Cicàdids
Cicadidae  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hemiptera |
| Superfamília | Cicadoidea |
| Família | Cicadidae Latreille, 1802 |
| subfamílies | |
.svg){kind=icon}
Els cicàdids (Cicadidae) són una família d'hemípters auquenorrincs que inclou les populars cigales. Els mascles emeten un so estrident característic que es pot sentir a l'estiu als boscos i camps.
Característiques
[modifica]
Les cigales són insectes grans, de 15 i 65 mil·límetres de longitud. Tenen ulls compostos petits molt separats en el cap i quatre ales membranoses transparents o translúcides. Les ales anteriors són grans i molt visibles, mentre que les posteriors són més petites i queden ocultes quan no vola. Tenen un "bec" llarg per a alimentar-se de saba dels arbres i altres plantes. Viuen en climes temperats i tropicals. El cicle biològic dura de 2 a 17 anys, segons l'espècie.[1]
Comunicació
[modifica]És notori el cant dels mascles per a atreure les femelles, produït per un aparell estridulador situat en els costats del primer segment abdominal, que consta de membranes quitinoses i de sacs amb aire que funcionen com caixes de ressonància, i cada espècie emet un so propi característic.[2][3] Els òrgans auditius estan situats en el tòrax.
Reproducció
[modifica]Les cigales acabades de sorgir s'enfilen als arbres i muden a la seva etapa adulta, ara equipades amb ales. Els mascles estridulen ("canten") per atreure les femelles, produint els diferents cants sorollosos per les quals són tan conegudes les cigales. Les femelles responen als mascles amb un "clic" fet noure les ales. Una vegada que un mascle ha trobat una parella femenina, el seu cant canvia per indicar que són una parella d'aparellament.[4]
Cicle biològic
[modifica]Les cigales generalment es separen en dues categories segons el seu patró d'aparició d'adults. Les cigales anuals romanen sota terra com a nimfes durant dos o més anys i la població no està sincronitzada localment en el seu desenvolupament, de manera que alguns adults maduren cada any o la majoria dels anys. Les cigales periòdiques també tenen cicles de vida de diversos anys, però emergeixen en sincronia o gairebé sincronitzada i estan absents com a adultes durant els anys intermedis. Les cigales periòdiques més conegudes, el gènere Magicicada, sorgeixen com a adultes cada 13 o 17 anys.[5]
Evolució
[modifica]Els primers fòssils de cigales daten del període Juràssic. La morfologia de les cigales ben conservades de la meitat del Cretaci de l'ambre birmà de Myanmar suggereix que, a diferència de moltes cigales modernes, eren silencioses o només feien sons tranquils.[6] Els cicàdids moderns més antics daten del Paleocè.[7]
Taxonomia
[modifica]La família Cicadidae inclou cinc subfamílies: Cicadettinae, Cicadinae, Tettigomyiinae, Tibicininae,[8] and Derotettiginae.[9]
- Subfamília Cicadettinae Buckton, 1890
- Tribu Aragualnini Sanborn, 2018
- Tribu Carinetini Distant, 1905
- Tribu Chlorocystini Distant, 1905
- Tribu Cicadatrini Distant, 1905
- Tribu Cicadettini Buckton, 1890
- Tribu Katoini Moulds & Marshall, 2018
- Tribu Lamotialnini Boulard, 1976
- Tribu Nelcyndanini Moulds & Marshall, 2018
- Tribu Pagiphorini Moulds & Marshall, 2018
- Tribu Parnisini Distant, 1905
- Tribu Pictilini Moulds & Hill, 2018
- Tribu Prasiini Matsumura, 1917
- Tribu Taphurini Distant, 1905
- Subfamília Cicadinae Batsch, 1789
- Tribu Antankariini Sanborn, 2021
- Tribu Arenopsaltriini Moulds, 2018
- Tribu Ayuthiini Moulds, Lee, and Marshall, 2021
- Tribu Burbungini Moulds, 2005
- Tribu Cicadini Batsch, 1789
- Tribu Cicadmalleuini Boulard & Puissant, 2013
- Tribu Cosmopsaltriini Kato, 1932
- Tribu Cryptotympanini Handlirsch, 1925
- Tribu Cyclochilini Distant, 1904
- Tribu Distantadini Orian, 1963
- Tribu Dundubiini Distant, 1905
- Tribu Durangonini Moulds & Marshall, 2018
- Tribu Fidicinini Distant, 1905
- Tribu Gaeanini Distant, 1905
- Tribu Jassopsaltriini Moulds, 2005
- Tribu Kimberpsaltriini Moulds et al. 2021
- Tribu Lahugadini Distant, 1905
- Tribu Leptopsaltriini Moulton, 1923
- Tribu Macrotristriini Moulds, 2018
- Tribu Oncotympanini Ishihara, 1961
