Cervel·leïta
Cervel·leïta | |
---|---|
Cervel·leïta rica en seleni | |
Fórmula química | Ag₄TeS |
Localitat tipus | Oriental mine (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.60 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.30d |
Propietats | |
Color | negre; en la llum reflectida de blau pàl·lid a verd pàl·lid |
Duresa (Mohs) | 2 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 8,53 g/cm³ |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1986-018 |
Símbol | Cvl |
Referències | [1] |
La cervel·leïta[2] és un mineral d'argent, tel·luri i sofre, de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'acantita. El seu nom fa honor a Bernard Cervelle (1940-), mineralogista francès de la Universitat de París, França. Fou descoberta a la mina Bambolla, a uns 12 km de Moctezuma, Sonora, Mèxic, el 1986, i descrita per A.J. Criddle, J.E. Chisholm i C.J. Stanley.[3]
Característiques
[modifica]La seva fórmula és Ag₄TeS. Acostuma a trobar-se de color negre amb reflexions que poden anar del verd al blau pàl·lids i la seva lluentor és metàl·lica. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2, i la seva densitat és de 8,53 g/cm³. Cristal·litza en el sistema cúbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cervel·leïta pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba farcint fractures en riolites molt alterade i petrificades als dipòsits hidrotermals d'Au-Te. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata, acantita, hessita, benleonardita, pirita, esfalerita, dolomita o quars.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Cervelleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 maig 2014].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 18 maig 2014].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Cervelleite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «Cervelleite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 8 març 2015].