Vés al contingut

Trist

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cisticola juncidis)
Infotaula d'ésser viuTrist
Cisticola juncidis Modifica el valor a Wikidata

Cisticola juncidis cisticola Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries3,7 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22713491 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCisticolidae
GènereCisticola
EspècieCisticola juncidis Modifica el valor a Wikidata
(Rafinesque, 1810)
Tipus taxonòmicCisticola Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimSylvia juncidis Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
  • C. juncidis brunniceps
  • C. juncidis cisticola
  • C. juncidis constans
  • C. juncidis cursitans
  • C. juncidis fuscicapilla
  • C. juncidis juncidis
  • C. juncidis laveryi
  • C. juncidis leanyeri
  • C. juncidis malaya
  • C. juncidis neuroticus
  • C. juncidis nigrostriata
  • C. juncidis normani
  • C. juncidis omalura
  • C. juncidis perennia
  • C. juncidis uropygialis
  • C. juncidis salamalii
  • C. juncidis terrestris
  • C. juncidis tinnabulans
  • C. juncidis tintinnabulans
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El trist,[1] brusac, estaranyit,[2] bossicó,[3] butxac, i arboça[4] o ullet de bou[5] a les Balears (Cisticola juncidis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual en català fa al·lusió al curt cant emès en vol, que coincideix amb un espasme ascendent cada cop que llança el seu xiscle: "trist", "trist".[6]

Mesura 10 cm de llargària. Color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc. Cua curta i arrodonida i de color negre i blanc. Destaca el seu capet ratllat de negre. No hi ha grans diferències entre ambdós sexes ni entre les 19 subespècies. Menja insectes.

Ocupa ambients humits i àrids indiferentment, per això viu a les jonqueres dels aiguamolls litorals i als conreus de cereals de les àrees mediterrànies planes d'Occitània, Itàlia, Còrsega, Grècia, l'Àsia Menor, Xipre, Egipte, el nord-est d'Àfrica, sud d'Àsia, nord d'Austràlia, el sud i l'est de la península Ibèrica i les Balears. És comú als Països Catalans. La seua població es veu molt afectada pels hiverns freds a causa que no migra i a la seua feblesa intrínseca, per aquest motiu el nombre total de tristos pot oscil·lar molt segons els anys. És sedentari a Europa. Els mascles són polígams.

Mascle i femella participen en les tasques reproductives. Al març-agost preparen un niu ovalat perfecte, amb una entrada pel costat, emprant teranyines per reforçar les fulles de què consta el cau i es troba suspès entre la brossa densa. La incubació dels ous i el temps que necessiten els petits per aprendre a volar és de 15 dies. Fa dues cries[7] i nidifica a la totalitat de les zones humides dels Països Catalans.

Referències

[modifica]
  1. «Trist». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 06/12/2022(català)
  2. [enllaç sense format] http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=estaranyit
  3. [enllaç sense format] https://ewatlas.net/desfayes/372.php
  4. «Lèxic dels noms d'ocell a l'Albufera».
  5. «CONREU DE L ARRÒS I L EXPLOTACIÓ DE L ALBUFERA DE MURO I SA POBLA. Plecs de - PDF Free Download». [Consulta: 12 gener 2023].
  6. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 133. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 8473063546
  7. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 91. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 843150434X

Enllaços externs

[modifica]