Txukanovita
Txukanovita | |
---|---|
Fórmula química | Fe₂(CO₃)(OH)₂ |
Epònim | Nikita Txukànov |
Localitat tipus | meteorit Dronino, raion de Kassímov, Província de Riazan, Rússia |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BA.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BA.10 |
Dana | 16a.3.2.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 9,639Å; b = 12,226Å; c = 6,492Å; β = 96,06° |
Color | de verd clar a verd marronós i marró |
Exfoliació | molt bona |
Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
Color de la ratlla | de blanca a groga clara |
Densitat | 3,60 g/cm³ (mesurada) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2005-039 |
Símbol | Ckn |
Referències | [1] |
La txukanovita o chukanovita[2] és un mineral de la classe dels carbonats que pertany al grup de la rosasita.[3] Rep el seu nom en honor del físic i mineralogista rus Nikita V. Txukànov, especialista en espectroscòpia d'infraroig.[1]
Característiques
[modifica]La txukanovita és un carbonat de fórmula química Fe₂(CO₃)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5 a 4. És l'anàleg mineral amb ferro de la malaquita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la txukanovita pertany a «05.BA: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn» juntament amb els següents minerals: atzurita, georgeïta, glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nul·laginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, auricalcita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.
Formació i jaciments
[modifica]És un producte de l'alteració terrestre del ferro en meteorits. Va ser descoberta al meteorit Dronino, trobat al raion de Kassímov (Província de Riazan, Rússia). També ha estat descrita en el meteorit Morasko, trobat a Poznań (Voivodat de Gran Polònia, Polònia). Es tracta dels dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral; tot i que també ha estat observada com a producte de corrosió antropogènica al bescanviador d'aigua calenta d'una planta industrial a Beringen, Suïssa.[4] Un anàleg sintètic també es va obtenir com a producte de les interaccions Fe-argila durant el refredament simulat de recipients en dipòsits de residus radioactius.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Chukanovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 maig 2017].
- ↑ Garrido Rufaste, J.L.; Ybarra Grande, J.M. «Nomenclàtor mineralògic GMC». Grup Mineralògi Català, 7-2023, pàg. 15 [Consulta: 9 març 2024].
- ↑ «Rosasite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 maig 2017].
- ↑ Erdös, E.; Altorfer, H. Werkstoffe und Korrosion, 1976.
- ↑ Pignatelli, I.; Mugnaioli, E., Mosser-Ruck, R., Barres, O., Kolb, U., Michau, N. «A multi-technique, micrometer- to atomic-scale description of a synthetic analogue of chukanovite, Fe₂(CO₃)(OH)₂». European Journal of Mineralogy, 26(2), pàg. 221-229.