Vés al contingut

Charles-Louis Girault

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Charles Girault)
Plantilla:Infotaula personaCharles-Louis Girault
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles Girault Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1851 Modifica el valor a Wikidata
Cosne-Cours-sur-Loire (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Bièvres (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsHonoré Daumet Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeGermaine Delebecque (1889–) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
27 maig 1889matrimoni (9è districte de París) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
El Petit Palais a París, obre de Charles Girault

Charles-Louis Girault (Cosne-Cours-sur-Loire, regió de Borgonya, 1851- París, 1932) va ser un arquitecte francès.

Alumne d'Honoré Daumet a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts, Charles Girault va guanyar el primer gran premi de Roma el 1880. El tema de la prova final tenia per títol «Un hospice pour les enfants malades, sur les bords de la Méditerranée» (Un hospici per als nens malalts, a les vores de la Mediterrània).

El jove arquitecte es va convertir en pensionat de l'Acadèmia de França a Roma, del 28 de gener de 1881 al 31 de desembre de 1884.

Va participar en el disseny i construcció del Grand Palais i de la que seria la seva obra mestra, el Petit Palais, de 1896 a 1900. Algunes de les seves obres principals també inclouen el disseny de la tomba de Louis Pasteur o el Palacio Taranco a Montevideo.

Va ser escollit membre de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France el 1902.

Va ser escollit pel rei Leopold II de Bèlgica com a arquitecte de les Àrcades du Cinquantenaire a Brussel·les el 1905 i del que avui dia és el Museu Reial de l'Àfrica Central a Tervuren, començat el 1904 i inaugurat el 1910.

Enllaços externs

[modifica]