Vés al contingut

Papallona de l'arboç

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Charaxes jasius)
Infotaula d'ésser viuPapallona de l'arboç
Charaxes jasius Modifica el valor a Wikidata

Imago
Eruga
Dades
Hoste
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuCharaxini
GènereCharaxes
EspècieCharaxes jasius Modifica el valor a Wikidata
((Linnaeus, 1767))
Nomenclatura
Sinònims
  • Papilio jasius Linnaeus, 1767
  • Papilio jason Linnaeus, 1767
  • Charaxes pelias brunnescens Poulton, 1926
  • Charaxes pelias saturnus ab. brunnescens Rothschild, 1900
  • Charaxes epijasius eiche, 1850
  • Charaxes epijasius maculatus Suffert, 1904
  • Charaxes epijasius f. murina Le Cerf, 1923
  • Charaxes epijasius f. feisthameli Le Cerf, 1923
  • Charaxes pelias liberiae Le Cerf, 1923
  • Charaxes jasius epijasius f. aeson Stoneham, 1960
  • Charaxes jasius epijasius f. plutus Stoneham, 1960
  • Charaxes jasius epijasius f. alcimede Stoneham, 1960
  • Charaxes jasius epijasius var. melas van Someren, 1963
  • Charaxes jasius epijasius f. aesonius Stoneham, 1964
  • Charaxes harrisoni Sharpe, 1904
  • Charaxes jasius harrisoni f. saturnalis van Someren, 1963
  • Charaxes pelias pagenstecheri Poulton, 1926
  • Charaxes saturnus ab. pagenstecheri Schultze, 1913
  • Charaxes castor var. flavicinctus Butler, 1895
ProtònimPapilio jasius Modifica el valor a Wikidata

La papallona de l'arboç[1] (Charaxes jasius) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Distribució

[modifica]

Es troba al llarg de la costa mediterrània (incloent-hi moltes illes, com les Balears), Etiòpia i l'Àfrica Equatorial. A la península Ibèrica, a més de a la costa del Mediterrani, també habita en una franja de Galícia fins a Andalusia, incloent-hi zones de Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Extremadura, oest de Portugal i Castella-la Manxa.[2]

Descripció

[modifica]

Imago

[modifica]

Envergadura alar d'entre 65 i 75 mm en mascles i d'entre 75 i 90 mm en femelles. Té un aspecte molt característic: anvers negre amb franges marginals, submarginals i postdiscals entre tons vermells, taronja i grocs, amb punts blaus a les ales posteriors, d'on surten un parell de cues per ala (una més llarga que l'altra). Revers prou acolorit, amb un estampat de taques negres vorejades de blanc sobre fons roig fosc, una franja blanca postdiscal, seguida per una de taronja, una de negra i una altra de taronja; es mantenen els punts blaus a les ales posteriors.

Eruga

[modifica]

Fins a 60 mm de longitud,[3] d'aspecte molt característic. És verda recoberta de petits punts grocs i amb una línia lateral que ressegueix tot el cos i el cap. Aquest últim presenta quatre banyes de color roig fosc. El cos s'acaba en dues puntes, una a cada banda. Al dors, hi té dos ocels amb una pupil·la blava envoltada de groc.

Hàbitat

[modifica]

Llocs càlids i secs, boscosos o arbustius, preferentment en vessants, tot i que també lluny del seu hàbitat i en zones urbanes.[4] L'eruga s'alimenta principalment d'arbocer (Arbutus unedo), però pot acceptar altres espècies vegetals.[2]

Imago alimentant-se de fruita

Període de vol i hibernació

[modifica]

Dues generacions a l'any: la primera, entre maig i juny, i la segona, entre mitjans d'agost i mitjans d'octubre. Hiberna com a eruga.[2]

Comportament

[modifica]

L'adult és territorial i té un comportament de hilltopping. L'atreuen la fruita fermentada i les begudes alcohòliques, ja que no s'alimenta de nèctar.[2][4]

Referències

[modifica]
  1. Butlletí Cynthia nº11. Catalan Butterfly Monitoring Scheme, 2013. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  3. Carter, D.J.; Hargreaves, B. Guía de campo de las orugas de las mariposas y polillas de España y de Europa (en castellà). Omega, 1987. ISBN 97884-282-0798-4. }
  4. 4,0 4,1 «Charaxes jasius» (en anglès). European Butterflies. Matt Rowlings. [Consulta: 13 juliol 2012].

Enllaços externs

[modifica]
  • Biodiversidad Virtual (castellà)