- Tribu Platypleurini Schmidt, 1918
- Tribu Plautillini Distant, 1905
- Tribu Polyneurini Amyot & Audinet-Serville, 1843
- Tribu Psaltodini Moulds, 2018
- Tribu Psithyristriini Distant, 1905
- Tribu Sonatini Lee, 2010
- Tribu Tacuini Distant, 1904
- Tribu Talcopsaltriini Moulds, 2008
- Tribu Tamasini Moulds, 2005
- Tribu Thophini Distant, 1904
- Tribu Tosenini Amyot & Audinet-Serville, 1843
- Tribu Zammarini Distant, 1905
- Subfamília Tettigomyiinae Distant, 1905
- Tribu Hovanini Sanborn, Moulds & Marshall, 2020
- Tribu Iruanini Boulard, 1983
- Tribu Malagasiini Moulds & Marshall, 2018
- Tribu Tettigomyiini Distant, 1905
- Tribu Ydiellini Boulard, 1973
Subfamília Tibicininae Distant, 1905
- Tribu Citroriginini Sanborn, 2021
- Tribu Chilecicadini Sanborn, 2014
- Tribu Hemidictyini Distant, 1905
- Tribu Platypediini Kato, 1932
- Tribu Sapantangini Sanborn, Moulds, & Marshall, 2020
- Tribu Selymbriini Moulds & Marshall, 2018
- Tribu Tettigadini Distant, 1905
- Tribu Tibicinini Distant, 1905
- Subfamília Derotettiginae Moulds, 2019 [10]
- Tribu Derotettigini Moulds, 2019
Simbolisme
[modifica]A l'Antiga Xina era símbol de resurrecció, felicitat, immortalitat i eterna joventut.[11] En el món occidental, les faules moralitzants contraposen la cigala, que es passa el dia cantant, a la laboriosa i previsora formiga, que es passa el dia treballant.
Frederic Mistral va consagrar la cigala com a símbol dels felibres[12] i, per extensió, aquest insecte ha esdevingut un símbol representatiu de la Provença.
Referències
[modifica]- ↑ «Family Cicadidae».
- ↑ «Cicada | Description, Life Cycle, Sound, Map, & Facts | Britannica» (en anglès), 06-01-2025. [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ «Why are cicadas so noisy? | Britannica» (en anglès). [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ BBC Studios. «Amazing Cicada Life Cycle | Sir David Attenborough's Life In the Undergrowth | BBC», 24-10-2008. [Consulta: 18 gener 2025].
- ↑ «Periodical Cicadas».
- ↑ Jiang, Hui; Szwedo, Jacek; Labandeira, Conrad C.; Chen, Jun; Moulds, Maxwell S.; Mähler, Bastian; Muscente, A. Drew; Zhuo, De; Nyunt, Thet Tin «Mesozoic evolution of cicadas and their origins of vocalization and root feeding» (en anglès). Nature Communications, vol. 15, 1, 08-01-2024, pàg. 376. Bibcode: 2024NatCo..15..376J. DOI: 10.1038/s41467-023-44446-x. ISSN: 2041-1723. PMC: 10774268. PMID: 38191461.
- ↑ Moulds, M. S. «Cicada fossils (Cicadoidea: Tettigarctidae and Cicadidae) with a review of the named fossilised Cicadidae». Zootaxa, vol. 4438, 3, 22-06-2018, pàg. 443–470. DOI: 10.11646/zootaxa.4438.3.2. PMID: 30313130.
- ↑ Marshall, David C.; Moulds, Max; Hill, Kathy B. R.; Price, Benjamin W.; Wade, Elizabeth J.; Owen, Christopher L.; Goemans, Geert; Marathe, Kiran; Sarkar, Vivek «A molecular phylogeny of the cicadas (Hemiptera: Cicadidae) with a review of tribe and subfamily classification». Zootaxa, vol. 4424, 1, 28-05-2018, pàg. 1–64. DOI: 10.11646/zootaxa.4424.1.1. PMID: 30313477.
- ↑ Simon, Chris; Gordon, Eric R L; Moulds, M S; Cole, Jeffrey A; Haji, Diler; Lemmon, Alan R; Lemmon, Emily Moriarty; Kortyna, Michelle; Nazario, Katherine «Off-target capture data, endosymbiont genes and morphology reveal a relict lineage that is sister to all other singing cicadas». Biological Journal of the Linnean Society, vol. 128, 4, 06-12-2019, pàg. 865–886. DOI: 10.1093/biolinnean/blz120.
- ↑ Simon, Chris; Gordon, Eric R. L.; Moulds, Max S.; Cole, Jerrrey A.; Haji, Diler; Lemmon, Alan R.; Lemmon, Emily Moriarty; Kortyna, Michelle; Nazario, Kathrine «Off-target capture data, endosymbiont genes and morphology reveal a relict lineage that is sister to all other singing cicadas». Biological Journal of the Linnean Society. Oxford University Press, vol. 128, 4, 2019, pàg. 865–886. DOI: 10.1093/biolinnean/blz120.
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cigarra». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 106. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Dolors Vilamitjana «Albert de Quintana, entre la Renaixença i el felibritge». Revista de Girona, 245, novembre-desembre 2007, pàg. 84-93.
