Vés al contingut

Charles Alexander Eastman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Charles A. Eastman)
Plantilla:Infotaula personaCharles Alexander Eastman
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1858 Modifica el valor a Wikidata
Redwood Falls (Minnesota) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDetroit Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Dartmouth
Beloit College
Boston University School of Medicine
Knox College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, escriptor, síndic de greuges, folklorista, autobiògraf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereFolklore i autobiografia Modifica el valor a Wikidata
Família
MareMary "Winona" Nancy Wakantankanwin Ota Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 0c35f5cf-0073-4b54-94af-1e520623da82 Goodreads author: 135759 Find a Grave: 9798329 Project Gutenberg: 187 Modifica el valor a Wikidata

Charles Alexander Eastman, nom anglès d'Ohiyesa (guanyador) (Minnesota, 1858 - Detroit, 1939) fou un intel·lectual sioux. Membre de la tribu santee, va rebre l'educació tradicional fins als 15 anys, i fou el primer sioux graduat en medicina a Darmouth i va escriure llurs vivències i les del seu poble en anglès, com Indian Boyhood (1902), Red Hunters and the Animal People (1904), Old Indian Days (1907), The Soul of the Indian(1911), Indian Child Life (1913) Indian Scout Talks (1914), The Indian To Day (1915), From Deep Woods Into Civilization (1916) i Indian Heroes and Great Chieftains (1918). Fou metge a la reserva de Pine Ridge el 1890, on protestà pels fets de Wounded Knee i fou acomiadat. Després de moltes penúries, el 1900 fou nomenat metge de la reserva de Crow Creek, però el 1901 en fou acomiadat per enfrontar-se a la BIA. Aleshores començà a escriure i a recórrer tot el territori indi. El 1911 es va establir a Nou Hampshire i el 1923 fou nomenat Inspector d'Indis. També fou un dels impulsors de la Society of American Indians, primera associació panameríndia moderna.

Enllaços externs

[modifica]