Vés al contingut

Cementiri del Père-Lachaise

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cementiri de Père Lachaise)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cementiri del Père-Lachaise
Imatge de l'entrada
Vista aèria
Imatge
Nom en la llengua original(fr) cimetière du Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
EpònimFrançois de la Chaise Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCementiri Modifica el valor a Wikidata
Part deLa Ruta Europa dels Cementiris i Association of Significant Cemeteries in Europe Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAlexandre-Théodore Brongniart Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1804 Modifica el valor a Wikidata
Construcció21 maig 1804 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1804 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície43,93 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa20è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Localització16, rue du Repos 75020 Paris Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.8619°N,2.3942°E / 48.8619; 2.3942
Format per35
Monument històric catalogat
Data1r abril 2008
IdentificadorPA00086780
Monument històric catalogat
Data18 setembre 1995
IdentificadorPA00086780
Monument històric catalogat
Data10 març 1995
IdentificadorPA00086780
Monument històric inventariat
Data17 gener 1995
IdentificadorPA00086780
Monument històric catalogat
Data25 gener 1990
IdentificadorPA00086780
Monument històric catalogat
Data14 novembre 1983
IdentificadorPA00086780
Monument històric inventariat
Data21 març 1983
IdentificadorPA00086780
Lloc natural catalogat
Activitat
Propietat deAjuntament de París Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorAjuntament de París Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals3.500.000 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webparis.fr… Modifica el valor a Wikidata

El cementiri del Père-Lachaise (en francès cimetière du Père-Lachaise) és el cementiri més gran de París intramurs i un dels més cèlebres del món. Situat en el 20è districte de la ciutat, hi són enterrades nombroses persones cèlebres.

Història

[modifica]

Un dels set turons de París, anomenat Champ-l'Évêque, ja que pertanyia a l'edat mitjana al bisbe de París, va prendre al segle xii el nom de Mont-aux-Vignes, pels conreus que s'hi feien aleshores. El 1430, un ric comerciant anomenat Régnault de Wandonne va comprar la finca per fer-hi construir una casa benestant: una follia. És l'origen del nom de l'actual carrer de la Folie-Regnault a l'11è districte.

Dos segles més tard, els Jesuïtes adquireixen el terreny per fer-ne un lloc de repòs i de convalescència. La casa acull algunes hores el jove rei Lluís XIV que assistia a combats durant la Guerra de la Fronda. Aquest esdeveniment donarà al lloc el nom de Mont-Louis. Però el més il·lustre ocupant fou François d'Aix de La Chaise (1624-1709), anomenat el Père La Chaise, confessor del rei de França Lluís XIV, que va exercir una influència moderadora sobre aquest en la lluita contra el jansenisme. Hi restarà de 1675 fins a la seva mort el 1709.

El comte de La Chaise, germà del pare jesuïta, va oferir nombroses festes a la finca, el que va contribuir a la seva ampliació i el seu embelliment. Però el 1762, la Companyia de Jesús va ser obligada de cedir el terreny basant-se en un deute. Al cap dels anys, els jardins van ser deixats a l'abandonament i els propietaris es van succeir, per tornar, el 9 Ventós any XI al prefecte del Sena, Nicolas Frochot, per la suma de 180.000 francs.

Part del columbari

Amb el tancament l'1 de desembre de 1780 del Cementiri dels Innocents, en aplicació tardana de la llei de 1765 prohibint els cementiris a ciutat, a París li començaven a mancar llocs de sepultures. Napoleó Bonaparte, aleshores cònsol, va decretar que «cada ciutadà té el dret de ser enterrat sigui quina sigui la seva raça o la seva religió», arreglant el cas dels infidels, dels excomunicats, dels comediants i dels pobres. Al començament del segle xix van ser creats diversos nous cementiris fora dels límits de la ciutat: el cementiri de Montmartre al nord, el cementiri de l'Est, el cementiri de Montparnasse al sud i, a l'oest de la ciutat, el cementiri de Passy.

El prefecte de París va decretar la transformació de les 17 hectàrees de Mont-Louis en el cementiri de l'Est. La concepció del cementiri va ser confiada a l'arquitecte neoclàssic Alexandre Théodore Brongniart el 1803. Com a inspector general en cap de la segona secció dels treballs públics del departament del Sena i de la ciutat de París, Brongniart dissenyarà els grans eixos sota la forma, per primera vegada, d'un immens jardí anglès, de passeigs accidentats, amb arbres i plantes d'espècies diverses i vorejades de sepultures esculpides. Va projectar monuments funeraris tot i que finalment només es va arribar a construir la sepultura de la família Greffuhle, a l'estil neogòtic depurat.

