Comtat de Chalon
(S'ha redirigit des de: Comtat de Chaunois)
| Tipus | comtat  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
El comtat de Chalon (comtat de Chaunois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a Chalon-sur-Saône a l'actual departament de Saône-et-Loire. El 5 de juny de 1237 en l'acord de Saint-Jean-de-Losne el comte Joan I va cedir el comtat de Chalon (herència materna) i el d'Auxonne (herencia paterna) amb el ducat de Borgonya, a canvi de diverses senyories: Salins (que era llavors la segona ciutat del comtat de Borgonya), Belvoir, Vuillafans, Ornans, Montfaucon, Arlay, el castell de Les Clées al Vaud, Chaussin i Orgelet.
El seu fill Hug de Chalon (1220-1266) va esdevenir comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Adelaida I de Borgonya i Joan va esdevenir regent en nom del seu fill, la jove i el net Otó IV de Borgonya. Així va esdevenir un dels principals senyors del comtat de Borgonya, fundador de la casa de Chalon-Arlay
Llista dels comtes de Chalon
[modifica]- Guerí I (vers 760- després del 819)
- Guerí II (abans de 825-853) (comte de Chalon, Mâcon, Autun i Arle, comte i duc de Tolosa ?
- Isembard 853-858 (comte d'Autun, de Chalon, de Mâcon i de Dijon) (fill)
- Humfrid 858-863 (comte d'Autun, de Chalon, de Mâcon i de Dijon), duc de Septimània
- Eccard (863-877)
- Bosó de Provença (877-880)
- Manassès I (vers 875-918)
- Manassès II (vers 918-després de 925)
- Gilbert o Gislebert (vers 926-956) (fill), duc de Borgonya
- Robert de Vermandois comte de Meaux, Vermandois, Chalon i Beaune (per matrimoni amb Adelaida de Borgonya) 956-967
- Lambert (? - † 27 de febrer del 978), comte de Chalon (i Beaune?) i comte d'Autun (per matrimoni amb Adelaida de Borgonya).[1]
- Adelaida de Borgonya 956-987, sola del 978 al 979.
- Jofré I Grisegonelle, comte d'Anjou (960-987), comte de Chalon (i Beaune?), casat amb Adelaida de Borgonya[2]
- Hug I (987-1039), comte de Chalon, bisbe d'Auxerre (999) (fill Lambert de Chalon i d'Adelaida de Borgonya).[3]
- Tibald, comte de Chalon 1039-1065,[4] fill de Jofré de Semur-en-Brionnais i de Mafalda (o Matilde) filla de Lambert[5]
- Hug II (nascut vers 1022- + 1080)[6]), comte de Chalon (fill de Tibald i d'Ermentruda d'Autun)[7]
- Adelaida de Chalon, filla de Tibald de Chalon i d'Ermentruda d'Autun 1080-? (filla)[8]
- Guiu conegut com a Guiu de Thiers (+ vers 1113) comte de Chalon ?-1113[9]
- Guillem I (vers 1085-1166) conegut com a Guillem de Thiers, comte de Chalon 1113-1166 (fill)
- Guillem II (vers 1120-1202) conegut també com a Guillem de Thiers, comte de Chalon 1166-1202 (fill)[10]
- Beatriu de Chalon (1174 -† 7 abril 1227), coneguda també com a Beatriu de Thiers, comtessa de Chalon 1202-1227 (filla)[11]
- Joan I (1190-1237) (anomenat Joan de Borgonya, Joan l'Antic o Joan el Savi, 1228-† 1267), darrer comte de Chalon i d'Auxonne, senyor de Salins) 1227-1237 (fill)
Notes
[modifica]- ↑ Lambert (nascut vers 925) era fill de Robert, vescomte d'Autun i d'Ingeltruda i es va casar vers 968 amb Adelaida de Borgonya (vers 928-vers 987). Els fills de Robert I haurien mantingut l'ús del títol
- ↑ Jofré havia enviudat el 975 d'Adelaida o Ermengarda de Vermandois (945-975)
- ↑ Aquest Hug seria el pare d'Ermentruda d'Autun (nascuda vers 1000) casada (vers 1019) amb Tibald de Chalon (nascut vers 955 i mort vers 990, fill d'un senyor de nom Jofré de Semur (vers 955-990) i de Mafalda de Chalon (nascuda vers 974- morta després 1005, filla de Lambert i Adelaida); Jofre era senyor de Semur i Mafalda senyora de Donzy.
- ↑ J.-Henri Pignot, Histoire de l'Ordre de Cluny, T. II, 1868, p. 3.
- ↑ Tibald era nebot d'Hug però successor probablement pel seu matrimoni amb Ermentruda, filla d'Hug
- ↑ D'après E. Petit, Histoire des ducs de Bourgogne de la race capétienne, T. I, p. 514.
- ↑ casat vers 1072 amb Constança de Borgonya (vers 1046-1093), no va deixar fills. Constança es va casar en segones noces el 8 de maig de 1081 amb Alfons VI de Lleó el Valent (1039-1109) rei de Lleó (1065-1109), rei de Castella (1072-1109), rei de Galícia (1073-1109), rei de Navarra, comte de Portugal i d'Aragó, i del matriomoni va néixer Urraca I de Lleó (vers 1081-1126), reina de Castella (1109-1126) i de Lleó (1109-1126)
- ↑ casada amb Guillem II de Thiers mort vers 1075, probablement mai no fou comte consort de Chalon
- ↑ era el fill segon de Guillem II de Thiers i d'Adelaida de Chalon; la seva esposa no està identificada
- ↑ casat vers 1173 amb Beatriu de Hohenstaufen (nascuda després de 1156), filla de Frederic Barba-roja i de Beatriu I de Borgonya
- ↑ casada el 1186 amb Esteve III d'Auxonne (vers 1172-† 1241) comte d'Auxonne (1173-1236), matrimoni anul·lat el 1200; Esteve III es va retirar aun monestir el 1236.