Vés al contingut

Coll de Malrem

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Coll de Malrems)
Plantilla:Infotaula indretColl de Malrem
Imatge
Vessant sud del Coll de Malrem
Tipuscollada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Menera (Vallespir) i Camprodon (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 20′ N, 2° 29′ E / 42.34°N,2.48°E / 42.34; 2.48
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.131,2 m Modifica el valor a Wikidata
Hi passaSender gran recorregut GR 83
El Coll de Malrem

El Coll de Malrem, o de Malrems, és una collada situada a 1.131,2 m alt del límit dels termes comunal de la Menera, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord, i municipal de Camprodon, de la del Ripollès, però dins de l'antic terme de Beget, pertanyent a la Garrotxa.

Situació

[modifica]

És a l'extrem sud-occidental del terme de la Menera, a ponent de la Collada Fonda, també al sud-oest de la Baga de la Sedella, al nord del poble de Beget i al nord-est del veïnat de la Guardiola, també de Beget.[1] És fàcilment accessible des de la pista entre Rocabruna i les basses de Monars, a partir de l'Oratori de Can França, o seguint el GR-83 des de Beget.

Història

[modifica]

Durant l'exili republicà, unes 5.000 persones van creuar el coll nevat[2][3] entre finals de gener i principis de febrer del 1939, tot fugint de les tropes franquistes, encetant una nova vida com a refugiats.

El gener de 1981, amb un metre de neu als peus, fou el punt de pas d'un grup d'exiliats, un d'ells l'exmilitant de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) Rafael Reñé i Teulé, conegut a partir d'aleshores com a «Aleix Renyé».[4][5]

Fites transfronteres

[modifica]

Just al coll hi ha la fita transfronterera[6] número 521.

Referències

[modifica]
  1. El Coll de Malrems en els ortofotomapes de l'IGN
  2. Llagostera, Antoni «La retirada republicana, també pel coll de Malrem». Nació digital, 15-02-2014 [Consulta: 5 agost 2016].
  3. Museu Memorial de la Retirada, de la Jonquera
  4. «La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé». LaMira.cat, 17-03-2021. [Consulta: 20 novembre 2021].
  5. Girard, Sebastià. «Aleix Renyé: "La catalanitat a la Catalunya Nord no ha desaparegut mai, una altra cosa és la llengua"». CCMA.cat, 31-03-2021. [Consulta: 20 novembre 2021].
  6. «Mojones de los Pirineos.com». info@mojonesdelospirineos.com. [Consulta: 5 agost 2016].

Bibliografia

[modifica]
  • Becat, Joan. «85 - La Menera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «La Menera». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs

[modifica]