Vés al contingut

Charles Mann Cornwallis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Charles Cornwallis)
Plantilla:Infotaula personaCharles Mann Cornwallis
Imatge
Retrat de Cornwallis Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Charles Cornwallis, 1st Marquess Cornwallis Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 desembre 1738 Modifica el valor a Wikidata
Grosvenor Square (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1805 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Ghazipur (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortfebre Modifica el valor a Wikidata
Lord tinent d'Irlanda
14 juny 1798 –
Lord Lieutenant of the Tower Hamlets (en) Tradueix
26 novembre 1784 – 5 octubre 1805
Constable of the Tower (en) Tradueix
1784 – 1805
← George LennoxFrancis Rawdon-Hastings →
Lord Lieutenant of the Tower Hamlets (en) Tradueix
4 gener 1771 – 1784
Constable of the Tower (en) Tradueix
1770 – 1784 – George Lennox →
Membre del Parlament de la Gran Bretanya
gener 1760 –
Membre del 11è Parlament de la Gran Bretanya
Membre del 12è Parlament de la Gran Bretanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEton College
Clare College
Military Academy of Modena (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític, oficial, alt càrrec, oficial de l'exèrcit Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Whig anglès Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatReng d'Anglaterra,
Branca militarCavalleria
Rang militarGeneral de l'exèrcit britànic i, Governador de Bengala (Índia).
ConflicteBatalla de Long Island
Brandywine
Setge de Charleston
Guilford Court House
Batalla de Yorktown (1781)
Participà en
24 maig 1798Rebel·lió irlandesa de 1798 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquess Cornwallis (en) Tradueix (1792–1805) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJemima Cornwallis, Countess Cornwallis (1768–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLady Mary Cornwallis, Charles Cornwallis Modifica el valor a Wikidata
ParesCharles Cornwallis, 1st Earl Cornwallis Modifica el valor a Wikidata  i Elizabeth Townshend Modifica el valor a Wikidata
GermansJames Cornwallis
Mary Cornwallis
William Cornwallis Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 12259 Modifica el valor a Wikidata

Charles Mann Cornwallis (Londres, Regne Unit, 31 de desembre de 1738 - Ghazipur, estat d'Uttar Pradesh, 5 d'octubre de 1805) fou un militar britànic.

Biografia

[modifica]

Després d'educar-se a Eton i Cambridge, ingressà en l'exèrcit, servint com ajudant del marquès de Granby durant la Guerra dels Set Anys. El 1760 fou elegit membre del Parlament britànic pel districte d'Eye; el 1766 ascendí a coronel; el 1770 fou nomenat governador de la Torre de Londres, i el 1775 fou ascendit a general major.

Rendició de Cornwallis en la Batalla de Yorktown

Malgrat que personalment s'oposava a la guerra amb Amèrica, anà allí amb el seu regiment, i els primers èxits de l'exèrcit anglès foren deguts a ell. Després de la batalla de Long Island, en la qual prengué una part principal, perseguí a George Washington a través de New Jersey. Es distingí en la victòria a la batalla de Brandywine (17 de setembre de 1777). Serví a les ordres de Henry Clinton en la presa de Charleston (1780), assolí una gran victòria sobre Gates a Camden, i derrotà en Green a Guilford Court House (1781).

Penetrà a Virgínia, iniciant una ruda malgrat que infructuosa campanya contra Lafayette. Per acabar, fou envoltat a Yorktown per Washington i Rochambeau, amb ajuda d'una flota francesa, i hagué de rendir-se després d'una valerosa defensa, que durà dos mesos i mig.

Signatura

Acabada la guerra, el 1786 fou nomenat governador de l'Índia i general en cap distingint-se per les seves victòries sobre Tippu Sahib, i pel seu zel en promoure el benestar dels indígenes. Retornà de l'Índia el 1793, i fou creat marquès. Nomenat lord virrei d'Irlanda, aconseguint sufocar la rebel·lió de 1798, restablint l'ordre amb tant vigor com humanitat. Enviat a França com a plenipotenciari, negocià la Pau d'Amiens. Tornà de nou a l'Índia el 1804, i va morir al cap de pocs mesos.

Bibliografia

[modifica]