Charles Wilfrid de Bériot
(S'ha redirigit des de: Charles Wilfrid Beriot)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1833  antic 2n districte de París (França) | ||
| Mort | 22 octubre 1914 (81 anys) Sceaux-du-Gâtinais (França) | ||
| Formació | Acadèmia Reial Militar (1850–) Liceu Louis-le-Grand (–1848) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pianista, compositor, pedagog musical | ||
| Ocupador | Escola Niedermeyer de París Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa | ||
| Moviment | Música clàssica | ||
| Professors | Sigismund Thalberg | ||
| Alumnes | Joseph Noyon, Ricard Viñes i Roda i Enric Granados i Campiña | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Pares | Charles-Auguste de Bériot i Maria Malibran | ||
| Premis | |||
 
| |||
Charles Wilfrid de Bériot (París, 12 de febrer de 1833 - Sceaux-du-Gâtinais, 22 d'octubre de 1914) fou un compositor i pianista francès.
Era fill del famós compositor Charles Auguste Bériot i de la cantant Maria Malibrán. El 1867 li atorgaren una càtedra de piano al Conservatori de París on entre d'altres alumnes tingué a Charles Baetens[1] i Justin Elie. A més d'un Méthode d'accompagnement pour piano et violon, i L'art de l'accompagnement appliqué au piano, se li deuen el poema simfònic Fernand Cortez, dos concerts, duets per a piano i violí i nombroses melodies vocals.
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Wilfrid de Bériot
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 8, pàg. 263 (ISBN 84-239-4508-1)