Comtat de Limburg

**Grafschaft Limburg**
**Comtat de Limburg**
	Escut
Informació
Capital	Limburg an der Lenne; reanomenat el 1876 en; Hohenlimburg; avui un nucli d'Hagen; 51° 21′ 49″ N, 7° 34′ 3″ E / 51.36361°N,7.56750°E
Idioma oficial	Alemany
Geografia
Superfície	{{{stat_year1}}}: 118 km²
Període històric
Feu del Sacre Imperi Romanogermànic	1225
Escissió del comtat d'Altena	1225
Dissolució del comtat	1806
Invasió francesa	1806
Política
Forma de govern	Comtat

El Comtat de Limburg (en alemany Graftschaft Limburg) fou un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la Província imperial del Baix-Rin i Westfàlia. El seu nom prové de la ciutat de Limburg-an-der-Lenne, reanomenada durant la reforma administrativa prussiana del 1868 com a Hohenlimburg per distingir-la millor de Limburg an der Lahn.

Inici

Fins al 1225, el territori del futur comtat de Limburg pertanyia al comtat d'Altena i després al comtat de la Mark. El 1220 es va fundar el monestir de monges d'Elsey, un convent per a dones de la noblesa que va existir fins al 1810. compta, junts amb l'església d'Hennen amb els edificis més vells del comtat. El 1226, després de l'assassinat d'Engelbert I de Colònia per Frederic II d'Isenburg, el comte Adolf I de la Mark va annexionar el territori que considerava com vacant ("sense propietari").

El comte Teodoric d'Altena-Isenberg, fill de Frederic II, va intentar reconquerir el territori que considerava seu, amb l'ajuda del seu oncle, el duc Enric IV de Limburg i de Berg.^[1]

El 1242 el comte va adquirir una petita part del comtat de son pare i des d'aleshores va anomenar-se de Limburg en honor de sa mare, Sofia de Limburg, situada entre els rius Ruhr, Lenne i Hönne. Posseïa també uns camps a Mülheim, Broich i una masia reial a Styrum. Junts amb el seu fill Erard de Limburg va construir a Styrum un primer castell fortificat. Els successors van eixamplar el comtat amb el castell de Vittinghof (prop de la ciutat d'Essen), les senyories de Bedburg i Hackenbroich. El comtat també tenia unes propietats petites a Dortmund i Unna. Al segle XVI va adquirir la senyoria de Linnep.

Des de Broich i de Styrum van desenvolupar-se els llinatges laterals Limburg-Broich i Limburg-Styrum. El llinatge de Limburg-Styrum és l'únic que va sobreviure fins avui amb descendents a Bèlgica i als Països Baixos.

Divisió

Vers la fi del segle XV, la casa de Limburg estava arruïnada i políticament isolada i quasi extingida. El 1442, Guillem de Limburg va llegar el comtat a la seva filla Margarida casada amb el comte Gumpert de Neuenhar. La parella va obtenir el 1435 la senyoria de Bedburg, una possessió de Limburg. A la mort de Gumpert, la resta del comtat i el castell van passar a la branca Limburg-Broich. Una guerra entre els Neuenhar que ocupaven el castell de Hohenlimburg i els Limburg-Broich quedava empatada.

Finalment, cansats de la guerra, els bel·ligerants van adreçar-se al Príncep elector de Colònia. Aquests va proposar d'anar a mitges i cada branca va posseir des d'aleshores la meitat de comtat. Des del 1461, la part dels Neuenhar esqueia a la branca lateral de Neuenahr-Alpen.

El 1505 el comte Joan de Limburg va casar la seva filla adoptiva Irmgard von Sayn amb el comte Víric V de Daun-Falkenstein. Quan Joan va morir el 1511, morí el darrere hereu masculí de les cases Limburg i Limburg-Broich, i el comtat passà als Daun-Falkenstein.

El 1542 el comte Víric donà el comtat de Limburg "amb accessoris i drets" a la seva filla Amena, casada amb Gumpert II de Neuenahr-Alpen.

El llinatge de Limburg

1242–1301 Teodoric d'Altena-Isenberg

1301–1304 Erard I d'Isenberg-Limburg

1304–1364 Teodoric III de Limburg

1364–1400 Teodoric IV de Limburg, net de Teodoric III

1400–1412 Teodoric V de Limburg-Broich

1400–1442 Guillem I de Limburg-Broich

1442–1459 Gumpert II de Neuenahr

Del 1459 al 1546 als Condomini

1459–1473 Guillem II de Limburg-Broich

1459–1478 Teodoric VI de Limburg-Broich

1459–1486 Enric de Limburg-Broich

1473–1508 Joan de Limburg-Broich

1508–1546 Víric V de Daun-Falkenstein

1459–1484 Gumpert II de Neuenahr

1484–1505 Gumpert I de Neuenahr-Alpen

1505–1546 Gumpert II de Neuenahr-Alpen

1546–1556 Gumpert II de Neuenahr-Alpen

1556–1589 Adolf de Neuenahr

1589–1602 Amalia de Neuenahr-Alpen, germanastre d'Adolf

1602–1627 Magdalena de Neuenahr-Alpen, germanastre d'Adolf

1627–1629 Frederic Ludolf de Bentheim-Tecklenburg

1629–1643 Morici de Bentheim-Tecklenburg zusammen mit Bruder Frederic Lluís de Bentheim-Tecklenburg

1643–1674 Morici de Bentheim-Tecklenburg

1674–1681 Joan Adolf von Bentheim-Tecklenburg zusammen mit Bruder Frederic Morici de Bentheim-Tecklenburg

1681–1710 Frederic Morici de Bentheim-Tecklenburg

1710–1768 Morici Casimir I de Bentheim-Tecklenburg

1768–1805 Morici Casimir II de Bentheim-Tecklenburg

1805–1806 Morici Casimir III de Bentheim-Tecklenburg

1806–1817 Emil Frederic de Bentheim-Tecklenburg

El castell de Hohenlimburg i molta hisenda a Hohenlimburg queda fins avui a les mans de la casa de Bentheim-Tecklenburg.

