Clionàids
|
No s'ha de confondre amb Cliònids. |
Clionaidae  | |
|---|---|
 Entobia | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Porifera |
| Classe | Demospongiae |
| Ordre | Clionaida |
| Família | Clionaidae d'Orbigny, 1851 |
.svg){kind=icon}
Els clionàids (Clionaidae) són una família de demosponges que es troben a tot el món.[1] Aquesta família és coneguda per ser capaç de perforar els substrats calcaris (roca, petxines), atacant el carbonat càlcic dels coralls, roques calcàries o closques de mol·lusc que colonitzen.[2][3] Caven el seu substrat mitjançant una doble acció de dissolució química i mecànica (bioerosió).
Els rastres fòssils deixats per esponges perforants després de la seva mort (forats, o galeries i cambres) s'anomenen entobia. Aquests rastres fòssils (antics o recents) s'utilitzen en paleontologia i, més precisament, en paleoicnologia (estudi d'antigues traces de vida), per reconstruir o estudiar antics medis ambient.
Hàbitat
[modifica]Són espècies marines, però algunes no toleren gaire la salinitat. S'han trobat algunes espècies sobre ostres davant de Louisiana (C. celata Grant, C. lobata Hancock, C. vastifica Hancock i C. truitti Old) a causa d'una diferent tolerància a l'aigua dolça, fins i tot s'han considerat com a bioindicadors que indiquen la salinitat de l'aigua, cosa que va permetre dividir les aigües de l'estuari de Louisiana en sis categories segons si hi ha o no aquestes espècies i, en particular, C. truitti (aigües lleugerament salades) i C. celata (alta salinitat).[4]
En els cicles biogeoquímics han contribuït, i durant molt de temps (fòssils), als processos de bioerosió dels carbonats de calci biosintetitzats.
Biologia i formes
[modifica]Les clionaïdes són principalment críptiques (és a dir ocultes al seu substrat) i no tenen una estructura aqüífera interna especialment complexa.[5]
Hi ha tres formes de creixement per a aquestes esponges:[5]
- la forma alfa; en aquest cas, l'esponja gairebé no es veu, ja que està enterrada en una roca o una petxina, i viu a les cambres i galeries que ha excavat en material calcari. Només són visibles les papil·les, al voltant de les entrades o sortides de l'aigua.
- la forma beta existeix en certes espècies: apareix per la fusió de les papil·les fora del substrat, més o menys regularment.
- la forma gamma és molt més rara: correspon a un creixement de l'esponja fora del seu substrat. Quan es produeix, algunes espècies poden formar grans colònies irregulars, massives o en forma de copa. Molt poques vegades la superfície pot ser completament llisa.
-
Entobia (traces de colonització per una esponja) en una closca de Nassarius reticulatus. -
-
-
_2.jpg)
Els primers naturalistes científics les van classificar primer com a mig cnidaris i mig esponges.
Es va requerir molt temps i proves científiques per confirmar la seva nova condició de participants actius a la bioerosió. Els dos primers científics a donar-les l'estatus de veritable esponja, tot i ser endolítiques i capaces d'utilitzar processos químics i mecànics per cavar roca, van ser al voltant de 1880, Hancock i el rus Nasonov.[6] Ells van ser objecte de crítiques desaforades dels seus companys, que van criticar notablement el concepte de bioerosió activa.[7] No va ser fins a mitjan segle XX que es va demostrar fermament aquest concepte i les investigacions sobre aquestes espècies van experimentar un salt important, sobretot gràcies al treball de Pomponi i Hatch sobre la ultraestructura de cèl·lules especialitzades en la perforació de carbonats càlcics durs i la seva capacitat per sintetitzar enzims (probablement anhidrasa carbònica i fosfatasa àcida) per dissoldre minerals normalment insolubles. Aquestes esponges també es mostren capaces de produir petits flocs de carbonat que evacuen a mesura que creix la colònia cel·lular.[7] Tot i això, no s'han identificat els agents exactes implicats en la dissolució i la investigació ha disminuït en aquesta àrea a partir de la dècada del 1980.[7]
El 2002, Klaus Rützler va considerar vàlids dins d'aquesta família els següents vuit gèneres:[5]
Gèneres
[modifica]Els gèneres dins d'aquesta família inclouen (segons WoRMS):[1]
- Cervicornia Rützler & Hooper, 2000
- Cliona Grant, 1826
- Clionaopsis Rützler, 2002
- Cliothosa Topsent, 1905
- Dotona Carter, 1880
- Pione Gray, 1867
- Scolopes Sollas, 1888
- Spheciospongia Marshall, 1892
- Spiroxya Topsent, 1896
- Volzia Rosell & Uriz, 1997
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 van Soest, R. «Clionaidae d'Orbigny, 1851» (en anglès). WoRMS, 2013.
- ↑ R.C., Brusca; G.J, Brusca. Invertebrates Second Edition (en anglès). Sinauer Associates, 2002. ISBN 0-87893-097-3.
- ↑ Hooper, J.N; van Soest, R.W.M. «Systema Porifera: A Guide to the Classification of Sponges» (en anglès). Kluwer Academic/Plenum Publishers [Nova York], 2002.
- ↑ Hopkins, Sewell H. «Notes on the Boring Sponges in Gulf Coast Estuaries and their Relation to Salinity» (en anglès). Bulletin of Marine Science. University of Miami - Rosenstiel School of Marine and Atmospheric Science, 6(1), 1956, pàg. 44-58(15).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Rützler, Klaus «Family Clionaidae D'Orbigny, 1851» (
PDF). Systema Porifera: A Guide to the Classification of Sponges, Edited by John N.A. Hooper and Rob W.M. Van Soest ; Kluwer Academic/Plenum Publishers [Nova York], 2002.[Enllaç no actiu]
- ↑ Nasonov, N. 1883. Zur Biologie und Anatomie der Clione. Z. w·ss. Zool., 39:295-308. 1924. Sur l'éponge perforante Clione stationis Nason. et le procédé du creusement des galeries dans les coquilles d'huitres. C. R. Acad. ScL, U.R.S.S., 1924:113-115.}}
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Schönberg, Christine H. L. «A history of sponge erosion: from past myths and hypotheses to recent approaches» (en anglès). Current Developments in Bioerosion ; Erlangen Earth Conference Series, II, 2008, pàg. 165-202. DOI: 10.1007/978-3-540-77598-0_9.
