de Álvaro Mutis» (en castellà). El País, 02-04-2009 [Consulta: 23 juliol 2013].
- ↑ Hernández, Santiago «El dinero es miedoso» (en castellà). El País, 14-11-1995 [Consulta: 23 juliol 2013].
- ↑ Yélamo, A «Homenaje a José Celestino Mutis en Cádiz» (en castellà). El País, 28-08-1988 [Consulta: 23 juliol 2013].