Aidí

Aidí

Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 31′ 24″ N, 1° 11′ 58″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Llavorsí
Població humana
Població	16 (2023)
Geografia
Altitud	998 m
Codi INE	25126000100
Codi IDESCAT	2512660001700

Aidí és un poble del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat al nord-oest de Llavorsí, en un coster a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a més de 5 quilòmetres del cap de municipi. És a la dreta del Barranc de Feners i a l'esquerra del de Restollo.

Uns quants metres cap dalt hi ha la collada de la bana i el pic de l'Orri.

El poble té l'església parroquial de Sant Just d'Aidí. A sota del poble, a nivell de la Noguera Pallaresa, al peu del camí ral, hi havia l'Hostal d'Aidí, ara desaparegut.

Etimologia

Segons Joan Coromines, Aidí és un dels pocs topònims d'origen llatí del Pallars. Prové, segons ell, de l'antropònim Desiderius.

Botigues

Antigua-ment hi havia un forn de pa que avui en dia no funciona. La gent del poble diu que feien el millor pa i coca del pallars.

Geografia

El poble d'Aidí

Aidí està agrupat en un coster, però sense formar un nucli compacte ni marcar clarament uns carrers entre les cases. Forma ben bé quatre nivells de cases, enllaçades per la mateixa carretera que mena al poble i per uns passos i camins interiors que salven els lleugers desnivells de la costa. L'església de la Mare de Déu del Roser, de fet Sant Just, és al lloc més elevat, al nord-est.

Les cases del poble

Casa Xapela Casa Coter Casa Esteve

Casa Fonte Casa Gregori Casa Jaio

Casa Tutet Casa Paucó La Rectoria 1 La Rectoria 2

Casa Xineta

Les bordes del poble

• borda Paucó
• Borda de Santa Eulalia
• borda Fondí
• borda Gargori
• bordes de Perot (Un conjunt de cases abandonades)

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Aydi declara 1 foc eclesiàstic i 2 de laics (uns 15 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Aidi o Aydi. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en el cim d'un turó envoltat d'altes muntanyes, a la dreta del camí que va a França per la Vall d'Aran. El clima hi és bastant sa, però la mala qualitat de l'aigua fa que s'hi desenvolupin galteres, anomenades golls, i diverses febrades per refredats i pulmonies a causa de la fredor de l'atmosfera. Tenia en aquell moment 12 cases i l'església parroquial de la Mare de Déu del Roser, que té com a annexa l'església d'Estaron; és servida per un rector que segons l'època de l'any és nomenat pel bisbe o pel rei, mitjançant concurs general. El territori és aspre, muntanyós, trencat, i de qualitat inferior. La part que no es conrea produeix pastures i ametllers. La part que sí que es conrea, regada en part per la Noguera Pallaresa i en part per diverses fonts, ocupa uns 150 jornals. Aquestes fonts, que també serveixen al veïnat, són molt fortes i una mica perjudicials per a la salut, com ja s'ha dit. S'hi collia ordi, patates i poques llegums. S'hi criava bestiar vacum, porcs, i una mica de cavalls i mules. Hi havia caça de conills, llebres, guatlles i moltes perdius, i pesca de truites a la Noguera Pallaresa. Comptava amb 12 veïns (caps de casa) i 70 ànimes (habitants).

Població

Evolució demogràfica

1847	1970	1981	2001	2005	2007	2008	2009	2010	2011
45	35	13	10	9	13	16	14	15	16

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Aidí». A: Onomasticon cataloniae. II A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Llavorsí». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs

• Aidí en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

Viccionari