Vés al contingut

Fumarell carablanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Chlidonias hybrida)
Infotaula d'ésser viuFumarell carablanc
Chlidonias hybrida Modifica el valor a Wikidata

Exemplars adults. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes90 g
78 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura67 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22694764 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereChlidonias
EspècieChlidonias hybrida Modifica el valor a Wikidata
(Pallas, 1811)
Tipus taxonòmicChlidonias Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimSterna hybrida Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc.
Parella de fumarells carablancs al seu niu.
Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern.

El fumarell/fumadell carablanc (Chlidonias hybridus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.

Morfologia

[modifica]
  • Fa 24 cm de llargària.
  • És d'aspecte una mica més massís que els xatracs.
  • Presenta a l'estiu la part superior del cap negra, vorejada d'una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós. Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua. El bec i les potes són d'un vermell carminat.
  • A l'hivern el bec s'ennegreix mentre que la resta del cos s'aclareix, i, aleshores, es fa molt difícil de distingir del fumarell negre.
  • Té la cua menys forcada que els xatracs i, més aviat, escotada.

Subespècies

[modifica]

Reproducció

[modifica]

Mascle i femella construeixen una plataforma flotant en masses d'aigua dolça amb vegetals (tant macròfits com canyes) i, al juny-juliol, la femella la utilitza per dipositar-hi 2 o 4 ous de color verdós clapejats de negre. Els dos progenitors coven els ous durant 14-18 dies i, també, tots dos pares s'encarregaran de la vigilància dels petits, que volaran al cap de tres setmanes.

Es reprodueix al Delta de l'Ebre, a El Fondo i a Santa Pola, malgrat que antigament ho feia en altres zones humides.

Alimentació

[modifica]

Sobre les aigües somes caça al vol libèl·lules. De vegades, també caça petits amfibis i peixos que atrapa en aigües dolces o salabroses mitjançant hàbils cabussades.[1]

Distribució geogràfica

[modifica]

Viu a les 3/4 parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets de la resta d'Europa (la Camarga, llacs suïssos, etc.).

Costums

[modifica]

Les poblacions tropicals són sedentàries, però les europees i asiàtiques hivernen a Àfrica i a l'Àsia meridional, respectivament.

És migrador estival freqüent als Països Catalans que pot observar-se durant les migracions, i sedentari (alguns individus poden quedar-se a hivernar en el sud del Principat de Catalunya i al País Valencià).

Per dormir es reuneixen en grans grups i dejorn s'escampen per menjar. En canvi, per niar, s'ajunten en colònies disperses on cerquen aigües dolces amb poca fondària i també arrossars o estanys que tinguin vegetació espessa.[2]

Observacions

[modifica]

A causa de la seua preferència pels insectes, s'ha vist molt perjudicat per les fumigacions amb insecticides i pesticides que s'han dut a terme en anys passats i que han eliminat un gran nombre d'adults.

Referències

[modifica]
  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 120-121. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 59. ISBN 843150434X

Enllaços externs

[modifica]