Corriol anellat gros
Charadrius hiaticula  | |
|---|---|
 Charadrius hiaticula hiaticula | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 10,9 g |
| Envergadura | 0,41 m |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693759 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Charadriidae |
| Gènere | Charadrius |
| Espècie | Charadrius hiaticula Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Charadrius |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.
Noms d'Espanya
[modifica]- Chorlitejo grande (castellà)- Txirritxo handi (basc) - Pildora de colar (gallec).
Morfologia
[modifica]- Fa 19 cm de llargària i 35-41 cm d'envergadura alar.
- Pes 54 -75 grams.
- Té de 5 - 10 anys de vida.
- Té el cap blanc i negre, amb una taca negra que comença al bec -que és de color groc amb la punta negra- i segueix fins a darrere de l'ull.
- Té les potes de color groc.
- També es diferencia del corriol petit en la franja alar blanca que aquest no mostra en vol.
- Li agrada volar en bandades.
Subespècies
[modifica]- Charadrius hiaticula hiaticula
- Charadrius hiaticula psammodroma
- Charadrius hiaticula tundrae
- Charadrius hiaticula harrisoni
- Charadrius hiaticula kolymensis
Reproducció
[modifica]Nia a terra a la tundra àrtica del nord d'Euràsia i d'Amèrica. L'ou és de color marró clar amb taques de diferents mides i fa 32-39,6 x 22,8-28,5 mm. Fa una o dues postes a l'any que acostumen a ésser de 4 ous que són covats per tots dos progenitors durant unes 3-4 setmanes.
Alimentació
[modifica]Menja insectes, mol·luscs, crustacis, cucs i matèria vegetal.
Distribució geogràfica
[modifica]Viu a tota la costa atlàntica, i part de la mediterrània, europea i de l'Àfrica del Nord. Cria a Euràsia, Groenlàndia, nord-est del Canadà i la costa atlàntica europea fins als Països Baixos i les Illes Britàniques. Hiverna a la península Ibèrica (sobretot a Andalusia i a la costa de la Mar Cantàbrica). També n'hi ha a les Canàries.
Al Principat de Catalunya i a les Balears només el veiem a vegades, a la costa, en migració. Se'n poden trobar alguns que hivernen a les platges, maresmes o llocs semblants del Delta de l'Ebre i, molt de tant en tant, en marges de rius.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50. ISBN 84-315-0434-X
