Celler del Sindicat de Barberà de la Conca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Cèsar Martinell i Brunet | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista | |||
| Altitud | 436 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barberà de la Conca (Conca de Barberà) | |||
| Localització | Carrer del Comerç, 20 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1952-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0010771 | |||
| Id. IPAC | 12636 | |||
_-_6.jpg)
El Celler del Sindicat de Barberà de la Conca, o celler del Sindicat Agrícola (com deien a Barberà de la Conca, per distingir-lo del Celler de la Societat Agrícola[1] està situat a migdia del poble, vora la carretera. Va ser construït entre 1920 i 1921 (l'any 1929 s'acabava la torre de l'aigua) per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, per encàrrec de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola de Barberà, amb l'ajut econòmic del Banc de Valls.[2] També va ser conegut amb els sobrenoms de Sindicat de Dalt o Sindicat dels Rics.[3]
Descripció
[modifica]
El projecte d'aquest celler incorpora diverses novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació, arran de terra i elevades, de les finestres per a la ventilació de les naus; la tina, tines cilindriques de formigó de ciment portland armat (que aleshores començava a emprar-se) sobre arcs de maó, a la superfície; els cups separats per cambres aïllants ventilades, al subsòl; i la composició i textures de les façanes.[2]
Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus d'estibatge i fermentació amb les tines i els cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i adaptació i la topografia del terreny, es va repetint en tots els altres cellers.
L'edifici consta de dues naus rectangulars de dimensions desiguals i disposades paral·lelament, amb cobertes diferents de teula sobre encavallades de fusta i interior resolt en els laterals amb arcs parabòlics alleugerits de maó a plec de llibre. La nau més petita allotja el moll de descàrrega i l'àrea d'elaboració. A sobre hi ha la casa del conserge i adossada a la part nord es troba la torre del dipòsit d'aigua.
El cos principal d'estibatge i fermentació (amb tines i cups) té un pla basilical. Els pilars interiors es ramifiquen longitudinalment i formen arcs parabòlics. Per sobre d'aquests arcs s'aixequen sengles murs diafragmàtics on descansen les encavallades de fusta.
La façana principal, situada a ponent, destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i les tres portes d'accés amb arcs parabòlics; un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors; i un tercer nivell de coronament de l'edifici.
És especialment notable la torre del dipòsit d'aigua amb una estructura i formalització semblant al campanar barroc de la població, que converteix aquest edifici industrial en una construcció amb entitat arquitectònica que enllaça amb el paisatge i la topografia naturals i amb els antecedents culturals de Barberà de la Conca.
Història
[modifica]A Barberà ja hi havia un altre celler des del 1902 (celler de la Societat de Barberà), propietat de la Societat Agrícola de Barberà, cooperativa constituïda per petits propietaris i parcers. El Sindicat Agrícola de Barberà, format pels grans propietaris, va encarregar la construcció d'un nou celler a l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. Col·laboraren en el projecte l'enòleg Isidre Campllonch i l'enginyer ecòleg Imbert. El constructor fou Ramon Baixeres, de Barcelona. A partir de la Llei de cooperatives aprovada per la Generalitat el desembre de 1934, les dues entitats es fusionaren.[4][5]
En el Celler del Sindicat de Barberà de la Conca i en les construccions agràries d'aquest període destaca, a més dels valors arquitectònics, el fet que representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya des de finals del segle xix, un moviment que es va estendre per la Conca de Barberà, el Priorat, l'Alt Camp, el Baix Camp i la Segarra, i que socialment va quedar interromput per la Guerra Civil, deixant, això no obstant, una notable implantació cultural i arquitectònica.
Una visió detallada dels aspectes econòmics, tècnics i socials a més de la cronologia de la construcció es poden veure a Fuguet, 2016.[6]
Fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional al DOGC núm. 3722 del 18/09/2002.[2] El codi BCIN és 1952-MH, i el BIC, RI-51-0010771.
Referències
[modifica]
- ↑ Fuguet, 1989.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «RESOLUCIÓ CLT/2503/2002, e 14 d'agost, per la qual es dona publicitat a l'Acord de la Comissió de Govern per a Assumptes Culturals i Educatius de 30 de juliol de 2002, de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor del Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca. (Pàg. 16251)» (html). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya - DOGC núm. 3722, 18-09-2002. [Consulta: 17 agost 2011].
- ↑ Fuguet, 1989, pp. 249 i 254
- ↑ «Celler Cooperatiu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 maig 2012].
- ↑ Celada, 1989, p. 107.
- ↑ Fuguet, 2016.
Bibliografia
[modifica]- Cèsar Martinell Brunet, Construcciones agrárias en Cataluña, Publicaciones del COACB, Barcelona, 1975.
- Joan Fuguet Sans, "L'arquitectura dels cellers cooperatius a la Conca de Barberà (1900-1923)", a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 18, Barcelona, 1989, p. 235-255.
- Rafael Celada, Aproximació a l'Atlas Cooperatiu de Catalunya fins a 1936 Arxivat 2012-04-14 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya, Dep. de Treball, Institut per a la Promoció i la Formació de Cooperatives, Barcelona 1989.
- Joan Fuguet Sans (2016), "El celler del Sindicat de Barberà de Cèsar Martinell (1919-1921)", a Quaderns de Vilaniu, Institut d'Estudis Vallencs, 69, p. 57-69. ([1]