Comtat del Charolais

Comtat del Charolais

Tipus	comtat i títol
Seu	Charolles

Escut d'armes dels comtes del Charolais : de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur

El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.

La comarca no tenia comtes particulars i pertanyia als comtes de Chalon. El territori fou comprat el 1237 per Hug IV, duc de Borgonya, al comte de Chalon, i el va cedir com a senyoria al seu segon fill Joan el 1248. No se sap exactament quan va ser erigit en comtat, però no fou abans del 1270 ni després del 1316

Primers comtes del Charolais (1237-1391)

• 1248-1267: Joan de Borgonya (1231 † 1267), senyor del Charolais (1248) i senyor de Borbó (1262), fill d'Hug IV de Borgonya (+1272) i de Violant de Dreux (+1248)

casat el 1248 amb Agnès de Borbó (1237 † 1287), senyora de Borbó el 1262

• 1267-1310: Beatriu de Borgonya, I de Charolais (1257 † 1310), senyora de Charolais (1267-1310), senyora de Borbó (1287-1310), filla de l'anterior

casada el 1272 amb Robert de França (1256 † 1317), comte de Clermont, fill de Lluís IX de França el Sant

• 1310-1316: Joan de Clermont (1283 † 1316), II comte de Charolais, fill dels anteriors, casat el 1309 amb Joana d'Argie

• 1316-1364: Beatriu de Clermont, II de Charolais (1310 † 1364), comtessa de Charolais, filla de l'anterior

casada el 1327 amb Joan I († 1373), comte d'Armagnac, de Rodez i de Fézensac

• 1364-1384: Joan III de Charolais (1333 † 1384), comte de Charolais, d'Armanyac, de Rodès i de Fesenzac (Fézensac), fill dels anteriors, casat amb Joana de Perigord

• 1384-1391: Bernat I de Charolais (vers 1360 † 1418), comte de Charolais, d'Armagnac, de Rodès i de Fesensac (1391), conestable de França, fill de l'anterior casat el 1393 amb Bona de Berry (1362 † 1435)

• Després d'heretar els comtats d'Armanyac, Rodès i Fesenzac a la mort del segu germà, va vendre el de Charolais a Felip l'Intrepid, duc de Borgonya.

Ducs de Borgoyna i comtes de Charolais (1391-1477)

1391-1404: Felip l'Intrepid (1342 † 1404), duc de Borgonya, casat amb Margarita III de Flandès

1404-1410: Joan sense Pour (1371 † 1419), duc de Borgonya i comte Joan IV de Charolais, fill de l'anterior

1410-1433: Felip el Bo (1396 † 1467), duc de Borgonya, fill de l'anterior

Entre 1419 i 1423, Margarida de Baviera, vídua de Joan I de Borgonya sense Por i IV de Charolais, va rebre el comtat en usufructe. Posteriorment, quan va néixer el príncep hereu del ducat, Felip li va cedir el comtat per exercitar-se progressivament en l'administració.

1433-1477: Carles el Temerari (1433 † 1477), duc de Borgonya, fill de l'anterior

En 1477, Lluís XI de França va annexionar el comtat de Charolais a la corona francesa.

Casa d'Àustria, comtes de Charolais (1493-1684)

El 1493, pel Tractat de Senlis, Carles VIII de França va haver de retornar el comtat a l'hereu de Carles el Temerari, el seu gendre Maximilià d'Habsburg.

• 1493-1499: Maximilià d'Habsburg (1459 † 1519), emperador
• 1499-1506: Felip el Bell (1478 † 1506), rei consort de Castella (fill)
• 1506-1530 : Margarida d'Àustria (1480 † 1530), germana de l'anterior
• 1530-1558: Carles II del Charolais (1500 † 1558), emperador, rei de Castella i de Catalunya i Aragó, rei de Sicília

Als primera anys del segle xvi els reis de França van ocupar diverses vegades el comtat (1507 a 1509, 1521 a 1526, 1536 a 1544, 1551 a 1559 però els Àustries van obtenir la restitució cada vegada (tractat de Madrid 1526, pau de Cambrai 1529, pau de Crespy 1544, i pau de Cateau-Cambrésis 1549).

• 1559-1598: Felip III de Charolais (1527 † 1598), rei de Castella, Catalunya-Aragó i de Portugal, etc., fill de Carles Quint
• 1598-1599: Felip IV de Charolais (1578 † 1621), rei de Castella, Catalunya-Aragó i de Portugal, fill de l'anterior
• 1599-1633: Isabel d'Espanya (1566 † 1633), governadora dels Països Baixos, comtessa de Borgonya, comtessa de Charolais, germana
• 1633-1665: Felip V de Charolais (1605 † 1665), rei de Castella, Catalunya-Aragó i de Portugal, Rei de les Dues Sicílies, sobirà dels Països Baixos, fill de l'anterior

En aquest període els francesos van ocupar altres vegades el Charolais (1635-1668 i 1674-1678) però els fou restituïts oer les paus d'Aix-la-Chapelle o Aquisgrà (1668) i de Nimega (16678)

• 1665-1684: Carles III del Charolais (1661 † 1700), rei de Castella, Catalunya-Aragó i de les Dues Sicílies, fill de l'anterior Felip.

El 1684, a causa dels deutes contrets per Felip IV de Castella, III de Catalunya-Aragó i V de Charolais, envers el Gran Condé, el parlament de París va decretar la confiscació del comtat a favor del creditor.

Prínceps de Condé comtes de Charolais (1684-1761)

• 1684-1686: Lluís II de Condé i I de Charolais, anomenat el Gran Condé (1621 † 1686), príncep de Condé i altres títols
• 1686-1709: Enric III de Borbó-Condé i I de Charolais (1643 † 1709), príncep de Condé, etc. (fill)

La seva filla Anna-Lluïsa fou coneguda com la "Senyoreta de Charolais"

• 1709-1710: Lluís III de Borbó-Condé i II de Charolais (1668 † 1710), príncep de Condé, etc (fill d'Enric III)

La seva filla Lluïsa Anna I fou coneguda com la "Senyoreta de Charolais"

• 1710-1760: Carles IV de Charolais (1700 † 1760), comte de Charolais (fill de l'anterior)
• 1760-1761: Lluïsa Anna II (1695 † 1765), neboda

• El 1761, Lluïsa Anna II va permutar amb Lluís XV de França el comtat per la senyoria de Palaiseau. En endavant formà part dels dominis de la corona sota Lluís XV (1761-1774) i Lluís XVI (1774-1789)