Vés al contingut

Colobra escurçonera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Colobra d'aigua)
Infotaula d'ésser viuColobra escurçonera
Natrix maura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN61538 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaColubridae
GènereNatrix
EspècieNatrix maura Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimColuber maurus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La colobra escurçonera, serp d'aigua,[1] colobra d'aigua, escurçó d'aigua, colobra viperina o serp pudenta (Natrix maura) és una espècie de serp de la família colubridae. Viu en ambients aquàtics i pot arribar als 70 cm de llargària.

Descripció

[modifica]
Exemplar jove de N. maura dins l'aigua, a la Serra de Castelltallat
  • Té 21 fileres d'escates i dues escates postoculars.
  • La coloració i el disseny varien molt. Del verd clar al vermell i d'una línia patent en ziga-zaga que recorre el dors fins a dues conspícues línies longitudinals blanques o àdhuc grogues.
  • El ventre és negrós, groc o vermell.
  • De vegades té ocel·les grocs als costats.

Costums

[modifica]

És molt més aquàtica que la serp de collaret (Natrix natrix). A més, és una serp activa tant de dia com de nit.

El seu comportament defensiu és molt notable: quan se sent amenaçada aplana el cap, que adquireix una forma triangular, xiula i mostra el disseny dorsal, cosa que la fa semblant a un escurçó. Quan és capturada descarrega un líquid repugnatori de les seues glàndules anals (comportament també característic de Natrix natrix).

Alimentació

[modifica]

Es basa sobretot en peixos i amfibis, i arriba a consumir sangoneres i cucs.

Reproducció

[modifica]

La còpula té lloc a la primavera o a la tardor, i la posta consta de 4 a 20 ous que fan eclosió al cap de dos mesos.

Les femelles es poden reproduir a 4-5 anys i els mascles, que són més petits, ho fan a 3 anys.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Colobra escurçonera». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 74-75. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]