Castell de Malmaison
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Château, edifici de museu, museu d'art i casa històrica  | |||
| Arquitecte | Pierre-François-Léonard Fontaine Charles Percier | |||
| Construcció | 1242 (Gregorià) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | estil Imperi | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rueil-Malmaison (França) | |||
| Localització | 12 Avenue du château de Malmaison | |||
| ||||
| Format per | salle à manger du château de Malmaison (fr)  | |||
| Bé catalogat a l'Inventari general del patrimoni cultural | ||||
| Identificador | IA00064615 | |||
| Activitat | ||||
| Fundador | Napoleó III | |||
| Propietat de | Josefina de Beauharnais Jonas-Philip Hagerman Jacques-Jean Le Couteulx du Molay | |||
| Gestor/operador | Servei de Museus de França | |||
| Ocupant | Musée national des châteaux de Malmaison et Bois-Préau | |||
| Lloc web | musees-nationaux-malmaison.fr… | |||
   
| ||||
El Castell de Malmaison és una casa de camp (o château en el sentit en francès) que es troba a la localitat de Rueil-Malmaison a uns 12 km de París.
Havia estat la residència de Joséphine de Beauharnais i, amb el Palau de les Teuleries, va ser de 1800 a 1802 el quarter general del govern francès.
Història
[modifica]Joséphine de Beauharnais comprà aquesta casa l'abril de 1797 (per 300.000 francs) per a ella i l'aleshores el seu marit, el General Napoleó Bonaparte qui aleshores combatia en la Campanya d'Egipte. Malmaison era una finca en runes amb 61 hectàrees de boscos i prats.
La casa necessità grans i costoses reparacions i Josépine va voler transformar-la en el "més bell i curiós jardí d'Europa". Ella cercà activament flora i fauna de tot el món per omplir-la.
El 1800, Joséphine construí un gran hivernacle amb calefacció (orangerie) suficient per a 300 plantes de pinya americana (Joséphine era originària de l'illa tropical de Martinica) i cinc anys més tard va ordenar fer un altre hivernacle. De 1803 fins a la seva mort el 1814, Josephine cultivà prop de 200 noves plantes a França per primera vegada.
També tenia un roserar que van ser pintades per l'artista belga Pierre-Joseph Redouté (1759 – 1840) i després impreses amb molt èxit, fins i tot actualment.
Aimé Bonpland es va encarregar d'aquest jardí.
Entre els animals i havia cangurs, emús, cignes negres, zebres, ovelles, gaseles, estruços, foques, i llames entre d'altres. Alguns provenien de l'expedició de Baudin a Austràlia.
Després del divorci de Napoléon, Joséphine rebé Malmaison junt amb una pensió de 5 milions de francs anuals i ella hii romangué fins a la seva mort el 1814. Napoleó hi tornà i hi residí el 1815 després de la seva desfeta a la batalla de Waterloo abans del seu exili a Santa Helena.
El 1842 la Malmaison va ser comprada per Maria Cristina, vídua del rei Ferran VII d'Espanya; i visqué amb el seu segon espòs Agustín Fernando Muñoz y Sánchez, Duc de Riánsares. El 1861 Maria Christina la vengué a Napoleó III.
La Malmaison ha estat restaurada per Pierre Humbert al principi del segle xx. Actualment es considera un important monument històric.[1]
Actualment
[modifica]Està oberta al públic i és un musée national napoleònic.
Referències
[modifica]- ↑ «Domaine national de la Malmaison» (en francès). [Consulta: 28 febrer 2017].
Enllaços externs
[modifica]
- Lloc web oficial (francès)