Cine Atlántico
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | sala de cinema  |
| Història | |
| Reemplaça | Sala Mercè |
| Data de dissolució o abolició | 16 gener 1987 |
| Activitat | |
| Activitat | 31 maig 1936 – 16 gener 1987 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
El Cine Atlántico era una sala de cinema de Barcelona, actualment desapareguda.
Es va inaugurar-se el 31 de maig del 1936 a la Rambla dels Estudis, 4 (actualment Rambla, 122),[1] on abans havia estat la Sala Mercè (vegeu casa Dolors de Perramon). Tenia una capacitat per a 250 espectadors i la propietària era Mercè Agulló i Garcia.[2]
El nom de la sala era Atlàntic Cinema quan es va inaugurar, però després de la Guerra Civil espanyola, el 16 de setembre del 1939, va canviar a Cine Atlántico, seguint les directrius del nou règim en quant a noms estangers.[3]
Les primeres projeccions van ser documentals i reportatges d'actualitat. Durant la Guerra Civil els programes eren documentals dels anarcosindicalistes i dels italians.[2] El 1942 es va reformar la sala a per ampliar la pantalla i les butaques fins a 348.[2]
El 4 de gener del 1943 s'hi va projectar per primer cop el NO-DO. Va ser quan molts joves van conèixer a Walt Disney amb les projeccions de pel·lícules com el Patufet, Blancaneu i els set nans, Bambi o Dumbo entre d'altres.[2]
La sala va programar sempre pel·lícules aptes per a tothom, fent honor al seu lema "Sempre apte". Excepte un cop, el 1979, que va projectar La juez y su erótica hermana.[3]
Degut a la poca rendibilitat de la sala, l'Atlántico es va veure obligat a tancar el 16 de gener del 1987. Va ser l'últim cinema especialitzat en pel·lícules infantils de Barcelona.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Torras i Comamala, Jordi. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Barcelona: Parsifal Ediciones, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Madrid: Temporae, 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa, 1995.
- ↑ La Vanguardia, 24 gener del 1987, p. 30.