Gutxo brut
Centrophorus granulosus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 25 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 162293947 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Squaliformes |
| Família | Centrophoridae |
| Gènere | Centrophorus |
| Espècie | Centrophorus granulosus ((Bloch i Schneider, 1801)) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Squalus granulosus |
.svg){kind=icon}
El gutxo brut o ullot[1] (Centrophorus granulosus) és una espècie de tauró que es troba al nord del Golf de Mèxic, l'Atlàntic oriental (des de França fins a la República Democràtica del Congo), el Mediterrani occidental i a les costes de Madagascar, Aldabra i Honshū.
Descripció
[modifica]- Cos subcilíndric amb el musell més aviat cònic.
- Sense aleta anal ni membrana nictitant.
- Amb dues aletes dorsals dotades d'espines.
- Les aletes pectorals es perllonguen cap enrere amb un llarg filament.
- Té cinc parells de fenedures branquials.
- Color bru fosc uniforme amb el ventre clar.
- Presenta uns denticles dèrmics quadrangulars visibles al primer cop d'ull.
- La seua longitud màxima és de 150 cm.
Hàbitat
[modifica]Típic animal de fondària. Viu a la zona del talús continental en fons durs entre 100 i 1.400 m i habitualment als 200 m de profunditat. Pot formar petits grups.
Alimentació
[modifica]Menja cefalòpodes, crustacis i peixos com el lluç, el moll reial, el dimoni i la lluerna.
Reproducció
[modifica]És ovovivípar aplacentari. Els petits quan neixen fan entre 30 i 42 cm de longitud.
Aprofitament
[modifica]No té cap tipus d'interès econòmic, tot i que la carn és bona i el fetge conté una elevada quantitat de triterpens. Es pesca amb palangre de fondària.
Referències
[modifica]- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 79.
Enllaços externs
[modifica]
- Guallart et al (2006). Gutxo brut. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 3 de febrer del 2008. (en anglès).