Làrnaca
Λάρνακα (el)  | ||||
| ||||
| Tipus | city in Cyprus (en)  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Xipre | |||
| Districte | Districte de Làrnaca | |||
| Municipi | Lárnaca | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 59.200 (2016) (1.865,74 hab./km²) | |||
| Idioma oficial | grec | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 31,73 km² | |||
| Altitud | 26 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | larnaka.com | |||
Làrnaca[1] (en grec: Λάρνακα) és una ciutat a la costa sud de Xipre, capital del districte de Làrnaca. Té una població de 72.000 habitants i és una destinació turística important, a més de tenir l'aeroport més important amb el segon port comercial del país. Naturals de la ciutat foren els filòsofs Zenó i Perseu, i els metges Apol·lodor i Apol·loni.
Història
[modifica]_-_TIMEA.jpg)
Làrnaca va ser fundada per grecs en època micènica, cap al segle xiv aC, i era coneguda com a Cícion o Cítion (grec antic: Κίτιον, llatí: Citium). Els fenicis l'anomenaven Kitiya (𐤊𐤕𐤉), i també apareix a la Bíblia com a Kittim (hebreu: כתים, nom aplicat també a l'illa sencera). Els governants fenicis de Cícion varen estendre gradualment la seva influència, tant política com cultural, enfront d'altres ciutats com Amatunt, Golgos, Tamassos i Lapatos.[2]
Segons la Taula de Peutinger s'anomenava Cito i estava situada a 24.000 passes a l'est d'Amatunt. Diodor de Sicília diu que es trobava a 200 estadis de Salamina, però en realitat es troba més lluny. Estrabó explica que hi havia una gran fortalesa que defensava el port i la ciutat. Plini el Vell parla dels llacs salats que hi havia vora la ciutat.[3]
Els perses la van annexar al seu imperi. El 450 aC la va ocupar el general d'Atenes Cimó II, que va agafar allí mateix una malaltia i va morir a la seva nau ancorada al port. Hi va morir defensant la ciutat contra els perses.[4] Hi ha una estàtua seva al port. La ciutat va ser destruïda per terratrèmols.
Amb el temps, rebé el nom de Làrnaca (grec antic: Λάρναξ, Làrnax; en grec modern, Λάρνακα), que en grec significa 'capsa', 'caixa'. Col·loquialment, Làrnaca s'anomena Scala (Σκάλα, de l'italià scala 'escala'), pel seu important paper històric i el seu port.
Clima
[modifica]La ciutat té un clima mediterrani meridional. La temperatura mitjana de gener és de 12,1 °C i la de juliol 27,3 °C. La pluviometria anual és de 351 litres (com la de Lleida, per exemple), juliol i agost són tan secs que no s'arriba ni a un litre de pluja, les precipitacions més importants són de novembre a març.[5]
| Dades climàtiques a Làrnaca | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | gen | febr | març | abr | maig | juny | jul | ag | set | oct | nov | des | anual |
| Màxima mitjana °C (°F) | 16.8 (62.2) |
16.8 (62.2) |
19.1 (66.4) |
22.5 (72.5) |
26.5 (79.7) |
30.3 (86.5) |
32.4 (90.3) |
32.7 (90.9) |
30.9 (87.6) |
28.1 (82.6) |
22.6 (72.7) |
18.3 (64.9) |
24.7 (76.5) |
| Mitjana diària °C (°F) | 12.1 (53.8) |
11.8 (53.2) |
13.9 (57) |
17.1 (62.8) |
21.2 (70.2) |
25.0 (77) |
27.3 (81.1) |
27.6 (81.7) |
25.4 (77.7) |
22.6 (72.7) |
17.5 (63.5) |
13.7 (56.7) |
19.6 (67.3) |
| Mínima mitjana °C (°F) | 7.5 (45.5) |
6.9 (44.4) |
8.7 (47.7) |
11.7 (53.1) |
16.0 (60.8) |
19.8 (67.6) |
22.2 (72) |
22.6 (72.7) |
19.9 (67.8) |
17.1 (62.8) |
12.5 (54.5) |
9.2 (48.6) |
14.5 (58.1) |
| Precipitació mitjana mm (polzades) | 77.6 (3.055) |
40.9 (1.61) |
34.4 (1.354) |
17.7 (0.697) |
8.80 (0.3465) |
2.70 (0.1063) |
0.60 (0.0236) |
0.40 (0.0157) |
7.10 (0.2795) |
13.8 (0.543) |
53.1 (2.091) |
94.5 (3.72) |
351.5 (13.839) |
| Mitjana de dies de precipitació (≥ 1 mm) | 7.9 | 5.7 | 4.5 | 3.1 | 0.7 | 0.3 | 0.1 | 0.1 | 0.5 | 2.1 | 4.7 | 8.0 | 37.6 |
| Mitjana mensual d'hores de sol | 195.3 | 208.8 | 238.7 | 267.0 | 331.7 | 378.0 | 387.5 | 365.8 | 312.0 | 275.9 | 216.0 | 179.8 | 3.356,5 |
| Font: Servei meteorològic de Xipre[5] | |||||||||||||
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ «Làrnaca», Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Moscati, Sabatino. The Phoenicians (en anglès). 1850435332, 2001, p. 196. ISBN 1850435332.
- ↑ Smith, William (ed.). «Citium». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 23 gener 2024].
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Cimó, XIV, 18
- ↑ 5,0 5,1 «Meteorological Service - Climatological and Meteorological Reports» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 4 gener 2011].
Enllaços externs
[modifica]