Referències

↑ 'Atenció: el Limburg, del qual Enric IV era el duc és un altre feu amb el mateix nom del comtat, situat a l'est de l'actual província de Lieja de Bèlgica.

Bibliografia

Günter Aders, H. Horstmann, Adam L. Hulshoff et al. Die Grafen von Limburg-Stirum und ihre Besitzungen. Geschiedenis der Graven van Limburg Stirum. volum I–III toms 1–9., Assem/Amsterdam/Münster, Editorial van Gorcum, 1963–1976, ISBN 90-232-1354-8
Günter Aders, Urkunden und Akten der Neuenahrer Herrschaften und Besitzungen Alpen, Bedburg, Hackenbroich, Helpenstein, Linnep, Wevelinghoven und Wülfrath sowie der Erbvogtei Köln. Bonn 1977.
Harm Klueting, Politik, Wirtschaft und Gesellschaft in der Grafschaft Limburg. Catàleg d'una exposició al Dresdner Bank AG. Hagen 1980, 67 pàgines
Harm Klueting, Daß sie ein Abspliß von der Grafschaft Mark ist, daran ist kein Zweifel – Die Grafschaft Limburg vom 13. bis zum 19 Jahrhundert. In: Jahrburch des Vereins für Orts-und Heimatkunde in der Grafschaft Mark. Scholz, Dortmund, 93, 1995, ISSN 0937-1621, S. 63–126
Edeltraut Klueting, Das (freiweltliche) adelige Damenstift Elsey. Geschichte, Verfassung und Grundherrschaft in Spätmittelalter und Frühneuzeit. Altenaer Beiträge, volum 14, Editorial „Der Märker“, Altena 1980.
Andreas Korthals, Die Raffenburg. Eine fast vergessene westfälische Höhenburg. In: Jahrburch des Vereins für Orts-und Heimatkunde in der Grafschaft Mark. Scholz, Dortmund, 98, 1998, ISSN 0937-1621, pàgines 67–83
Stephanie Marra, Allianzen des Adels. Dynastisches Handeln im Grafenhaus Bentheim im 16. und 17. Jahrhundert. Kölnn Editorial Böhlau, 2007, 294 pàgines ISBN 3-412-31105-7
Stephanie Marra, Grafen von der Mark, Herzöge von Kleve-Mark und Jülich-Kleve (Hof). In: Werner Paravicini (redacció.): Fürstliche Höfe und Residenzen im spätmittelalterlichen Reich. Ein dynastisch-topographisches Handbuch. 4 volums Residenzenforschung, Residenzenkommission der Akademie der Wissenschaften Göttingen. Thorbecke, Sigmaringen 2003 i ss., ISBN 3-7995-4515-8
Stephanie Marra, Gräfin Johannetta Elisabeth von Bentheim (1592–1654). Witwenherrschaft und Vormundschaftsregierung im Dreißigjährigen Krieg. In: Martina Schattkowsky (redacció.): Witwenschaft in der Frühen Neuzeit. Fürstliche und adlige Witwen zwischen Fremd- und Selbstbestimmung. Schriften zur Sächsischen Geschichte und Volkskunde, tom 6., Leipzig, Editorial Univers, 2003, ISBN 3-936522-79-0, pàgines 227–248
Stephanie Marra, Das Rädern, Köpfen und Hencken, jedes vor eine Loisdor ... – Von Scharfrichtern und Abdeckern in der Grafschaft Limburg. in: Westfälische Zeitschrift, Bonifatius, Paderborn, ISSN 0083-9043, 151 (2001), 152 (2002), pàgines 243–256
Stephanie Marra, Tod auf der Kirchmeß. Präsenz und Renitenz militärischer Truppen in der Grafschaft Limburg 1633–1636. in: Das Amt Wetter im Dreißigjährigen Krieg. Redactat per Dietrich Thier. Stadtarchiv, Wetter 1998, ISBN 3980577457, pàgines 135–146
Fabrice M. J. Müllender: De leone Limburgo. Im Selbstverlag, Eupen 2001 «Bibliothèque Royale de Belgique». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 març 2012].
Gerhard E. Sollbach, Der gewaltsame Tod des Erzbischofs Engelbert I von Köln am 7. November 1225 – Ein mittelalterlicher Kriminalfall. in: Jahrbuch des Vereins für Orts- und Heimatkunde in der Grafschaft Mark. Dortmund, Editorial Scholz, volum 93, 1995, ISSN 0937-1621, pàgines 7–49

[1] 'Atenció: el Limburg, del qual Enric IV era el duc és un altre feu amb el mateix nom del comtat, situat a l'est de l'actual província de Lieja de Bèlgica.

[1]