El 21 de maig de 1804 (1r Pradial any XII), el cementiri va ser oficialment obert per a una primera inhumació: la d'una nena de cinc anys, Adélaïde Paillard de Villeneuve. Era en principi destinat als parisencs d'un dels quatre districtes de la Rive droite (els 5è, 6è, 7è i 8è de l'època), en fossa comuna o en concessió perpètua. Però el cementiri no va aconseguir el favor dels Parisencs, que menyspreaven que se'ls fes enterrar sobre alçades, fora de París, i en un barri considerat popular i pobre.

Detall d'una tomba

El 1804, el Père-Lachaise no tenia més que 13 tombes. L'any següent, no n'hi havia més que 44, després 49 el 1806, 62 el 1807 i 833 el 1812. El 1817, per millorar la imatge del cementiri l'ajuntament de París organitza la transferència de les despulles d'Heloïsa i Abelard, així com de Molière i La Fontaine. No va caldre res més: el 1830, s'hi comptaven 33.000 tombes. El Père-Lachaise va conèixer en aquesta època cinc ampliacions: el 1824, 1829, 1832, 1842 i 1850. Aquestes li han permès passar de 17 hectàrees i 58 àrees (175.800 m²) a 43 hectàrees i 93 àrees (439.300 m²) per a 70.000 tombes, 5.300 arbres, un centenar de gats, un gabial d'ocells i dos milions de visites.

Il·lustres escultors i arquitectes faran d'aquest lloc un veritable museu d'ençà del segle xix: entre ells, Guimard, Garnier, Visconti o Paillard. La capella així com la portada principal d'aleshores (boulevard de Ménilmontant) van ser concebuts per l'arquitecte neoclàssic Étienne-Hippolyte Godde entre 1823 i 1825. David d'Angers va crear la majoria dels monuments del «Quartier des Maréchaux d'Empire». És només al final del segle, el 1894, que van començar els treballs del columbari i del crematori, en un estil neobizantí adaptat per Jean Camille Formigé.

Monument als morts d'Albert Bartholomé

Durant la Comuna de París, el maig de 1871, el Père-Lachaise va ser l'escenari d'una veritable guerra civil, a causa de la seva localització estratègica sobre el turó. Els Federats van instal·lar llur artilleria al bell mig del cementiri, però van ser ràpidament envoltats pels Versaillais de Thiers d'un costat i els alemanys de l'altre. Els 147 supervivents van ser afusellats el 28 de maig de 1871 davant el mur que va prendre aleshores el nom de mur dels Federats, al sud del cementiri.

El 1895 el Monument als morts d'Albert Bartholomé comprat per la Ciutat de París al saló del Petit-Champ-de-Mars el 1895 és instal·lat al Cementiri del Père-Lachaise.

Celebritats enterrades

[modifica]

Monuments

[modifica]
El crematori

A més a més de les tombes, el cementiri conté monuments dedicats a una personalitat o a un grup de persones.

  • Imre Nagy, Primer secretari del partit comunista hongarès el 1956. Monument creat per la Lliga hongaresa dels Drets Humans el 1988, en ocasió del 30è aniversari de la seva execució.
  • Personals municipals de la Ciutat de París.
  • Un enorme mausoleu, on hi descansa Adolphe Thiers, ha estat realitzat al costat de la capella.
  • Mur des fédérés on foren afusellats els darrers resistents de la Comuna de París durant la Setmana Sagnant de 1871.[1]

Manifestacions

[modifica]

A conseqüència de les nombroses personalitats que hi ha enterrades i de la càrrega simbòlica del lloc, el cementiri del Père-Lachaise ha estat i és encara el lloc de manifestacions i de commemoracions. Aquestes commemoracions són principalment dels partits socialistes i comunistes i dels francmaçons del Grand Orient de France.[2]

Després de la Segona Guerra Mundial, s'hi afegeixen les commemoracions de les víctimes del nazisme, els monuments als morts dels camps de concentració i d'extermini trobant-se a prop del mur dels federats.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rachel, Daniel. Walls Come Tumbling Down: The Music and Politics of Rock Against Racism, 2 Tone and Red Wedge (en anglès). Walls Come Tumbling Down: The Music and Politics of Rock Against Racism, 2 Tone and Red Wedge, 2016, p. 467. ISBN 1447272706. 
  2. ↑ «GRAND ORIENT DE FRANCE - Els comunicats de premsa». Arxivat de l'original el 2008-12-27. [Consulta: 1r desembre 2008].

Bibliografia

[modifica]
  • Pascal Payen-Appenzeller et Jean-Claude Debeurme, Promenades hors sentier au Cimetière du Père Lachaise, Le piéton de Paris (Yvelinédition) 2005.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cementiri_del_Père-Lachaise&oldid=33314701»